dissabte, 22 de novembre de 2008

LA CORTINA DE FUM DEL CIVISME

Amb presses, quasi clandestinament, l’Ajuntament ha aprovat una ordenança per a la “convivència i la llibertat”: la famosa llei per a combatre l’incivisme. Exercint de tontos útils dels interessos partidistes de la dreta institucional (CiU, PP), realitzant la feina bruta a la dreta social (empresariat local, comerciants), i arraconats per les soflames populistes de la dreta mediàtica (La Vanguardia), la nostra “esquerra” institucional ha passat de puntetes –més enllà d’operetes poc creïbles com les “audiències públiques”- el debat sobre l’ordenança per por a evidenciar la seva veritable condició política.

Doncs no sembla casar amb l’estètica progressista la persecució, per exemple, de les prostitutes o de la gent sense sostre; més aviat és una pràctica pròpia de les novaiorqueses doctrines giuliani de la tolerància zero, que són en allò social el que les polítiques neocon de Bush són a la geoestratègia internacional. Si, ho recordem: els “atacs preventius”, la militarització del territori, l’ús de la força en la resolució de conflictes, l’estigmatització de determinats col•lectius, la supèrbia en esclafar al feble, l’arbitrarietat en l’aplicació de la llei. Ens sona.

Però l’actual administració municipal, aquest bloc monolític de dretes, -digue-m´ho clar, doncs els balbuceigs d’Iniciativa només serien versemblants si trenquessin el pacte de govern- no només ha volgut aprovar ràpidament l’ordenança per a salvaguardar el seu progressisme estètic. L’ha aprovat amb celeritat perquè no ens adonem del calat profund que entranya.

El debat sobre el civisme, o la definició nebulosa dels “comportaments incívics”, és una cortina de fum. Aquesta ordenança no pretén resoldre problemes de brutícia, o de sorolls, o de comportaments poc respectuosos entre veïns. Si fos així, faria esment de la contaminació dels automòbils, que no ho fa; o bé prohibiria l’estruend de les obres amb que les constructores esbudellen la ciutat i ens posen els nervis de punta, que tampoc; o bé impulsaria l’obertura d’espais públics per a què el veïnat es relacioni solidàriament, que ni de conya.

Les veritables intencions d’aquesta ordenança són unes altres. Són apuntalar legalment el model de ciutat-empresa on totes les activitats no mercantilitzables sobren. Són reforçar les polítiques de control –la ciutat-presó- d’aquella vida al carrer ingovernable des de les institucions. Són expulsar els pobres dels barris històrics on els progres adinerats volen viure sense molèsties: el gaudi d’una elitització sense contrapartides emprenyadores, la legitimació de la violència immobiliària i urbanística. Són desarmar els moviments socials de les seves pràctiques polítiques de base: una vegada en el poder, les “esquerres” de torn no recorden que va ser amb manifestacions, pintades, octavetes, actes al carrer, pancartes als balcons, els mitjans pels quals la societat destituí tant els governs de CiU a Catalunya com els del PP a l’estat espanyol. No ho recorden, o ho recorden massa bé.

Aquesta ordenança no és broma. És la reedició de la guerra de classes contra els pobres. És una ofensiva contra les llibertats polítiques. És la legalitat on s’assenta l’acumulació capitalista dels pocs que gaudeixen de la Barcelona marca registrada.

Però les presses municipals no han aconseguit ocultar les veritables intencions de l’ordenança. La nostra paciència ens fa savis, tenim tota la vida per a desobeir-la. Civisme? Cinisme!


(Repartit a la mani contra l’ordenança, desembre 2005)