dimecres, 7 de gener del 2009

POLÍTIQUES DE POR

Blindatges, encapsulaments o pallisses a manifestants: crear i socialitzar la por, privilegiar-la en la gestió del conflicte social. No ignoren els responsables polítics dels cossos policials que la por genera estructures socials tancades en si mateixes, amb consensos elevats a partir de la contraposició amb un enemic, exterior o interior. És la idea positiva de la por (Hobbes), que entén la creació de societat a partir de les renúncies de cadascún, amb un poder artificial institucionalitzat que arbitra i regula les pors de tots. Per contra, diu Montesquieu: la por es relaciona amb les formes despòtiques de govern. El despotisme manipula la por per a governar mitjançant l’arbitri i la força cega. La por com a degradació de la política. Què tria Saura, Hobbes o Montesquieu?

L’autoritarisme sempre ho ha tingut clar: “el món només pot governar-se amb la por”. En l’actual incertesa social, suscitada per les crisis de l’economia de mercat capitalista, la socialització de la por és una aposta estratègica fonamental per a la governabilitat. La por sacralitza les representacions del poder, les naturalitza com a necessitat. Allà on la por col•lectiva s’espandeix, les societats renuncien a conquerir noves cotes de llibertat. En la societat del risc, la solidaritat neix precisament de la por i es converteix en força política, diu Ulrich Beck. És el vincle d’una nova comunitat. Però val la pena crear aquest tipus de món?

Què fer, doncs, i com exorcitzar la por? Cal una altra política. Una altra comunitat no construida pel temor a l’altre, sinó basada en l’ajuda entre iguals. Exorcitzar la por amb la confiança i el coneixement mutu, amb l’experimentació i curiositat col•lectiva per nous espais de llibertat.

I d’entrada i pel que fa a la creació de conflicte i les manifestacions: publicitat màxima de les convocatòries, debat en els grups d’afinitat sobre les situacions de risc, interiorització progressiva dels objectius per part de cercles amplis d’activistes, organització d’esdeveniments fruit d’un procés col•lectiu coordinat i solidaritat i suport mutu. I aleshores veurem qui té més por.


(Publicat a la Directa núm. 121, gener 2009)