El 15M activa el debat cooperatiu

“No som mercaderia en mans de polítics i banquers” va ser el crit inicial amb què el moviment del 15M desbordà el carrer. L’exhortació, amb una rotunditat que conjugà determinació i creativitat, esclatà al bell mig d’una societat paralitzada per la crisi, i la remogué a fons. ¿Qui no s’ha sentit interpelat, d’alguna forma o altra, pels seus lemes incisius, per les innovadores formes d’acció? De forma intuitiva –alguns han dit naïf- el moviment ha sabut exterioritzar el malestar de part de la població vers la convencional política representativa, incapaç de resoldre problemes socials com l’atur i la precarietat. També ha assenyalat les entitats bancàries com a responsables no només del desastre immobiliari, sinó com a portadores d’un egoisme financer que ha provocat les actuals polítiques d’austeritat –les malaurades retallades socials. En sintesi, les veus plurals del 15M han expressat de manera massiva el desig d’una altra participació política, així com la necessitat d’una altra economia, i ho han fet amb unes formes que practiquen la democràcia directa i l’autoorganització social.

A partir d’aleshores, el moviment s’ha descentralitzat i estés a centenars de barris i pobles del nostre país. Avui, les places s’han convertit en àgores, i s’hi discuteix de política, d’economia, de comunitat. ¿Com transformem un sistema polític que “no ens representa”? ¿Com afrontem unes relacions econòmiques on el capital, feridor, avança desbocat? ¿Com defensem, repensem i inventem nous i vells drets socials? ¿Com ens organitzem? A mesura que les preguntes avancen, les respostes destitueixen el que es donava per inamovible. Així, front el colapse d’una política emmordassada pel sistema de partits, emergeix la vitalitat de les xarxes socials i de les assemblees a les places. Alternativa a la rapinya bancària, es (re)descobreixen les finances ètiques i solidàries. A diferència d’una economia que deshumanitza, es parla de cooperatives.

Efectivament, quan en el debat popular s’indaga sobre referents alternatius a l’economia convencional, les cooperatives sovint apareixen com una realitat tangible i alhora il·lusionant. Quan una generació “sobradament preparada” es troba, per primera vegada, amb unes expectatives laborals pitjors que les de la generació anterior, no és casual que es remeti a la cooperativa com a fórmula de creació d’ocupació. S’albira, així, com la possibilitat mancomunada de posar fi al dessassossec individual causat per l’abisme del mercat de treball actual. Com un reconeixement de la pròpia potència. ¿Quin paper poden jugar, tanmateix, les empreses de propietat col·lectiva i gestió democràtica, en el nou context social?

La fòrmula cooperativa autoorganitza l’activitat productiva de forma similar a com ho fan les subjectivitats del moviment: descentralitzada, horitzontal, en xarxa, aplica la cooperació a l’economia de tal forma com el moviment aspira a fer-ho en el conjunt de l’activitat social. Arrelada al territori, la cooperativa fomenta la realització personal en projectes col·lectius, dota de sentit a la pròpia experiència, es sostenta en valors com la responsabilitat social, la solidaritat o el recolzament mutu. És participació aplicada al treball i al consum; democràcia econòmica en marxa.

El temps dirà com evoluciona el moviment, si en neixen nous cooperativismes, si les cooperatives actuals n’extreuen innovacions. De moment, el debat ha començat, i això ja és una festa. Si no som mercaderia en mans de polítics i banquers, haurem d’agafar el present amb les nostres pròpies mans.

Publicat al diari Ara

http://emprenem.ara.cat/aracooperatives/2011/07/19/el-15m-activa-el-debat-cooperatiu/