diumenge, 21 de febrer del 2010

Desbordaments metropolitans




“Una reapropiació visual de l’espai”, afirma un dels habitants de La Carboneria. “O una ruptura simbòlica de la realitat”, matisa. Un grafit immens, excessiu, cobreix les quatre plantes de l’edifici okupat a la cantonada del carrer Urgell amb Floridablanca. És un arbre descomunal, de branques retorçades i arrels superlatives, més un rizoma que no una jerarquia. “Potser significa el desig d’arrelar en l’entorn quotidià del barri”, segueix el nostre amic. “I, a la vegada, simbolitza una natura que desborda i irromp en l’asfalt metropolità”. En tot cas, el mural que abraça la façana del centre social és una interpelació. Pintat el cap de setmana que celebrà l’aniversari del projecte, hi participaren una vintena de persones. Fer els esbossos, penjar-se amb els arnesos i les cordes, delimitar-ne els contorns, donar vida al gris. Grafiters amb experiència, estudiants de belles arts, també profans que s’atreviren en aquesta acció directa “com una de les belles arts”. En el seu procés de creació, la comunicació amb el veïnat s’intensifica. Detura les presses rutinàries, invita a la paraula. És l’oportunitat per a l’intercanvi d’opinions. Uns expressen rebuig, alguns es meravellen, n’hi ha d’altres a qui la sorpresa els desperta la curiositat per a saber què s’hi amaga rera el mural. Sopadors, biblioteca, botiga gratis, jams literàries, cicles de cinema, jornades d’agroecologia, tallers de pilates o d’enquadermació, implicació en lluites socials. Això s’hi amaga, o aquestes són les parts d’un cos que inaugura una nova pell. Abans del mural, a l’edifici s’hi desplegava una pancarta que afirmava: “la crisi són els rics”. Avui, l’arbre descomunal, que sembla un pop que tot ho abraça, desperta l’interés del transeunt, el convida a interrogar-se sobre les altres formes de vida que resisteixen i travessen la crisi. “En una ciutat on es criminalitza l’expressió lliure, fer un mural d’aquestes dimensions ha estat tot un plaer”, digueren els muralistes. Sota l’arbre, s’hi ha estampat un atiador, aquell utensili per a incitar el foc, la llar, el forn. Qui el subjecta és “l’acció col•lectiva”, qui li insufla aire és “la desobediència”, qui apunta és “l’assemblea”. El foc, la brasa, el forn? “L’autogestió”.

(Publiat a La Directa, gener 2010)