tag:blogger.com,1999:blog-52061898647894794442024-03-19T03:37:32.371-07:00Ivan Miró // Sociologia urbana, moviments socials, economia cooperativaIvan Miróhttp://www.blogger.com/profile/17040397538215215084noreply@blogger.comBlogger27125tag:blogger.com,1999:blog-5206189864789479444.post-2259830986962309342015-03-30T06:20:00.001-07:002015-03-30T06:24:56.469-07:00Calen noves institucions municipalistes<div class="MsoNormal">
<span style="text-align: justify;">Si volem
transformar substancialment l’estructura política i econòmica de la ciutat, és
un error pensar que un canvi de correlació de forces partidistes en el sí de
les institucions municipals podrà, per si sol, fer front a les resistències que
oferiran els gestors del capitalisme metropolità a la democratització urbana.
Per tant, la tasca actual dels moviments socials barcelonins, i sobretot la
tasca de les classes populars urbanes, no és delegar la seva potència política
a les candidatures, sinó acompanyar l’actual procés de canvi amb la constitució
de noves institucions sociopolítiques municipalistes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Des del punt de
vista de la reapropiació col·lectiva de la ciutat, doncs, tant legítim és
recolzar Barcelona En Comú, Capgirem Barcelona - CUP com l’abstenció activa,
sempre i quan dediquem esforços a construir, de forma coordinada i en tots els
barris de la ciutat, <b>organismes autònoms de poder popular</b>, on hi participin
activistes de les candidatures, però sobretot veïnat organitzat en equipaments
comunitaris, en sindicats combatius, en cooperatives autogestionàries, en
xarxes feministes, en projectes de comunicació popular, en plataformes pel dret
a l’habitatge, l’educació o la sanitat. Aquestes Assemblees Municipalistes de
Barri o Districte són les que hauran d’empènyer el canvi: facilitaran que, en cas que les
candidatures rupturistes entrin a l’Ajuntament, puguin enfrontar-se al monopoli
de classe que avui ostenta l’oligarquia local i posar la institució al servei
de les classes populars. </span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
És cert que és <i>urgent </i>que des de l’Ajuntament es facin polítiques públiques en favor de les rendes baixes, i que també és <i>important </i>que la “nova política” perfori la opacitat de la institució i n’inoculi el virus de la participació social fins a transformar-la. Però per a possibilitar el canvi de model de ciutat, és <i>imprescindible</i> que els moviments populars consolidem una força social i territorial organitzada, que combini la incidència al poder constituït i a la vegada esdevingui poder constituent. Que pugui proposar un programa propi de revolució política i econòmica de la ciutat (transformació integral de la matriu productiva urbana; municipalització del sòl, proveïments, habitatge; col•lectivització i/o cooperativització d’indústries estratègiques...), i que –atenció- pugui defensar-lo al carrer i –encara més rellevant- fins i tot implementar-lo de forma legítima i fins i tot legal.<br />
<br />
<span lang="CA"></span><br />
S’han acabat els temps de la Barcelona-joguina en mans de les elits econòmiques locals i globals, però també s’han acabat els temps de la política en mans dels polítics i la ciutat en mans dels tècnics. És hora de la construcció col·lectiva i emancipatòria d’una ciutat al servei de les majories socials.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> </span><b><span lang="CA">Ivan
Miró, sociòleg i cooperativista al barri de Sants</span></b></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">(Article publicat a <a href="http://www.favb.cat/carrer135"><i>Carrer </i>135</a><i>, </i>març 2015)</span></div>
Ivan Miróhttp://www.blogger.com/profile/17040397538215215084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5206189864789479444.post-59557585500872754432014-10-20T03:11:00.000-07:002014-10-20T03:22:47.771-07:00La memòria i la marca. Turisme, smart city i la ciutat comuna<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiF2JFRRziOBA7ZmjmbmYVfYO6xZ4OwYQwJlCuenW4lGguprIB6jVefW_vg82fY2XHa4DcyaL7T4VrCK6tJLfiejFOr-92BVn0LLTtSudALIEEYwJ-VVOQya1KfPW-1gFHxHaVvoWv6-cbA/s1600/bcn_web_2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiF2JFRRziOBA7ZmjmbmYVfYO6xZ4OwYQwJlCuenW4lGguprIB6jVefW_vg82fY2XHa4DcyaL7T4VrCK6tJLfiejFOr-92BVn0LLTtSudALIEEYwJ-VVOQya1KfPW-1gFHxHaVvoWv6-cbA/s1600/bcn_web_2.jpg" height="192" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">El 2004, uns quants
activistes publicàvem <i>Barcelona marca
registrada: un model a desarmar</i>, un treball que cercava explicar, i
explicar-nos, en quina ciutat es produïen les nostres lluites; quina era la
ciutat, per tant, produïda per la <i>lluita</i>
de les nostres contraparts. Editat poc abans que l’alcalde Clos inaugurés el
Fòrum de les Cultures, aquell aprenentatge pretenia aportar algunes claus pel
qüestionament de l’anomenat model Barcelona. Això és: carregàvem contra un cert
<i>estil</i> de desenvolupament econòmic
metropolità que, sota la batuta público-privada, promou l’acumulació del
capital mentre expropia la ciutat als seus habitants. Sobrevolant la crítica al
model, i com en aquelles batalles que hom s’intenta fer amb la bandera que
simbolitza les forces de l’oponent, impugnàvem de manera frontal el nus del
màrqueting urbà barceloní: la ciutat-marca.<span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: EN-US;"><a href="file:///C:/Users/Administrador/Downloads/La%20mem%C3%B2ria%20i%20la%20marca%20(1).docx#_ftn1" name="_ftnref1" title="">[1]</a></span></span><a href="file:///C:/Users/Administrador/Downloads/La%20mem%C3%B2ria%20i%20la%20marca%20(1).docx#_ftn1" name="_ftnref1" title=""><!--[endif]--></a></span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="MsoFootnoteReference"><span class="MsoFootnoteReference"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">En aquesta dècada, l’economia
política de la ciutat, aleshores assentada en la terciarització, el turisme, la
construcció i l’aposta per la logística global, ha patit canvis; però la marca
de ciutat que la legitima, és a dir, el relat simbòlic de l’hegemonia d’unes
classes socials urbanes sobre d’altres, s’havia mantingut inalterat o amb
petites variacions. Avui, no obstant, experimenta un salt discursiu fonamental:
de la marca<i> turística </i>a la <i>smart city</i>. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Ha mort d’èxit la marca
Barcelona? A què obeeix la seva transició? Quines lògiques d’apropiació privada
de la ciutat operen rere el leitmotiv de <i>Barcelona
inspira</i>?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Posicionar la ciutat<o:p></o:p></span></b><br />
<b><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">La marca de ciutat no és
la síntesi virtuosa de les identitats que hi conviuen, ni és un relat aleatori
dels valors que la sostenen. És, o pretén ser, un poder simbòlic que redueix la
complexitat urbana, que neutralitza les singularitats que conjuguen la ciutat.
Entre d’altres, invisibilitza el conflicte, l’alteritat; <i>les</i> <i>altres Barcelones</i>,
que deia Vázquez Montalbán. Sintetitza el passat des d’una mirada determinada,
opera en el camp de forces del present i esclavitza les possibilitats de futur.
És una hipòtesi que crea realitat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Catapultada pels Jocs
Olímpics del 92, la marca Barcelona fou, internament, l’aposta per a
reconstruir la identitat d’una ciutat atordida per la desindustrialització dels
80. S’havia d’elaborar una nova narrativa asèptica, que no reproduís
l’antagonisme entre burgesos i obrers que fundà <st1:personname productid="la Gran Barcelona" w:st="on">la Gran Barcelona</st1:personname>, ni
que remetés als xocs entre administracions porciolistes i moviments populars
urbans del tardofranquisme i la transició. El <i>voluntari olímpic</i> fou, aleshores, la metàfora a desplegar en la
recerca d’un nou consens urbà.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">En el llenguatge
postmodern dels nous mercaders, la marca Barcelona havia de “posicionar la ciutat” en el mercat global.
Si tota marca és relat d’un producte a vendre, en aquella ocasió la mercaderia
era la pròpia ciutat, i els clients, els inversors financers globals. De <st1:personname productid="la Barcelona" w:st="on">la Barcelona</st1:personname> apassionant i
desitjable (“guapa”), on tot era possible (“Bar-Cel-Ona”), se’n destacaven uns
suposats valors específics com la creativitat, la participació i “les cultures”
(Fòrum), que l’havien de singularitzar respecte la grisor decadent de les
ciutats postindustrials del sud europeu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">No obstant, a mesura que
s’afermava el model de fons –construcció i turisme- la marca <i>tolerant</i> anà sent matisada. L’èxit del
“posicionament”, així com la lluita que desemmascarava les impostacions del
relat (cultures? pura especulació!), motivaren el seu enduriment a càrrec de
l’Ordenança del Civisme del 2005. Després, la crisi global s’acarnissà en el
sector immobiliari i constructor local, que si bé no es conceptualitzava -pel
seu poc glamour- com a part genuïna de la marca, si formava part intrínseca del
model pel seu pes en el PIB metropolità. Aleshores el rei es mostrà nu, i el
turisme, tan fill de la marca, posà la marca en joc. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Les vergonyes secretes de la marca turística<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="background-color: white; font-weight: bold; text-align: right;"> </span><span style="font-family: publico_textroman; line-height: 32px; text-align: start;">“Tot i l’èxit, la marca Barcelona corre el perill de quedar presonera d’una imatge estereotipada, centrada en l’activitat turística, més basada en l’oci que en el negoci, dependent de l’obra d’uns pocs genis com Gaudí o Picasso més que de la capacitat real d’inspirar i generar noves iniciatives empresarials”.</span></span></div>
</div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="margin-left: 14.2pt; text-align: right;">
<i><span lang="CA" style="font-size: 10pt;">Barcelona Metròpolis, </span></i><span lang="CA" style="font-size: 10pt;">2013.</span></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="margin-left: 14.2pt; text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">La ciutat-producte viu
el seu apogeu esplendorós. Dècades de city marketing han aconseguit els seus
propòsits i la tematizació turística n’és un dels resultats. 15% del PIB
barceloní, quarta ciutat europea en visitants estrangers rere Londres, París i
Roma, vuit milions de turistes, dos milions de creueristes i setze milions de
pernoctacions durant el 2013 són els deures fets amb escreix.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">La hipèrbole turística,
tanmateix, manifesta amb facilitat les contradiccions d’una ciutat que <i>es ven</i> molt bé<i>.</i> Unes Rambles deformades fins la caricatura, una Sagrada Família o
un Park Güell devorats fins els fonaments, i els autocars, bicicletes de
lloguer i riuades de <i>guiris</i> congestionant
l’espai públic de forma massiva i permanent, han provocat que, sobrepassant els
cercles d’activistes, una ombra de dubte recorri la ciutat, i que visions
apocalíptiques del fenomen -però no injustificades- com el documental <i>Bye Bye Barcelona</i> rebin una atenció
inesperada. S’està gestant un nou sentit comú recelós del monocultiu turístic
de la ciutat. No obstant, més enllà de la crítica òbvia a la massificació i al
barret mexicà, existeixen unes contradiccions més opaques en la marca. Ningú
assenyala que la ciutat que es ven molt bé <i>avui</i>
<i>és comprada millor.</i> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Si el 2013 es batien
rècords en inversió hotelera, enguany l’adquisició de patrimoni urbà pels fons
d’inversió s’ha desbocat. Una nova bombolla està en marxa: dels 1.100 milions
d’euros invertits en el sector immobiliari, 460 ho han estat en hotels.<a href="file:///C:/Users/Administrador/Downloads/La%20mem%C3%B2ria%20i%20la%20marca%20(1).docx#_ftn2" name="_ftnref2" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: EN-US;">[2]</span></span><!--[endif]--></span></a> En
el cicle especulatiu en curs, però, els intercanvis patrimonials entre mans
privades es combinen amb l’apropiació financera dels béns comuns urbans. Els
fons d’inversió mosseguen amb fúria el patrimoni públic immobiliari ofert en
safata.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<st1:personname productid="La Torre Agbar" w:st="on"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">La Torre Agbar</span></st1:personname><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">
i el Deutsche Bank del Passeig de Gràcia han estat adquirits per Emin Capital
per obrir-hi hotels Grand Hyatt. I Amancio Ortega ha comprat, al SAREB, l’antic
Banesto de Plaça de Catalunya. Aquestes operacions, explicatives de
l’actualitat neoespeculativa de l’economia metropolitana, no han d’encobrir
però realitats més preocupants, com la venda de pisos públics de lloguer de
Regesa al grup Azora.<a href="file:///C:/Users/Administrador/Downloads/La%20mem%C3%B2ria%20i%20la%20marca%20(1).docx#_ftn3" name="_ftnref3" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: EN-US;">[3]</span></span><!--[endif]--></span></a> O
la subhasta d’edificis de <st1:personname productid="la Generalitat" w:st="on">la
Generalitat</st1:personname> de Catalunya, alguns ja adquirits per <span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: black; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">Corporación Qualitat o Mercury Capital. </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="background: white;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">La transferència del
patrimoni immobiliari de la ciutat als fons d’inversió, molts d’ells d’una
“globalitat” catalaníssima, és un excel·lent negoci també pels seus
comissionistes, sovint propers a l’actual govern municipal. I aquest és un
negoci que, com tots els veritablement importants, no vol soroll. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">En aquest context,
quines conseqüències pot tenir persistir en un relat basat en la venda de la
ciutat? ¿No facilita que les creixents crítiques a la banalització turística en
rastregin els fonaments i acabin qüestionant l’apropiació financera dels béns
comuns urbans? Al rei nu, tothom li pot veure les vergonyes. Cal posar el focus
cap a una altra direcció. Cal un canvi de marca.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Un alcalde inspirat<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></b></div>
<div align="right" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 11.4pt; margin: 0cm; text-align: right; vertical-align: baseline;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-size: 10pt;">“El lema ‘Barcelona inspira’
proposa integrar sota el paraigua de la marca Barcelona tota una sèrie de
sectors estratègics que s’han de reforçar mútuament. En aquest sentit,
Barcelona s’ha de posicionar en l’àmbit de la sostenibilitat i competeix en la
lliga de les <em><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">smart cities</span></em>. Ha d’aprofitar la capitalitat del mòbil
per ser un<span class="apple-converted-space"> </span><em><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">hub</span></em><span class="apple-converted-space"> </span>d’innovació
tecnològica (…). I ha de ser l’epicentre de <st1:personname productid="la Mediter" w:st="on">la Mediter</st1:personname>rània i centre
logístic del sud d’Europa. I,<span class="apple-converted-space"> </span><em><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">last but not least</span></em>, ha de consolidar un turisme més
basat en la cultura i l’esport com a part essencial de les activitats d’oci.”<o:p></o:p></span></div>
<div align="right" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 11.4pt; margin: 0cm; text-align: right; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<i><span lang="CA" style="font-size: 10pt; line-height: 115%;">Barcelona Metròpolis, </span></i><span lang="CA" style="font-size: 10pt; line-height: 115%;">2013.<o:p></o:p></span></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-size: 10pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Març del 2014. Xavier
Trias exposa el seu projecte estratègic. Per l’alcalde, Barcelona ha de ser el
paradigma de la ciutat intel·ligent, basada en la tecnologia <i>però</i> al servei de les persones, que <i>inspiri</i> una economia de la innovació
urbana a nivell mundial. Una aposta per a reactivar l’economia i crear llocs de
treball, doncs l’atur és el principal problema de la ciutat. 108.000 aturats són
dades absolutament injustificables, rebla l’alcalde. La solució és un nou model
de ciutat amb barris productius, autosuficients, connectats per corredors
verds. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Smart cities, innovació,
emprenedoria. Tòtems del nou relat. Som la primera capital europea del sud en
promoció econòmica i una de les primeres en captar inversió internacional. Som
capital europea de la innovació i també del voluntariat. Això és especialment
bonic, afirma, ajuntar innovació amb voluntariat. Treballem per ser capital de cultura, creativitat, educació,
coneixement i benestar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Trias aprofundeix:
aquest reconeixement és gràcies a la capitalitat mundial del mòbil. El darrer
Mobile World Congress, amb 80.000 visitants, 1.800 empreses, 356 milions
d’euros impacte econòmic i la creació de 7.000 lloc de treball, ens converteix
en un nou hub per al sector digital. Les tecnologies urbanes intel·ligents ens
ajuden a millorar els serveis a les persones, els transports, l’enllumenat,
l’aparcament, la gestió de residus i d’aigua. Tenim teleassistència,
geolocalitzadors i detectors de caigudes a casa de la gent gran. Fem una aposta
per la sostenibilitat, per l’aprofitament energètic, per les xarxes de
climatització al Fòrum i al 22@. Implantarem el vehicle elèctric. La vinculació
entre noves tecnologies i la millora de la qualitat de vida és <i>el que ens fa ser diferents</i> en el camp
de les smart cities. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Liderem la City Protocol
Society per establir els estàndards de qualitat de les ciutats intel·ligents.
Hem de crear un nou model de ciutat basat en la millora de productivitat. Diu
John Chambers, el president de CISCO, que l’efecte positiu del concepte smart
city a Barcelona s’estima en 3.000 milions d’euros i la creació de 47.000 llocs
de treball. Potser exagera el Sr. Chambers, però creiem-nos-ho perquè ell és
molt important.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Hem creat Barcelona
Growth Center, que aglutina innovació, emprenedoria, competitivitat,
tecnologia, formació. Hi estarà ubicada la nova oficina d’atenció a l’empresa,
en col·laboració amb la Cambra de Comerç, i nous espais d’incubació: Mobile
Start Up Bcn, Corporate Start Up Bcn. Hi haurà la seu de l’agència de la marca
Barcelona, un consorci entre l’Ajuntament i la Fira per a posicionar globalment
la ciutat en clau econòmica i empresarial. Volem tenir una ciutat oberta al
món, que posi les coses fàcils als emprenedors i les empreses.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Fi del discurs.
Aplaudiments. O no.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">La ciutat del diner (o la zona franca <i>bussiness friendly</i>)<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">La crítica a l’smart
city disposa en poc temps d’un bagatge impressionat.<a href="file:///C:/Users/Administrador/Downloads/La%20mem%C3%B2ria%20i%20la%20marca%20(1).docx#_ftn4" name="_ftnref4" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: EN-US;">[4]</span></span><!--[endif]--></span></a>
Nombroses veus alerten de les possibles conseqüències respecte les llibertats
civils: control social, megadades, transparència, privacitat.<a href="file:///C:/Users/Administrador/Downloads/La%20mem%C3%B2ria%20i%20la%20marca%20(1).docx#_ftn5" name="_ftnref5" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: EN-US;">[5]</span></span><!--[endif]--></span></a>
Així com del fetitxisme tecnològic que emmascara una lucrativa operació de
CISCO (el nou amic de l’alcalde, el Sr. Chambers), IBM i altres empreses
globals per apropiar-se de la gestió organitzacional urbana. També es planteja,
de forma creixent, quin ha de ser el rol social front les matrius ideològiques
de l’smart city (qui defineix què és eficiència?), així com les possibilitats
d’apropiació i reorientació social de les tecnologies urbanes.<span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: EN-US;"><a href="file:///C:/Users/Administrador/Downloads/La%20mem%C3%B2ria%20i%20la%20marca%20(1).docx#_ftn6" name="_ftnref6" title="">[6]</a></span></span><a href="file:///C:/Users/Administrador/Downloads/La%20mem%C3%B2ria%20i%20la%20marca%20(1).docx#_ftn6" name="_ftnref6" title=""><!--[endif]--></a></span> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="MsoFootnoteReference"><span class="MsoFootnoteReference"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Més enllà dels dubtes,
l’smart city està esdevenint l’eix d’un nou relat per a Barcelona i altres
metròpolis assedegades d’inversions. El turisme vulgaritzat ha estat
substituït, simbòlicament, pel refinament de la tecnologia urbana. En el pla
material coexistiran ambdues lògiques d’apropiació privada de la ciutat, però
només la segona serà enarborada pels gestors del capitalisme local en tant que
relat positiu de transformació. El novembre del 2014 es celebrarà a Barcelona
la Smart City Expo, sota el lema “Change the world”: una nova economia basada
en la ciutat, “l’economia de la innovació urbana”, canviant el món. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">¿A qui serveix la nova
marca? ¿Quines noves dinàmiques d’apropiació capitalista fonamenta? ¿Quina
economia política busca relatar, i per tant legitimar, el nou discurs? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="background-color: white; color: #444444;">Per </span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="background-color: white; color: #444444;">Marc Puig, director de comunicació de l’Ajuntament de
Barcelona, el nou lema <i>Barcelona inspira</i> expressa la necessitat
de visibilitzar un nou relat de ciutat i de marca, que faci que Barcelona sigui
reconeguda no només per fer-hi turisme, sinó també com a tractora de “talent i
noves inversions”. </span><span style="background-color: white;"><o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="background: white;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #444444; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Per la
seva banda, </span><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Juan Carlos Belloso, assessor de la Marca
Barcelona i fundador de Barcelona Global<a href="file:///C:/Users/Administrador/Downloads/La%20mem%C3%B2ria%20i%20la%20marca%20(1).docx#_ftn7" name="_ftnref7" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: EN-US;">[7]</span></span><!--[endif]--></span></a>,
opina que l’assignatura pendent de la ciutat és esdevenir referent en els
àmbits econòmic, de l’emprenedoria i de la innovació, a més de ser una ciutat
turística i líder en esdeveniments. Per Belloso, l’agència Barcelona Growth ha
de posicionar Barcelona com a “destinació preferida del talent i els negocis”.
Per a això caldrà donar més facilitats “als emprenedors, als creadors, a la
innovació i al talent”. Conclou: “es tracta de fer una ciutat veritablement <i>business friendly</i> o <i>open for business</i>”. <span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: EN-US;"><a href="file:///C:/Users/Administrador/Downloads/La%20mem%C3%B2ria%20i%20la%20marca%20(1).docx#_ftn8" name="_ftnref8" title="">[8]</a></span></span><a href="file:///C:/Users/Administrador/Downloads/La%20mem%C3%B2ria%20i%20la%20marca%20(1).docx#_ftn8" name="_ftnref8" title=""><!--[endif]--></a></span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="MsoFootnoteReference"><span class="MsoFootnoteReference"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Entre les mesures que promourà
Barcelona Growht, destaca la creació d’una Zona Franca al districte 22@, que
ofereixi incentius fiscals i logístics a les empreses amb projectes
“emprenedors i innovadors”, que apliquin als nous models de negoci l’ús de les
tecnologies mòbils. Per aquests empresaris de l’economia del coneixement, es
proposa <i>una exempció total dels impostos
municipals</i>, que afectarà a totes les taxes municipals, la gestió de residus
urbans, l’impost de construccions i obres, les llicències d’activitat i
l’impost de vehicles. També s’oferirà una bonificació dels lloguers, així com
una bonificació del 50% de les quotes de la seguretat social durant tres anys. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Les empreses de la “zona
franca per a emprenedors” tindran accés preferent durant el Congrés del Mòbil,
essent “correctament seleccionades per un board públic-privat” format per
empresaris, inversors, administracions i la pròpia Fundació del MWC. L’objectiu
serà beneficiar a un total de 100 empreses per tal que al cap de tres anys
puguin haver generat 2.000 nous llocs de treball.<span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: EN-US;"><a href="file:///C:/Users/Administrador/Downloads/La%20mem%C3%B2ria%20i%20la%20marca%20(1).docx#_ftn9" name="_ftnref9" title="">[9]</a></span></span><a href="file:///C:/Users/Administrador/Downloads/La%20mem%C3%B2ria%20i%20la%20marca%20(1).docx#_ftn9" name="_ftnref9" title=""><!--[endif]--></a></span> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="MsoFootnoteReference"><span class="MsoFootnoteReference"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Mentre tot el teixit
productiu urbà es deslloma per no abaixar la persiana, l’Ajuntament regala una
zona franca a les empreses tecnològiques punteres globals, perquè hi facin
negoci i no tributin a la ciutat. La marca smart city, i tota l’artilleria
discursiva desgranada per l’alcalde, ens feia somiar en un futur d’eficiència
energètica, de serveis a les persones i de sostenibilitat. La realitat material
que entranya, tanmateix, dista del món feliç smart. El cel promès no serà per
la majoria: només pels escollits del capitalisme tecnològic global. </span><br />
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">La
memòria de la ciutat comuna <o:p></o:p></span></b><br />
<b><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">A l’abril del 2014, a
Can Batlló, celebràrem les jornades <i>Barris
cooperatius, ciutat comuna.</i><a href="file:///C:/Users/Administrador/Downloads/La%20mem%C3%B2ria%20i%20la%20marca%20(1).docx#_ftn10" name="_ftnref10" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: EN-US;">[10]</span></span><!--[endif]--></span></a> Més
d’un centenar de veïnes d’arreu de Barcelona hi varem compartir la memòria de
les transformacions urbanes, els canvis en la marca. Hi afloraren altres
narratives respecte la vida en la ciutat, imaginaris basats en l’experiència de
la precarietat o l’encariment dels preus del transport o els desnonaments. També
compartirem l’empoderament viscut en les lluites socials, la plenitud dels
espais autogestionats, les altres formes de viure la ciutat, les apropiacions
inesperades, no normatives o invisibilitzades de l’espai públic. Posarem en
comú els <i>nostres</i> relats, que narren
les estratègies que practiquem per a resoldre, als barris i quotidianament, els
desitjos i necessitats socials de forma cooperativa i mancomunada. Descobrírem,
a més, que la marca de la crisi ha forçat també la crisi de la marca. I que les
formes de cooperació social emergents impel·leixen al poder a parlar amb un nou
llenguatge: ha de reconduir al marc de la “innovació social” el que li és un
problemàtic “autogovern del comú”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">A Can Batlló vam
entendre que la memòria social de la ciutat desborda la marca imposada des de dalt.
I la nostra memòria ve de lluny: pastada als barris, a les cooperatives obreres
i als ateneus populars, som també la ciutat de les barraques, dels extraradis,
de la migració. La ciutat forjada per les comissions clandestines de barri, a
les parròquies obreres, a les associacions de veïns, la que nasqué dels
esforços per aconseguir una escola, un ambulatori, un semàfor, una línia
d’autobús, una festa major. És la ciutat que avui es rebel·la, solidària, amb
el desallotjament de Can Vies, la que aposta per la construcció autoorganitzada
dels propis equipaments. Aquesta és la nostra ciutat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">No ens calen marques per
a viure. Ni reclams turístics que facilitin l’expropiació de la ciutat pels
fons d’inversió, ni banderes smart que promoguin zones franques del capitalisme
tecnològic. Ens calen <i>relats</i> que dotin
de sentit a l’experiència complexa de viure junts. I ens cal, sobretot, una
economia urbana que resolgui les necessitats de tots els habitants de Barcelona
de forma equitativa i solidària. Que garanteixi els drets socials universals,
la democràcia econòmica i la participació col·lectiva en el conjunt de la
riquesa social. Ens cal, urgentment, un canvi de règim polític i econòmic
metropolità. Que des dels barris cooperatius creï la ciutat comuna. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div>
<br /></div>
<div>
<!--[if !supportFootnotes]-->Publicat a la Directa,<b> <span style="color: #5e5e5e; font-family: graphikbold; font-size: 11px; line-height: 22px;">19/06/2014.</span></b><br />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<br />
<div id="ftn1">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="file:///C:/Users/Administrador/Downloads/La%20mem%C3%B2ria%20i%20la%20marca%20(1).docx#_ftnref1" name="_ftn1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: EN-US;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><span lang="CA"> Unió Temporal d’Escribes (2004) <i>Barcelona marca registrada: un model a
desarmar</i>. Barcelona: Virus.</span></div>
</div>
<div id="ftn2">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="file:///C:/Users/Administrador/Downloads/La%20mem%C3%B2ria%20i%20la%20marca%20(1).docx#_ftnref2" name="_ftn2" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: EN-US;">[2]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><span lang="CA"> Montaner, J.M. “La burbuja
hotelera” a <i>El País</i>, 10 d’abril del
2014.</span></div>
</div>
<div id="ftn3">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="file:///C:/Users/Administrador/Downloads/La%20mem%C3%B2ria%20i%20la%20marca%20(1).docx#_ftnref3" name="_ftn3" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: Calibri;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-size: 10pt; line-height: 115%;">[3]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA">Alcántara,
A. “Nou Barris Cabrejada alerta de la venda d'habitatge públic als 'fons
voltor'”, <st1:personname productid="La Directa" w:st="on"><i>La Directa</i></st1:personname>, 9 de desembre del 2013.</span></div>
</div>
<div id="ftn4">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="file:///C:/Users/Administrador/Downloads/La%20mem%C3%B2ria%20i%20la%20marca%20(1).docx#_ftnref4" name="_ftn4" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: EN-US;">[4]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><span lang="CA"> Fernandez, M. “Smart city.
Estrategia comercial empresarial y marca de nuevos desarrollos urbanos”, <i>Ciudades a escala humana</i> (blog), 8 de
març del 2011.</span></div>
</div>
<div id="ftn5">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="file:///C:/Users/Administrador/Downloads/La%20mem%C3%B2ria%20i%20la%20marca%20(1).docx#_ftnref5" name="_ftn5" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: EN-US;">[5]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><span lang="CA"> Galdón, G. “‘Smart cities’ sense
futur?”, <i>Barcelona metròpolis</i> núm.
91, 2014.</span></div>
</div>
<div id="ftn6">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="file:///C:/Users/Administrador/Downloads/La%20mem%C3%B2ria%20i%20la%20marca%20(1).docx#_ftnref6" name="_ftn6" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: EN-US;">[6]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><span lang="CA"> Fernandez, M. “Intel•ligència al
servei de les persones”, <i>Barcelona
metròpolis</i> núm. 91, 2014; Subirats, J. “Innovación social y cambio
tecnológico”, <i>El País</i>, 1 de febrer
del 2014; etcètera.</span></div>
</div>
<div id="ftn7">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="file:///C:/Users/Administrador/Downloads/La%20mem%C3%B2ria%20i%20la%20marca%20(1).docx#_ftnref7" name="_ftn7" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: EN-US;">[7]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><span lang="CA"> Barcelona Global és un lobby
empresarial format per empreses com Deloitte, Godó, Reig Capital, Abertis o
Clear Channel per a “fomentar el posicionament internacional de Barcelona”. </span></div>
</div>
<div id="ftn8">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="file:///C:/Users/Administrador/Downloads/La%20mem%C3%B2ria%20i%20la%20marca%20(1).docx#_ftnref8" name="_ftn8" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: EN-US;">[8]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><span lang="CA"> Belloso, J. C. “Construir marca,
fer ciutat”, <i>Barcelona metròpolis</i>
núm. 90, 2013.</span></div>
</div>
<div id="ftn9">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="file:///C:/Users/Administrador/Downloads/La%20mem%C3%B2ria%20i%20la%20marca%20(1).docx#_ftnref9" name="_ftn9" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: EN-US;">[9]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><span lang="CA"> www.barcelonacreixement.cat</span></div>
</div>
<div id="ftn10">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="file:///C:/Users/Administrador/Downloads/La%20mem%C3%B2ria%20i%20la%20marca%20(1).docx#_ftnref10" name="_ftn10" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: EN-US;">[10]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><span lang="CA"> Molina, J. “Una alternativa
autogestionada a la 'marca Barcelona'”, <i>Eldiario.es</i>,
3 d’abril del 2014.</span></div>
</div>
</div>
Ivan Miróhttp://www.blogger.com/profile/17040397538215215084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5206189864789479444.post-84770079588770034762014-04-28T11:50:00.000-07:002014-04-28T12:09:56.695-07:00A Barcelona, res no és casualitat<div class="cos">
<div style="text-align: justify;">
A la primavera del 2011, l’aleshores alcalde de Barcelona,
Jordi Hereu (us en recordeu, d’en Jordi Hereu?) entomava la campanya per
les eleccions municipals amb un original i premonitori lema: “A
Barcelona, res no és casualitat”. En un dels seus espots electorals, una
veu en off declamava: “Que aquesta sigui la ciutat europea que més s’ha
transformat en els últims vint anys, no és casualitat”. Al vídeo,
apareixien palmeres i mercats, ciutadans riallers i patinadores,
referències ambigües a l’habitatge i a l’educació, així com algun
brindis al sol (“ser la ciutat més preparada per sortir de la crisi”)
just quan s’enfocava un vaixell mercant del Port. La veu en off,
clarivident, reblava: “Que siguem un referent turístic a tot el món, no
és casualitat”. Efectivament. A Barcelona, res no és casualitat.<br />
<br />
Jordi Hereu, l’alcalde que havia de superar la grandiloqüència banal de
l’etapa Joan Clos, aquell altre que ballava samba mentre fracassava,
ridículament i ruïnosament pels ciutadans, en el Fòrum de les Cultures.
L’alcalde Hereu, que li hagués agradat entrar a la història per
protagonitzar un mandat de microurbanisme, de les
persones-són-l’èxit-de-la-ciutat, l’alcalde del Bicing, però que
segurament passarà a la microhistòria per fracassos com la consulta
sobre la Diagonal o els Jocs Olímpics d’Hivern (beneïts fracassos!).
També, no oblidem ni perdonem, per “èxits” dolorosos com el cas Palau
(vessant hotel), la corrupció mafiosa de Ciutat Vella i les amenaces de
mort a Itziar Gonzàlez Virós. O pel cas Vilaró i la Unitat d’Antiavalots
de la Guàrdia Urbana, els UPAS, la versió contemporània de la
decimonònica “ronda d’en Tarrés”. Aquell alcalde, Jordi Hereu, que ja
com a exalcalde es prodiga en conferències a les universitats privades
–la darrera, a finals del 2013- sota el títol de “La ciutat com a
generadora de nous esdeveniments”, on pontifica sobre la importància
estratègica de l’activitat del turisme de negocis i esdeveniments.
Perquè res, a Barcelona, no és casualitat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Avui, el polític que capitalitzà el daltabaix del cacofònic Hereu,
l’actual alcalde Xavier Trias, batejat Alcalde Cinc Estrelles no per les
seves prestacions sinó per l’obsessió d’omplir d’hotels de luxe la
ciutat, és a Davos, a l’edició anual de l’exclusiu Fòrum Econòmic
Mundial. Des de Suïssa, Trias assegura que hi ha trobat “un enorme
interès dels inversors internacionals per la ciutat”. Fabulós. Tres
alcaldes, dos partits polítics, un sol projecte estratègic. El Model. A
Barcelona, res no és casualitat.<br />
<br />
<b>“La venda de la ciutat en la seva totalitat”</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Qui s’enriqueix a Barcelona? En quins sectors d’activitat es concentra
l’acumulació de capital? Quina és l’economia política metropolitana que
promou un model validat alcalde rere alcalde? A primer cop d’ull, el
turisme sembla ser-ne un sector imbatible: les fonts més generoses li
atribueixen un 16% del PIB barceloní. Un dels seus actors estratègics és
Turisme de Barcelona, consorci presidit per Joan Gaspart, integrat per
la Cambra de Comerç, la Fundació Barcelona Promoció i l’Ajuntament.
Gestiona des del monument a Colom fins el Bus Turístic i té programes
com el Barcelona Convention Bureau (turisme de negocis i congressos) o
el Barcelona Sports, que promou esdeveniments internacionals com el GP
Fórmula 1 o el Trofeu Comte de Godó. Per Gaspart, el Consorci ha estat
fonamental en l’auge turístic de la ciutat: “És el que ha venut la
ciutat en la seva totalitat, des dels negocis a la cultura”. Més
sinceritat, impossible [1].<br />
<br />
Gaspart, que confessa agradar-li tant el turisme de Roll Royce com el
de xancleta, no es dedica, però, al sector descamisat. És l’alma mater
d’un dels poders fàctics de la ciutat, el Gremi d’Hotelers de Barcelona,
presidit per Jordi Clos (Claris Hotel) i integrat per homes com Jordi
Mestre (Expo Hotel), Joan Granados (Princesa Sofia) o Alejandro
Hernández-Puértolas (Mandarín). Hi són tots: Majestic, Arts, Hesperia,
Melià: la crème de la crème. Ells són els que fan calers amb els més de
15,5 milions de turistes estrangers que visitaren Catalunya l'any
passat, un 8% més que el 2012. Doncs malgrat la disminució de la
facturació mitjana per habitació ocupada en establiments hotelers, els
cinc estrelles són els únics que han registrat increments (3,9%).<br />
<br />
El sector hoteler, juntament amb el turisme de creuers (2,6 milions de
creueristes anuals, amb Royal Caribbean, de Pullmantur, al capdavant) és
una força de xoc amb un poder de decisió política fonamental a la
ciutat, capaç d’intervenir en la planificació urbana de forma
determinant, com s’ha demostrat amb la revisió neoliberal del Pla d’usos
de Ciutat Vella. Malgrat tot, els seus beneficis socials són cada
vegada més qüestionats, fins i tot en la quinta essència del seu
discurs: l’ocupació. Doncs mentre la inversió hotelera creix un 71% per
l’aposta dels mercats financers per Barcelona, la població ocupada en el
sector turístic en el 2013, segons l’Idescat, ha caigut en un 6%
respecte l’any anterior. Si en l’economia financiaritzada que aterra a
la ciutat, les treballadores i ciutadanes sobren, per què necessitem del
lobby hoteler i les seves joguines d’alt standing? Per treballar
gratis, com els guies turístics de Barcelona?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>El negoci dels contenidors</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Tal i com assenyala Albert Recio en el recent dossier “El port, lluny
de la ciutat”, del sempre imprescindible Carrer, el Port de Barcelona és
un dels altres nodes fonamentals de l’economia metropolitana [2]. El
port de mercaderies és el primer de l’estat espanyol en facturació:
160,8 milions d’euros, un benefici net de 43,2 milions (2012) i 830
hectàrees ocupades. El seu principal operador és Terminal Catalunya
S.A., propietat del grup Hutchinson Whampoa, amb orígen a Hong Kong i el
més gran del món, prou poderós per a desempallegar-se de la màfia local
portuària, el Grup Mestre. Al Port, a més, hi trobem infraestructures
com la planta de gasificació de Gas Natural Fenosa, i tota l’àrea no
dedicada a la recepció i emmagatzematge de mercaderies, que no és altra
que la gran privatització de l’espai públic ubicada al Port Vell. Del
Maremàgnum al qatarià Hotel Vela, dels 11.000 m2 de Desigual a la marina
de luxe promoguda per Salamanca Investments. Si hi afegim el transport
regular de passatgers controlat pel grup Acciona (Transmediterrània) i,
alternativa fatal, la Baleària d’Abel Matutes, o la Zona d’Activitats
Logístiques (ZAL), on l’Autoritat Portuària està associada a SABA i sota
control de Caixa Bank, trobem que, en definitiva, més que un front
litoral tenim un clúster marítim desregulat i sense control democràtic.
Una maquila global. Qui li posarà el cascavell al gat del Port de
Barcelona?<br />
<br />
<b>Els Top Ten de l’economia metropolitana</b><br />
Analitzant la classificació de les principals empreses catalanes sabrem
que més es cou a les nostres ciutats. Abertis (3.000 milions de
beneficis), Gas Natural (1.300), Endesa Distribución (870), Endesa Red
(830), ACESA (772), Unión Fenosa (300), Criteria Caixaholding (300), Gas
Natural Distribució (276), Aigües de Barcelona (236) i Fomento de
Construcciones y Contratas (235) [3] són les Top Ten de l’economia
metropolitana. Entre elles es reparteixen les infraestructures,
l’energia, els proveïments, el sanejament. És a dir, la tecnoestructura
urbana o “el suport vital de les ciutats” [4], en mans privades. No és
fins la posició 22 que trobem Barcelona Serveis Municipals (B:SM),
societat anònima participada al 100% per l'Ajuntament, que proporciona
serveis vinculats a la mobilitat i al patrimoni urbà. La posició de
l’economia pública en la gestió de les necessitats col·lectives de la
ciutat, doncs, està clarament subordinada. Tindrem prou força per
invertir la tendència? Com impulsem la reapropiació social dels béns
comuns urbans?<br />
<br />
Altres pols econòmics que practiquen intensament l’expropiació urbana
són les grans superfícies comercials. D’entre la plaga del monopoli de
la gran distribució, és destacable el paradigma que representa La
Maquinista, a Bon Pastor-La Sagrera, propietat de la multinacional
Unibail Rodamco i la més gran de Catalunya [5 ]. Una empresa que no es
conforma en la venda d’articles de consum sinó que, com es vanta el seu
CEO Christophe Cuvillier, també es dedica al city planning, la
planificació urbana. Dels centres comercials que desfan ciutat, als
centres comercials que fan ciutat a la seva imatge i interessos. Malls
que requalifiquen sòl industrial, urbanitzen i edifiquen escoles: la
privatització de les polítiques estratègiques de la ciutat.<br />
<br />
Finalment, vells coneguts com el sector immobiliari (li canviem ja el
nom al Passeig de Gràcia pel Passeig d’Armancio Ortega?) acaben de
conformar l’economia política barcelonina. Una riquesa urbana en mans de
multinacionals: la impugnació pràctica i material del nostre dret a la
ciutat. Apropiació capitalista de la típica i dura. On quedarà tot el
discurs de l’smart city de Xavier Trias? Cortina de fum o propaganda?<br />
<br />
<b>Cap a la revolució urbana</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Si els mercats financers ens arravaten Barcelona, l’imparable
creixement de les desigualtats ho fa amb la vida de les barcelonines. Un
75% dels nostres barris disposen d’una renda per sota de la mitjana i,
d’entre ells, Nou Barris, Sant Martí o Sants s’empobreixen a marxes
forçades [6]. Quins beneficis obtenen els barris populars del fet que
Barcelona sigui la nineta dels ulls dels inversors internacionals?
S’encadenen els desnonaments, es desborden els bancs d’aliments, es
dispara la pobresa energètica, els cent mil aturats es cronifiquen. La
precarietat existencial serà aviat norma per a la majoria.<br />
<br />
Urgeix un canvi de règim polític i econòmic metropolità. L’actual
arquitectura institucional de la ciutat ha de ser desballestada. Per
opaca, per estar copada per la partitocràcia, per articular de forma
estructural la connivència amb el capital privat. Hem de posar fi al
Model, a la concertació público-privada que posa el municipi al servei
de la depredació de la vida urbana. Cal una nova governança
metropolitana, basada en formes de democràcia radical que garanteixin
que les decisions polítiques estan en mans de la majoria social. En
aquesta necessària revolució urbana, els barris han de ser un instrument
polític no sols d’una certa descentralització administrativa sinó,
sobretot, d’autogestió popular.<br />
<br />
Revolució política i econòmica. La ciutat ha de ser sustentada per una
nova economia metropolitana, governada per les seves treballadores, per
les comunitats veïnals i amb coordinació municipal, una concertació
público-cooperativa-comunitària que possibiliti la democràcia econòmica
urbana. Crear ciutats cooperatives, travades per una economia solidària i
autocentrada en allò local, protagonitzada per les usuàries i basada en
la resolució de necessitats des de la proximitat. El treball, el
consum, el crèdit, els transports, els abastiments, els serveis
comunitaris, són dimensions que han de ser progressivament assumides per
un nou cooperativisme urbà, autogovernades amb formes de propietat
col•lectiva i gestió democràtica. Un aprenentatge que ens capaciti per a
la col·lectivització dels béns comuns de la ciutat i per l’apropiació
social dels sectors estratègics de la productivitat urbana. Turisme,
patrimoni, infraestructures, energia, cultura, habitatge, cures,
comunicació, serveis: tots els recursos de Barcelona han d'estar en mans
de la majoria social.<br />
<br />
<b>En una mateixa setmana, en una mateixa ciutat</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Dèiem que a Barcelona, res no és casualitat. Els Alcaldes malvenen la
ciutat. S’enriqueixen hotelers, inversors, logistes. Creix la pobresa i
la desigualtat. Per tant, la lluita repunta i repunten les experiències
d’autogestió popular. En una mateixa setmana, i en una mateixa ciutat,
s’han seguit aturant desnonaments, i arreu de l’àrea metropolitana es
combat la pujada de preu de TMB. La Barceloneta guanya el Segle XX. A
l’Eixample s’inaugura Germanetes, espai públic guanyat per la lluita
veinal. A Can Batlló, equipament autogestionat de Sants, es presenta una
cooperativa d’habitatges en cessió d’ús. A Poblesec inauguren l’Ateneu
Cooperatiu La Base. A Poblenou celebren la resistència de la Flor de
Maig. Arreu estem construint, des d’avui mateix, barris, pobles, ciutats
cooperatives. Ens encaminem cap a la reapropiació col·lectiva de la
vida a la ciutat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjf3jT3lcEOp2WfaNNWFK5fLyTVYJ8KlqVe9Qn-PPxQQzAO8jHQJztPdmWPq9WyWWWNUgHEXAyqt_oqzwYGy_pjQ3v7u8P9K6td2ZVZ1xGgyRYnbF6xSaD155A5tiVVVtX1mOfqC87Bt_fH/s1600/140203+IvanMiro.jpg.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjf3jT3lcEOp2WfaNNWFK5fLyTVYJ8KlqVe9Qn-PPxQQzAO8jHQJztPdmWPq9WyWWWNUgHEXAyqt_oqzwYGy_pjQ3v7u8P9K6td2ZVZ1xGgyRYnbF6xSaD155A5tiVVVtX1mOfqC87Bt_fH/s1600/140203+IvanMiro.jpg.png" height="212" width="320" /></a></div>
Publicat al <a href="http://www.setmanaridirecta.info/noticia/barcelona-res-no-es-casualitat">Setmanari Directa</a> <span class="data">05/02/2014 </span><br />
<span class="data">Publicado en castellano en <a href="https://www.diagonalperiodico.net/global/21680-barcelona-nada-es-casualidad.html">Periódico Diagonal </a></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
___________</div>
<div style="text-align: justify;">
[1] Joan Gaspart: "Quiero un turismo de Rolls Royce y también de
chancleta". Entrevista de Patrícia Castán, a El Periódico, 14 de
novembre del 2013.<br />
[2] Recio, A. “Nous negocis i nous operadors” a Carrer núm. 130, desembre del 2013, FAVB.<br />
[3] Les dades són del 2012 http://www.economiadigital.es/es/ranking-empresas.php<br />
[4] Ash, A. “Collective culture and urban public space”, CCCB, 2006.<br />
[5] Mombrú, J. “La Maquinista, nou laboratori del pelotazo” a Carrer núm. 130, desembre del 2013, FAVB.<br />
[6] http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/01/05/catalunya/1357414914_291755.html</div>
</div>
Ivan Miróhttp://www.blogger.com/profile/17040397538215215084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5206189864789479444.post-32475401776294168272014-04-28T11:33:00.000-07:002014-04-28T11:33:01.890-07:00Genealogia de les ciutats cooperatives <div class="mce" style="text-align: justify;">
Només superada per Londres i París, Barcelona ja ha
esdevingut la tercera ciutat europea més atractiva per la inversió
hotelera. Amb la venda de l’hotel W –popularment conegut com l’hotel
Vela, el destructor de la costa barcelonina– a un fons qatarià per 200
milions d’euros, la inversió a la ciutat ha crescut un 71%. Es parla de <em class="mce"> boom</em>
turístic –n’hauríem de dir bombolla?– i els inversors recorren la
ciutat, frenèticament, cercant edificis per a convertir en hotels, entre
ells –metàfora incisiva de país– l’antiga Conselleria d’Economia de la
Generalitat de Catalunya. Els analistes destaquen que els fons
d’inversió internacionals "tenen por" de quedar fora del mercat
barceloní si pugen els preus. Les pors dels fons d’inversió, tant
diferents a les nostres, són no sadollar la seva voracitat.</div>
<div class="mce" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="mce" style="text-align: justify;">
L’alcalde de la ciutat, Xavier Trias, és conegut per mitigar unes pors i
desfermar-ne d’altres. A l’abril del 2013, en la inauguració de l’hotel
Vueling by HC<b class="mce"> </b>(Vueling més Hotels Catalonia, 13
milions d’inversió, 4 estrelles, a 800 metres de Plaça Catalunya,
l’antiga Rimaia 2) afirmà que, en un context de crisi econòmica, "que
siguem capaços de crear riquesa, generar ocupació i ser una ciutat
competitiva és essencial". En l’acte, Trias defensà la rellevància
estratègica del sector turístic barceloní, que aporta el 16% del PIB de
la ciutat. Mesos després, passà de les paraules a l’acció. Sota la
justificació de "permetre noves inversions per augmentar l’oferta
turística", el govern municipal (amb vots de CiU i PP) aprovà la
modificació del Pla d’usos de Ciutat Vella. És a dir, l’obertura de nous
hotels al saturat districte històric de la ciutat, que ja compta amb
17.000 places hoteleres. A l’octubre, Trias encara ho posà més fàcil, i
entregà al Gremi d’Hotelers de Barcelona la gestió de les llicències
d’establiments turístics en venda a Ciutat Vella, perquè facin la
"mediació" amb els inversors "interessats en rescatar-les". No és només
la renúncia del govern de la ciutat a la gestió pública del sector: és
l’entrega indissimulada als propis actors que en faran negoci. Lliure
mercat. Relativament.</div>
<div class="mce" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="mce" style="text-align: justify;">
La compenetració de
l’Ajuntament de Barcelona amb el negoci immobiliari –lapsus, turístic–
és total i estratègica. A partir de Turisme de Barcelona, un organisme
público-privat (la famosa concertació público-privada), es vincula
l’administració municipal amb 700 operadors. Una palanca pública per a
fer el salt privat: la indústria metropolitana més poderosa és entregada
institucionalment als fons d’inversió internacionals. L’economia de la
ciutat és, avui, economia global. És la financiarització, tanmateix,
l'única possibilitat econòmica de Barcelona? És sensat defensar un model
productiu absolutament exogen? Quines necessitats ciutadanes resol una
indústria basada en exportar rendibilitats i atendre un 90% de clients
internacionals? Coneixem les relacions laborals precaritzades del sector
i les seves conseqüències respecte els preus de l’habitatge. Coneixem
la violència immobiliària que pateixen els residents de les zones <em class="mce"> turistificades</em>
i l’expropiació de l’espai públic que comporta. Coneixem l’estranyament
de la pròpia ciutat que vivim els seus habitants. Què significa crear
riquesa? Quina ocupació volem generar? Què ens suposa ser una ciutat
competitiva? És possible una altra economia metropolitana?</div>
<div class="mce" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="mce" style="text-align: justify;">
<b class="mce"> Futurs anteriors: la Flor de Maig</b></div>
<div class="mce" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="mce" style="text-align: justify;">
Aliens, aparentment, a les vicissituds d’alcaldes, hotels i fons
d’inversió, al bell mig de l’antic barri industrial de Barcelona, el
Poblenou, un conjunt de col·lectius malden per resoldre solidàriament
les seves necessitats. S’han reapropiat de l’històrica cooperativa
obrera la Flor de Maig, i intenten crear-hi no només un centre social
autogestionat, sinó reconstruir un barri suplantat per la seva
tematització productiva: el 22@. Des de la Flor de Maig es potencien
quatre cooperatives de consum agroecològic, es refan vincles comunitaris
amb veïnes de totes les edats, s’impliquen en la definició popular de
l’espai públic a la Rambla del Poblenou, i es practica l’ajuda mútua amb
els veïns més vulnerables que, sense casa, ocupen les naus de l’antic
Manchester català.</div>
<div class="mce" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="mce" style="text-align: justify;">
Malgrat les aportacions positives
al conjunt de la vida social, la Flor de Maig està immersa en un procés
judicial que pot comportar el seu desallotjament. La propietat, que es
feu amb l’edifici en els anys cinquanta de la corrupta legalitat
franquista, en reclama els drets. Els actuals usuaris, per contra,
esgrimeixen la legitimitat de recuperar ("recooperar") un patrimoni
obrer i popular que fou perdut a causa d’una derrota més vasta: la de
1939. Defensen que estan construint un <i>nou espai públic de cooperació econòmica, social i solidària</i>.
Actuarà l’Ajuntament amb la mateixa vehemència amb que recolza
l’economia global, per ajudar aquests esbossos d’economia de proximitat?
Esperem que sí, i que compri o expropiï l’edifici de la Flor de Maig
per a garantir el desplegament de les noves potencialitats socials i
comunitàries.</div>
<div class="mce" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="mce" style="text-align: justify;">
L’actual Flor de Maig ens remet,
directament, a una altra genealogia de Barcelona. Ens mostra –futur
anterior– una història alternativa i subversiva del desenvolupament de
la ciutat, que ha emergit com a producte d’unes relacions de força i ha
acabat amb altres ciutats possibles. La Flor de Maig d’avui ens remet a
la Flor de Maig d’ahir, la cooperativa obrera de consum que, fundada
l’any 1890 al Poblenou per setze obrers boters, arribà a articular –amb
una desena de sucursals i una granja a Cerdanyola– les necessitats
econòmiques i socials de milers de famílies barcelonines. La Flor de
Maig ens remet a la genealogia de la ciutat cooperativa.</div>
<div class="mce" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="mce" style="text-align: justify;">
Si el capitalisme ha entès sempre la dimensió econòmica de la ciutat,
l’esquerra ha oblidat generar una pròpia cultura econòmica urbana. En
alguns casos perquè li seguí la corrent al capitalisme, com la
socialdemocràcia de Jocs Olímpics i <em class="mce"> smart cities</em>.
En altres, perquè se centrà obsessivament en la fàbrica fordista i no
entengué que la producció i reproducció capitalista se socialitzava en
la ciutat i la convertia en la metròpoli-empresa. Però més enllà de
l’esquerra com a gran relat ideològic impotent, en les nostres ciutats
han existit pràctiques concretes de cooperació econòmica que hem de
rescatar, i prendre el millor d’elles per a crear una nova democràcia
econòmica urbana.</div>
<div class="mce" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="mce" style="text-align: justify;">
La Flor de Maig no fou l'única
cooperativa de Poblenou. Amb Pau i Justícia, l’Artesana o l’Econòmica,
aquelles experiències bastiren una alternativa socioeconòmica amb un
arrelament impressionant al territori. Altres barris de la ciutat, com
Sants, Gràcia i el Clot també foren barris eminentment cooperatius, i
per tota la geografia obrera –Barceloneta, Sant Andreu, Poble Sec o
Horta– es crearen, entre el segle XIX i el XX, nombroses societats
cooperatives de consum, producció i crèdit. Les cooperatives de consum
pretenien bàsicament suprimir intermediaris comercials burgesos, i
abastir-se directament d’aliments i altres productes de primera
necessitat, recuperant part del salari expropiat pel comerciant. Amb els
anys, saberen col·lectivitzar els seus excedents de percepció
(beneficis) i els dedicaren a afrontar les necessitats dels seus
associats: educació, sanitat, mutualisme, caixes de resistència per
afrontar vagues, locauts empresarials, atur, jubilacions, malalties,
orfandats i viduïtats. En alguns casos, emprengueren iniciatives
productives de segon grau i també habitacionals de base cooperativa,
així com cooperatives autònomes de treball i producció. No obstant les
dificultats, el cooperativisme obrer de consum fou la base perquè les
classes treballadores barcelonines s’erigissin en subjectes de la seva
pròpia emancipació econòmica, l’eina per a crear unes polítiques socials
autogestionades en un context on no existia, ni remotament, l’Estat del
benestar. A Barcelona, l’any 1935, unes deu mil famílies s’organitzaven
en una seixantena de cooperatives de consum, i ja el 1937, en el
context extraordinari de la guerra civil i la revolució social, a
Catalunya eren 350.000 famílies les que vehiculaven el consum en les
cooperatives obreres. El 1939 aquell món obrer autogestionat desaparegué
amb el triomf del feixisme. Avui, no obstant, ens pot inspirar en la
creació d’una nova economia metropolitana fonamentada en la cooperació
social.</div>
<div class="mce" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="mce" style="text-align: justify;">
<b class="mce"> Democràcia econòmica i dret a la ciutat</b></div>
<div class="mce" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="mce" style="text-align: justify;">
Les antigues cooperatives obreres afrontaren les necessitats materials
de les poblacions urbanes proletaritzades del moment. Abastiment
alimentari, equipaments, prestacions socials, educació, sanitat, crèdit,
fins i tot habitatge i renda associada al treball cooperativitzat,
foren dimensions articulades col·lectivament i de forma democràtica pels
seus protagonistes. Institucions socials fermament arrelades als seus
barris, les cooperatives esdevingueren puntals d’una economia de
proximitat, autogestionada per les relacions de veïnatge. És a dir,
l’antítesi del model d’economia globalitzada on les ciutats han de ser
nodes d’inversió del capital financer global, d’extracció de plusvàlua i
per tant de mercantilització i precarització de la vida urbana.</div>
<div class="mce" style="text-align: justify;">
Quines són les institucions socials que avui impulsem per a fer front a
les noves i velles necessitats urbanes? Amb quins nous organismes
articulem la cooperació social a la ciutat? Com impulsem una nova
democràcia econòmica urbana?</div>
<div class="mce" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="mce" style="text-align: justify;">
Autors com Henri Lefebvre es referien, ja l’any 1968, al <i>dret a la ciutat</i>.
Per Lefebvre, aquell dret significava imaginar i reconstituir un tipus
totalment diferent de ciutat, lluny de l’expropiació urbana constant
practicada per l’economia capitalista (1). Més recentment, geògrafs i
urbanistes, des de David Harvey a Jordi Borja, insisteixen en un mateix
sentit. Per Harvey, el dret a la ciutat significa que existeix un poder
col·lectiu del conjunt dels habitants per a construir la ciutat que
necessiten. Afirma: “només quan s’entengui que els qui construeixen i
mantenen la vida urbana tenen un dret primordial a allò que han produït,
i que una de les seves reivindicacions és el dret inalienable a adequar
la ciutat als seus desitjos més íntims, arribarem a una política urbana
que tingui sentit” (2). Per Borja, el dret a la ciutat no es farà
efectiu mentre hi hagi precarietat urbana, sigui laboral, existencial o
habitacional; mentre es privatitzin espais públics; mentre l’economia
especulativa forgi els designis urbans (3).</div>
<div class="mce" style="text-align: justify;">
<br class="mce" /> </div>
<div class="mce" style="text-align: justify;">
Per tant, per a garantir el dret a la ciutat, calen alternatives al
model especulatiu, precaritzador i exogen de la indústria turística
barcelonina. Impulsar una economia autocentrada en allò local,
protagonitzada per usuàries, treballadores i comunitats veïnals. Una
nova economia urbana basada en la resolució de les necessitats des de la
proximitat, autogovernada amb formes de propietat col·lectiva i gestió
democràtica. Cal crear, a tots els barris barcelonins, <i>nous espais públics de cooperació econòmica, social i solidària</i>.
A Poblenou, a Sants, a Sant Andreu, a Poble Sec, a Nou Barris, arreu on
puguem. Hem d’iniciar, a més, els aprenentatges que ens serveixin per a
col·lectivitzar i reorientar els sectors estratègics de l’economia
metropolitana: també el turisme. I cal desallotjar aquells que posen en
venda la ciutat i els seus habitants, no els qui la viuen i la defensen.
Cal, en definitiva, un canvi profund del règim econòmic metropolità: el
naixement de la democràcia econòmica urbana, la ciutat cooperativa que
els seus habitants necessitem.</div>
<div class="mce" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="mce" style="text-align: justify;">
Publicat a <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/opinions/Genealogia-ciutats-cooperatives_6_196040416.html">eldiario.es </a>13/11/2013</div>
<div style="text-align: justify;">
<br class="mce" clear="all" /></div>
<hr size="1" style="margin-left: 0px; margin-right: 0px;" width="33%" />
<div class="mce" style="text-align: justify;">
<br class="mce" /> </div>
<div class="mce" style="text-align: justify;">
(1) Lefebvre, H. (1969) <i>El derecho a la ciudad</i>. Edicions 62: Barcelona</div>
<div class="mce" style="text-align: justify;">
<div class="mce">
(2) Harvey, D. (2013) <i>Ciudades rebeldes. Del derecho a la ciudad a la reolución urbana</i>. Akal: Madrid.</div>
</div>
<div class="mce" style="text-align: justify;">
(3) Borja, J. (2012) "Espacio público y derecho a la ciudad" a AAVV <i>El dret a la ciutat/Derecho a la ciudad</i>. Institut Drets Humans de Catalunya: Barcelona.</div>
Ivan Miróhttp://www.blogger.com/profile/17040397538215215084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5206189864789479444.post-90272401937936947672013-10-25T02:30:00.002-07:002014-04-28T12:02:28.246-07:00Hem tornat a dir que no<br /><div style="text-align: right;">
'Ai, la gent vol viure en pau<br /><br />i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana'</div>
<br /><div style="text-align: right;">
Companyia Elèctrica Dharma</div>
<br /><div style="text-align: justify;">
No és la primera vegada que en hem d'enfrontar a la presència del feixisme als nostres carrers. Ni, malauradament, tinguem-ho clar, serà la darrera. I no ens referim als heroics combats de la Barcelona del 1936, la victòria obrera i popular del 'no passaran'. Tampoc no parlem de la resistència quotidiana --de viure lluitant i lluitar per sobreviure-- a quaranta anys de nacionalcatolicisme. No cal anar tan enrere. Ens referim a haver d'encarar l'amenaça feixista al bell mig d'una 'democràcia consolidada'.<br /><br />A Sants, la memòria antifeixista, generosa i en estat d'alerta permanent, ens remet a l'esforç col·lectiu que el teixit social del barri, i finalment de tota la ciutat i del conjunt del país, va haver d'activar a la dècada de 1990 per tal d'expulsar els nazis i feixistes de la plaça dels Països Catalans. Capitanejades per personatges lúgubres com Ricardo Sáenz de Ynestrillas, aquelles concentracions exaltaven any rere any el genocidi dels pobles originaris d'Abya Yala en mans de la corona hispànica i, de passada, propugnaven un nou cop d'estat militar, l'expulsió d'immigrants, la repressió d'homosexuals i gent d'esquerres i l'anorreament total de Catalunya. Una 'llibertat d’expressió' que anava acompanyada, sistemàticament, de pallisses a sense-sostre, a joves alternatius, a qui fos.<br /><br />Per tombar-los, i per tombar la desídia --complicitat?-- del sistema polític que els emparava, vàrem haver de fer literalment de tot. Festivals antiracistes, recollides de signatures, manifestacions tranquil·les i no tan tranquil·les, accions contundents. I els vàrem fer fora. Això sí, amb un cost elevat: centenars de detencions d'antifeixistes, empresonaments, multes, ordres de crida i cerca. Ferits per bales de goma, criminalitzats mediàticament, tocats emocionalment, la solidaritat fou --com sempre-- la recepta que ho guareix tot. I tota una societat va comprendre, de cop i volta, que el perill feixista no era pas cap rèmora borrosa del passat, sinó una amenaça molt concreta per al futur. D'aquelles lluites, en recordarem els qui ja no hi són: activistes veïnals com en Josep Pons, mares de detingudes com la Mercè Grenzner, manifestants com l'avi Pere Farriol, solidaris com l'actor Jordi Dauder, tornant a recitar el 'no passaran' a la plaça de Joan Peiró.<br /><br />Avui els feixistes volen tornar a Sants. I nosaltres, un nosaltres ampli i generós, com la memòria antifeixista que duem a dintre, hem tornat a dir que no. I hem dit que no perquè, amb les greus conseqüències socials de l'actual reestructuració capitalista, la concentració de nazis i feixistes no és cap esdeveniment banal o que ens permeti d'aclucar-nos d'ulls. Perquè forma part d'una estratègia política per a generar tensió i violència social per a aconseguir rèdits polítics similars als dels grecs Alba Daurada. Perquè, essent els mateixos que atacaren l'espai Blanquerna de Madrid l'11 de setembre, és un torpede a la línia de flotació dels processos democràtics que el nostre poble comença a caminar per a l'alliberament col·lectiu. I perquè, en definitiva, no tenen cabuda en el nostre projecte de viure barris inclusius, dignes, solidaris i en llibertat.<br /><br />Avui, més que mai, hem d'evitar que la barbàrie feixista es passegi pels cors dels nostres barris i agredeixi persones, comerços o locals socials. Ho devem al Josep, a la Mercè, al Pere, al Jordi. I sobretot a les víctimes de l'horror nazi i feixista de cap a cap del temps. Ahir, avui i sempre. No passaran.</div>
<br />Publicat a Vilaweb 10.10.2013<br />Ivan Miróhttp://www.blogger.com/profile/17040397538215215084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5206189864789479444.post-13311722715572996902013-10-06T04:07:00.003-07:002014-05-03T12:12:01.048-07:00Ciutats cooperatives versus smart cities?<div>
<br /></div>
<div>
<div class="mce" style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 19px; margin-bottom: 15px; padding: 0px 10px 0px 0px; text-align: justify;">
A principis d’agost del 2013, el director general de la Mobile World Capital Fundation, Ginés Alarcón, enuncià la bona nova: “<i>Barcelona ha de liderar la transformació social de la vida connectada a través del mòbil</i>”. Amb aquella epifania, es revelaven les bases estratègiques de la Fundació creada per GSMA (l’organització mundial d’operadors de telefonia mòbil), la Generalitat de Catalunya, el Ministeri d’Indústria, l’Ajuntament de Barcelona i la Fira; segons Alarcón, “<i>el millor exemple de col·laboració entre administracions públiques en un projecte de promoció econòmica des dels Jocs Olímpics del 92”. </i>Per a l’exdirectiu de T-Systems, sobretot, s’havia de fomentar la concertació público-privada per atreure capital, noves empreses i convertir la ciutat<i> “en el centre del coneixement mundial sobre la vida connectada</i>”. Fer de Barcelona una smart city era una oportunitat econòmica “<i>brutal</i>”, i s’havia de traduir en un increment del PIB, “<i>com va fer el tèxtil al segle XX”</i>.<a _mce_href="#_ftn1" class="mce" href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/opinions/Ciutats-cooperatives-versus-smart-cities_6_177142289.html#_ftn1" style="color: #215f88; text-decoration: none;"> [1]</a></div>
<div class="mce" style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 19px; margin-bottom: 15px; padding: 0px 10px 0px 0px; text-align: justify;">
Poques setmanes després, sense una relació aparent entre els esdeveniments, el veïnat de Ciutat Meridiana –barri barceloní conegut com a “Vila-Desnonament”- <a _mce_href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/internacional-produccio-converteix-Banc-improvisat_0_166583344.html" class="mce" href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/internacional-produccio-converteix-Banc-improvisat_0_166583344.html" style="color: #215f88; text-decoration: none;">ocupà </a><strong class="mce"><a _mce_href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/internacional-produccio-converteix-Banc-improvisat_0_166583344.html" class="mce" href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/internacional-produccio-converteix-Banc-improvisat_0_166583344.html" style="color: #215f88; text-decoration: none;">el Centre de Creació Digital que es contruia a la zona. L’objectiu: fer-hi un nou Banc d’Aliments<span _mce_style="overflow:hidden;line-height:0px" _mce_type="bookmark" class="mce" id="mce_0_start" style="line-height: 0px; overflow: hidden;"> </span></a></strong>, necessari per a pal·liar la<span _mce_style="overflow:hidden;line-height:0px" _mce_type="bookmark" class="mce" id="mce_0_end" style="line-height: 0px; overflow: hidden;"> </span> situació extrema que es vivia al barri a causa de l’absència estival de les beques-menjador. Fins aleshores, la crisi alimentària havia estat afrontada des de l’autogestió, i en els desbordats locals de l’Associació de Veïns, en pocs mesos, s’havien repartit 18 tones d’aliments bàsics.<a _mce_href="#_ftn2" class="mce" href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/opinions/Ciutats-cooperatives-versus-smart-cities_6_177142289.html#_ftn2" style="color: #215f88; text-decoration: none;"> [2]</a> Amb l’ocupació de l’edifici i els seus usos autogestionats, el veïnat no només il·lustrava com la cooperació social s’activa solidàriament per a fer front l’emergència urbana, sinó que desvetllà alguna cosa més: la tragèdia de les classes populars barcelonines en l’era de les smart cities. La pregunta, incisiva, feria l’aire: “<i>què carai fa un Centre de Creació Digital en un barri necessitat d’aliments?</i>”</div>
<div class="mce" style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 19px; margin-bottom: 15px; padding: 0px 10px 0px 0px; text-align: justify;">
<b class="mce">Dues forces, dos ritmes de fons</b></div>
<div class="mce" style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 19px; margin-bottom: 15px; padding: 0px 10px 0px 0px; text-align: justify;">
El maig del 2011, durant la campanya que el dugué a l’alcaldia barcelonina, Xavier Trias ho explicà orgullosament. Acompanyat d’Antoni Vives, futur regidor d’Habitat Urbà, l’alcaldable desgranà el projecte d’instal·lar un Ateneu de Fabricació a Ciutat Meridiana. L’espai hauria d’acollir una de les seus d<a _mce_href="http://fablabbcn.org/" class="mce" href="http://fablabbcn.org/" style="color: #215f88; text-decoration: none;"> el FabLab Barcelona</a>, centre de producció i investigació digital promogut pel Massachusetts Institute of Technology, que serviria per a<i> “reindustrialitzar Barcelona amb la tecnologia del segle XXI</i>”. Vives, a més, carregà contra el consistori socialista, per no pensar mai en aquest tipus de barris quan una universitat nord-americana es volia instal·lar a Barcelona, afirmant que “<i>seria revolucionari dur un centre d’aquestes característiques a un barri com Ciutat Meridiana</i>”. La inversió no era menor: acabar l’adequació de l’edifici costaria 250.000 euros, d’una partida de 1.500.000 pel conjunt dels FabLabs barcelonins. No obstant, com vaticinà la periodista Meritxell M. Pauné, “<i>Ciutat Meridiana no esdevingué Massachusetts</i>”<a _mce_href="#_ftn3" class="mce" href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/opinions/Ciutats-cooperatives-versus-smart-cities_6_177142289.html#_ftn3" style="color: #215f88; text-decoration: none;"> [3]</a> i a l’estiu següent el veïnat organitzat passà a l’acció. Front la incapacitat municipal d’afrontar necessitats més peremptòries com la pobresa i la desigualtat social, ocupà l’espai per a posar-lo al servei de les exigències comunitàries.</div>
<div class="mce" style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 19px; margin-bottom: 15px; padding: 0px 10px 0px 0px; text-align: justify;">
La contradicció relatada, essencialment, explicita el xoc de realitat entre dues forces a la ciutat. Per una banda, la lluita veïnal i popular, activada per a resoldre necessitats bàsiques col·lectives, sostinguda pel ritme de fons de l’autogestió i la cooperació social. Per l’altra, l’orquestració de la inversió pública al servei dels projectes estratègics de l’empresariat urbà i global, aquesta vegada entorn el coneixement; això és, en paraules de David Harvey, “un procés d’urbanització que generi rendes de monopoli pel capital privat”.<a _mce_href="#_ftn4" class="mce" href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/opinions/Ciutats-cooperatives-versus-smart-cities_6_177142289.html#_ftn4" style="color: #215f88; text-decoration: none;"> [4]</a> Dues forces, dos ritmes de fons. Ciutats cooperatives o smart cities?</div>
<div class="mce" style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 19px; margin-bottom: 15px; padding: 0px 10px 0px 0px; text-align: justify;">
<b class="mce">Democràcia ecònomica urbana</b></div>
<div class="mce" style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 19px; margin-bottom: 15px; padding: 0px 10px 0px 0px; text-align: justify;">
Si la tecnologia ens ha de servir per a alguna cosa, no ha de ser per a <i>connectar </i>(o sotmetre) la vida a l’acumulació privada de capital, sinó per a transformar la matriu productiva de les ciutats i posar-la al servei de les necessitats del conjunt dels seus habitants. Una ciutat intel·ligent no és la que, ras i curt, tolera creixents desigualtats econòmiques i abismes socials en el seu sí, sinó la que mobilitza les seves capacitats per impulsar una nova economia urbana basada en la cooperació social i l’apropiació col·lectiva de la riquesa.</div>
<div class="mce" style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 19px; margin-bottom: 15px; padding: 0px 10px 0px 0px; text-align: justify;">
Després d’anys d’insistència, hem entés finalment que Barcelona és una empresa: ara el que pertoca és col·lectivitzar-la: els seus 100.000 aturats ho necessiten. I col·lectivitzar-la significa implementar una alternativa al model neoliberal de ciutat, superar una economia política urbana que violenta de forma permanent les nostres vides. El Model Barcelona de governança público-privada ha estat un èxit... pels inversors. Ara requerim d’un model de gestió municipal-comunal-cooperatiu pel 99%.</div>
<div class="mce" style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 19px; margin-bottom: 15px; padding: 0px 10px 0px 0px; text-align: justify;">
La crisi de les polítiques socials urbanes és deguda, a més, a l’orientació estatal-mercantil que les ha estrangulat. Per tant, cal un canvi substancial: han de ser sostentades per una nova economia metropolitana, governada per les comunitats locals i amb coordinació municipal. En aquesta nova economia solidària que articuli la ciutat, els barris han de ser un instrument polític no sols d’una certa descentralització administrativa, sinó, sobretot, d’autogestió popular.</div>
<div class="mce" style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 19px; margin-bottom: 15px; padding: 0px 10px 0px 0px; text-align: justify;">
Crear <i>ciutats cooperatives</i> significa impulsar una economia autocentrada en allò local, protagonitzada per les comunitats veïnals i basada en la resolució de les necessitats des de la proximitat. El treball, el consum, el crèdit, els transports, els abastiments, els serveis comunitaris, i en general totes les dimensions que organitzen la vida a la ciutat, han de ser progressivament autogovernades amb formes de propietat col·lectiva i gestió democràtica. I les plusvàlues que generen els sectors econòmics específics de la productivitat urbana (turisme, patrimoni, cultura, habitatge, comunicació, serveis…) han de retornar a la col·lectivitat que les ha sostentades.</div>
<div class="mce" style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 19px; margin-bottom: 15px; padding: 0px 10px 0px 0px; text-align: justify;">
Urgeix construir una <i>democràcia econòmica urbana</i>, detectar les necessitats materials i culturals de les precaritzades poblacions metropolitanes, i resoldre-les en base a les potencialitats de la intel·ligència col·lectiva –la cooperació social- que ja habita al territori. Més que smart cities que sotmetin la vida al capital privat, necessitem ciutats cooperatives que crein i distribueixin solidàriament la riquesa comuna. Cal un canvi de règim polític i econòmic metropolità: les decisions i els recursos de Barcelona han d'estar en mans de la majoria social.<br />
<br /></div>
<div class="mce" style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 19px; margin-bottom: 15px; padding: 0px 10px 0px 0px; text-align: justify;">
<b style="text-align: start;">Publicat a Eldiario.es, 19 de setembre del 2013.</b></div>
<div class="mce" style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 19px; margin: 0px; padding: 0px;">
<hr size="1" style="border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-top-color: rgb(204, 204, 204); border-top-style: solid; height: 1px; margin: 1em 0px; padding: 0px;" width="33%" />
<div class="mce" style="margin: 0px; padding: 0px;">
<div class="mce" style="margin-bottom: 15px; padding: 0px 10px 0px 0px; text-align: justify;">
<a _mce_href="#_ftnref1" class="mce" href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/opinions/Ciutats-cooperatives-versus-smart-cities_6_177142289.html#_ftnref1" style="color: #215f88; text-decoration: none;">[1]</a> Pujol, I. “Barcelona ha de liderar la transformació social de la vida connectada a través del mòbil. Entrevista a Ginés Alarcón”, <i>Diari Ara</i>, 7 d’agost del 2013.</div>
</div>
<div class="mce" style="margin: 0px; padding: 0px;">
<div class="mce" style="margin-bottom: 15px; padding: 0px 10px 0px 0px; text-align: justify;">
<a _mce_href="#_ftnref2" class="mce" href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/opinions/Ciutats-cooperatives-versus-smart-cities_6_177142289.html#_ftnref2" style="color: #215f88; text-decoration: none;">[2]</a> Alcántara, A. "Ateneus de fabricació vs bancs d’aliments. Quin model de cultura volem?" a http://educaciotransformadora.wordpress.com/ consultat el 27 d'agost del 2013.</div>
</div>
<div class="mce" style="margin: 0px; padding: 0px;">
<div class="mce" style="margin-bottom: 15px; padding: 0px 10px 0px 0px; text-align: justify;">
<a _mce_href="#_ftnref3" class="mce" href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/opinions/Ciutats-cooperatives-versus-smart-cities_6_177142289.html#_ftnref3" style="color: #215f88; text-decoration: none;">[3]</a> Pauné, M.P. “Ciutat Meridiana no serà Massachussets (ni el Pedralbes del segle XXI)” a <i>Carrer 126</i>, FAVB, desembre del 2012.</div>
</div>
<div class="mce" style="margin: 0px; padding: 0px;">
<div class="mce" style="margin-bottom: 15px; padding: 0px 10px 0px 0px; text-align: justify;">
<a _mce_href="#_ftnref4" class="mce" href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/opinions/Ciutats-cooperatives-versus-smart-cities_6_177142289.html#_ftnref4" style="color: #215f88; text-decoration: none;">[4]</a> Harvey, D. <i>Ciudades rebeldes. Del derecho a la ciudad a la revolución urbana</i>. Madrid: Akal, 2012.</div>
</div>
</div>
</div>
Ivan Miróhttp://www.blogger.com/profile/17040397538215215084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5206189864789479444.post-35654147820322120662013-10-06T04:05:00.000-07:002013-10-06T04:05:09.265-07:00Els tres esgotaments del règim (o la necessitat d’institucions del comú)<br />
<div style="background-color: white; border: 0px; margin-bottom: 19px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<strong style="border: 0px; color: #666666; font-family: inherit; font-size: 14px; font-style: inherit; line-height: 19px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Ivan Miró i </strong><strong style="border: 0px; color: #666666; font-family: inherit; font-size: 14px; font-style: inherit; line-height: 19px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">David Fernàndez. Publicat a </strong><span style="color: #666666; font-family: proxima-nova-1, proxima-nova-2, Georgia, Times New Roman, Times, serif;"><span style="font-size: 14px; line-height: 19px;"><b>Àmbits de Política i Societat, </b></span></span><b style="color: #666666; font-family: proxima-nova-1, proxima-nova-2, Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 19px;">Revista del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya, 16 de setembre del 2013.</b></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; margin-bottom: 19px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<b style="color: #666666; font-family: proxima-nova-1, proxima-nova-2, Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 19px;"><br /></b></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; margin-bottom: 19px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<img src="http://colpisprova.files.wordpress.com/2013/09/1_democracia-vp1.jpg?w=426" /></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; margin-bottom: 19px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #666666; font-family: proxima-nova-1, proxima-nova-2, Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 19px; margin-bottom: 19px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
El règims polítics espanyol i català, nascuts dels Pactes de la Transició, experimenten un triple esgotament. En primer lloc, d’aquella escissió constituent de la democràcia representativa, on s’adjudicà –amb els moviments socials antifranquistes <i style="border: 0px; font-family: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">corpore insepulto</i>- el monopoli de l’acció política al sistema de partits.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #666666; font-family: proxima-nova-1, proxima-nova-2, Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 19px; margin-bottom: 19px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Esgotament, en segon terme, d’aquella jerarquització partitocràtica on es definí <i style="border: 0px; font-family: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">un subjecte polític</i> que havia de predominar -amb un desdeny prepotent i minoritzador- vers <i style="border: 0px; font-family: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">el subjecte social</i>.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #666666; font-family: proxima-nova-1, proxima-nova-2, Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 19px; margin-bottom: 19px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
I esgotament, finalment, d’aquella fractura artificial de l’activitat social en compartiments formalment estancs; <i style="border: 0px; font-family: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">la</i> política, <i style="border: 0px; font-family: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">l’</i>economia, <i style="border: 0px; font-family: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">la</i> societat i <i style="border: 0px; font-family: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">la</i> cultura; una fractura on la política no tenia “res a veure” amb l’economia, ni l’economia amb la societat, i la cultura no tenia res a veure… amb res.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #666666; font-family: proxima-nova-1, proxima-nova-2, Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 19px; margin-bottom: 19px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Escissions, jerarquitzacions i fractures, que constituiren la metodologia de la Cultura de la Transició, i que avui semblen exhaustes o com a mínim afeblides per la seva descosificació, això és, per la consciència social cada vegada més àmplia de la seva construcció impostada. Imposada.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #666666; font-family: proxima-nova-1, proxima-nova-2, Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 19px; margin-bottom: 19px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Què ha causat aquest triple esgotament? Perquè, a ulls de creixents sectors socials, es percep una certa obsolescència de la democràcia representativa? És possible revertir l’esgotament en una nova institucionalitat social que organitzi democràticament allò comú?</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #666666; font-family: proxima-nova-1, proxima-nova-2, Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 19px; margin-bottom: 19px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<b style="border: 0px; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">1. Cop d’Estat neoliberal</b></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #666666; font-family: proxima-nova-1, proxima-nova-2, Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 19px; margin-bottom: 19px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Avui<i style="border: 0px; font-family: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">,</i> la financiarització ha posat en joc el propi règim polític, doncs ha finiquitat la il·lusió democràtica del règim liberal-burgès.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #666666; font-family: proxima-nova-1, proxima-nova-2, Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 19px; margin-bottom: 19px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Amb la liquidació neoliberal de bona part del teixit institucional keynesià-fordista, el règim és incapaç de generar un nou pacte social, i per tant d’erigir-se en garant dels drets socials i econòmics de la població. Assumint els interessos dels mercats financers, es troba dominat pels poders oligàrquics, que es recolzen en el sistema de partits per a mantenir el seu poder de classe i, òbviament, la seva taxa de beneficis.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #666666; font-family: proxima-nova-1, proxima-nova-2, Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 19px; margin-bottom: 19px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Els rescats bancaris, l’extorsió permanent sobre el deute públic per a recuperar uns balanços foradats pel crack immobiliari i, no ho oblidem, per la cleptocràcia dels seus gestors, sembla ser la única agenda possible. És aquest, tanmateix, el rol a desenvolupar davant la crisi bancària? L’austeritat aplicada pels executius tant espanyol com català, són l’únic camí front el col·lapse dels mercats financers? Que es transmeti els costos del crack a les poblacions –desvergonyida socialització de les pèrdues-, pagar i sostenir l’especulació amb el deute, és la única via per afrontar la situació?</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #666666; font-family: proxima-nova-1, proxima-nova-2, Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 19px; margin-bottom: 19px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Sembla ser que sí. No només perquè els executius de Rajoy i Mas, en un bucle endimoniat, pretenen resoldre la crisi de l’acumulació financera aprofundint la financiarització, sinó perquè el sistema de partits en pes no planteja una ruptura al procés, i per tant avala la naturalesa funcional del règim polític a l’ajust capitalista.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #666666; font-family: proxima-nova-1, proxima-nova-2, Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 19px; margin-bottom: 19px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
La crisi, per tant, és sobretot política, doncs la política (estatal) és incapaç de regular l’economia. És un règim despullat “<i style="border: 0px; font-family: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">de tot contingut substantiu i directe de la paraula democràcia</i>”.<a href="http://ambitscolpis.com/2013/09/16/els-tres-esgotaments-del-regim-o-la-necessitat-dinstitucions-del-comu/#_ftn1" style="border: 0px; color: #0c0503; cursor: pointer; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="">[1]</a></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #666666; font-family: proxima-nova-1, proxima-nova-2, Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 19px; margin-bottom: 19px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Front la tessitura, seguir atorgant el monopoli de l’acció política al sistema de partits seria una mena de suïcidi social. D’aquí el primer esgotament, la fi de la carta blanca de la delegació, d’aquí el nou protagonisme social que no renunciarà, mai més, a exercir el seu propi (contra) poder.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #666666; font-family: proxima-nova-1, proxima-nova-2, Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 19px; margin-bottom: 19px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<b style="border: 0px; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">2. Lluites socials destituents</b></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #666666; font-family: proxima-nova-1, proxima-nova-2, Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 19px; margin-bottom: 19px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
L’actual cicle de protesta, contra l’espoli neoliberal, també apunta a un règim polític que no només és incapaç de contenir els excessos del capitalisme, sinó que bloqueja les propostes socials per a aturar les conseqüències dramàtiques de l’ajust estructural.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #666666; font-family: proxima-nova-1, proxima-nova-2, Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 19px; margin-bottom: 19px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Sota l’actual règim liberal-representatiu, ja s’havien produït protestes assembleàries i autònomes: de la insubmissió o els centres socials autogestionats, per exemple, al moviment altermundista global. Però no fou fins l’aprofundiment de l’extorsió capitalista, a partir del 2007, que les protestes s’amplificaren fins a situar-se en el centre del debat social. L’eclosió del 15M, el 2011, recollí de forma multitudinària un malestar que els canals institucionals de representació –partits i sindicats- no havien volgut comprendre.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #666666; font-family: proxima-nova-1, proxima-nova-2, Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 19px; margin-bottom: 19px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Arran del 15M han irradiat totes les lluites socials que s’hi reconegueren. Foren propulsades pel que, en paraules d’Amador Fernández-Savater, més que un moviment de moviments o una coordinadora de lluites, constituí un nou “clima social”: el clima social de l’autoorganització.<a href="http://ambitscolpis.com/2013/09/16/els-tres-esgotaments-del-regim-o-la-necessitat-dinstitucions-del-comu/#_ftn2" style="border: 0px; color: #0c0503; cursor: pointer; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="">[2]</a></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #666666; font-family: proxima-nova-1, proxima-nova-2, Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 19px; margin-bottom: 19px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Les lluites per l’habitatge, l’educació o la salut, entre d’altres, organitzades com a <i style="border: 0px; font-family: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">marees</i> –horitzontals, inclusives, dirigides a la majoria social- han plantat cara al règim neoliberal, a l’Estat que desmantella les estructures (socials) d’Estat. Però no només s’han resignat en la “protesta contra les retallades”, sinó que han albergat iniciatives per a atenuar el dolor causat per un procés que David Harvey defineix com “acumulació per despossessió”. Això és, l’economia extractiva de les elits, que privatitzant béns comuns o a través de polítiques hipotecàries, aconsegueix transferir renda de les classes populars cap als seus comptes corrents sense haver de generar cap mena d’activitat productiva.<a href="http://ambitscolpis.com/2013/09/16/els-tres-esgotaments-del-regim-o-la-necessitat-dinstitucions-del-comu/#_ftn3" style="border: 0px; color: #0c0503; cursor: pointer; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="">[3]</a></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #666666; font-family: proxima-nova-1, proxima-nova-2, Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 19px; margin-bottom: 19px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
No obstant això, les propostes socials per a revertir l’acumulació per despossessió han estat bandejades, una i altra vegada, amb aquell antic “desdeny prepotent i minoritzador”. El rebuig a la ILP per la dació en pagament, que impulsà la PAH i recollí un milió i mig de signatures, és paradigmàtic de l’autisme del règim.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #666666; font-family: proxima-nova-1, proxima-nova-2, Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 19px; margin-bottom: 19px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Si el 15M refutà simbòlicament els consensos de 1978, les lluites col·lectives posteriors han concretat aquesta impugnació. La definició que caracteritzava un <i style="border: 0px; font-family: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">subjecte polític que feia política</i>, i un <i style="border: 0px; font-family: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">subjecte social</i> <i style="border: 0px; font-family: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">que pidolava solucions als polítics,</i> s’ha acabat. El segon esgotament de la democràcia liberal prové del seu bloqueig sistemàtic cap a les necessitats del poder social. Avui està en marxa un subjecte sociopolític que resoldrà les pròpies necessitats a partir de l’acció directa socialitzada.<a href="http://ambitscolpis.com/2013/09/16/els-tres-esgotaments-del-regim-o-la-necessitat-dinstitucions-del-comu/#_ftn4" style="border: 0px; color: #0c0503; cursor: pointer; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="">[4]</a> La destitució del règim comença a ser plantejada.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #666666; font-family: proxima-nova-1, proxima-nova-2, Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 19px; margin-bottom: 19px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<b style="border: 0px; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">3. Democratitzar l’Estat? Democratitzar la democràcia?</b></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #666666; font-family: proxima-nova-1, proxima-nova-2, Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 19px; margin-bottom: 19px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Com destituïm l’actual règim? Què fem, tant per a evitar-ne una lenta mort perpètua, com per obturar-ne una sortida populista? Com desplacem les elits polítiques i econòmiques, acabem amb els seus privilegis, i construïm una nova institucionalitat del comú? Com organitzem el nou poder constituent?</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #666666; font-family: proxima-nova-1, proxima-nova-2, Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 19px; margin-bottom: 19px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
En aquest debat, existeixen posicions divergents, que no tenen perquè estar enfrontades. Per una part, la hipòtesi de la transformació de l’Estat, que a Catalunya està associada al debat sobre l’autodeterminació plena i la independència. Com afirma Xavier Domènech, “la proposta d’un procés constituent català és inherent a la proclamació de la sobirania plena de Catalunya, d’altra manera seria impossible la seva concreció.”<a href="http://ambitscolpis.com/2013/09/16/els-tres-esgotaments-del-regim-o-la-necessitat-dinstitucions-del-comu/#_ftn5" style="border: 0px; color: #0c0503; cursor: pointer; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="">[5]</a></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #666666; font-family: proxima-nova-1, proxima-nova-2, Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 19px; margin-bottom: 19px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
En la hipòtesi de la democratització de les institucions estatals trobem projectes que, sorgits de la lluita col·lectiva, entenen que és necessari intervenir, per exemple, a través de mecanismes electorals per tal de construir una nova hegemonia que desplaci les elits econòmiques del comandament polític. Aquesta seria la hipòtesi tant de les Candidatures d’Unitat Popular, com del “Procés Constituent”.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #666666; font-family: proxima-nova-1, proxima-nova-2, Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 19px; margin-bottom: 19px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Més enllà d’encerts i errors concrets, de les seves virtuts tàctiques (el “Cavall de Troia” de les CUP) o estratègiques (radicalització democràtica municipal, assemblees constituents locals), les dificultats d’impulsar una plena democràcia política, econòmica i social des de l’Estat són evidents. És possible, tal i com ha fet l’Equador, enfrontar-se al comandament neoliberal des de l’Estat i no pagar el deute?<a href="http://ambitscolpis.com/2013/09/16/els-tres-esgotaments-del-regim-o-la-necessitat-dinstitucions-del-comu/#_ftn6" style="border: 0px; color: #0c0503; cursor: pointer; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="">[6]</a> És possible un Estat que no expropiï la capacitat política dels seus habitants, que no posseeixi el monopoli de l’acció col·lectiva legítima, que reconegui institucionalitats autònomes i la capacitat de l’autogovern social? És possible referèndums de matriu econòmica tipus Islàndia?</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #666666; font-family: proxima-nova-1, proxima-nova-2, Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 19px; margin-bottom: 19px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Els dubtes són raonables, però no ens haurien de fer defallir en la necessitat de transformar l’Estat. Procés de canvi en codi obert, ignorem com fer-ho a falta d’una nova teoria crítica sobre l’Estat i el poder. De poques certeses, una: hem de desallotjar els mercats financers de les institucions estatals.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #666666; font-family: proxima-nova-1, proxima-nova-2, Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 19px; margin-bottom: 19px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
En tot cas, sense una poderosa lluita col·lectiva destituent i un protagonisme social articulat, “un altre Estat no és possible”. En aquesta direcció, Jordi Garcia Jané apunta una “matriu de trànsit”: tres nivells de democràcia (directa, participativa, representativa), model econòmic trial (cooperatiu-social, públic-estatal, privat amb criteris de mercat social) i vies per arribar-hi: activació popular, desobediència civil, construcció d’alternatives i via institucional complementària assentada en el municipalisme.<a href="http://ambitscolpis.com/2013/09/16/els-tres-esgotaments-del-regim-o-la-necessitat-dinstitucions-del-comu/#_ftn7" style="border: 0px; color: #0c0503; cursor: pointer; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="">[7]</a></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #666666; font-family: proxima-nova-1, proxima-nova-2, Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 19px; margin-bottom: 19px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<b style="border: 0px; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">4. Institucions del comú</b></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #666666; font-family: proxima-nova-1, proxima-nova-2, Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 19px; margin-bottom: 19px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Més enllà del complex debat sobre l’Estat, la segona hipòtesi que no ens genera contradiccions de cap mena és apostar per la creació d’Institucions del Comú. Això és, l’articulació política, democràtica i material que propulsi i garanteixi l’autonomia social, fomenti l’autoorganització col·lectiva i la resolució autogestionària de les necessitats econòmiques i socials de la població.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #666666; font-family: proxima-nova-1, proxima-nova-2, Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 19px; margin-bottom: 19px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Necessitem crear noves institucions que articulin la deliberació i l’execució en aquella esfera que, més enllà de la dicotomia público-estatal i privada-mercantil, ens afecta plenament i de forma compartida: la cooperació social, el comú.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #666666; font-family: proxima-nova-1, proxima-nova-2, Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 19px; margin-bottom: 19px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
En aquests anys no només hem produït lluita, conflicte, antagonisme. També hem generat una acumulació d’experiències d’autoorganització de les noves capacitats productives de la societat. Noves formes de fer política que han desbordat l’esquerra clàssica, aquella organitzada en estructures verticals gens participatives, amb un repertori convencional de les formes d’acció, i una escassa sensibilitat cap a temes emergents (Offe). Nous moviments socials que s’han distanciat d’una esquerra institucionalitzada i molt sovint connivent -quan no corrompuda- pels poder fàctics, negligent cap als sectors desposseïts, superba ideològicament (Wallerstein). Noves formes <i style="border: 0px; font-family: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">immanents</i> de fer política, no delegatives en la representació, que han posat en el centre de l’acció col·lectiva la pròpia transformació des d’un <i style="border: 0px; font-family: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">nosaltres</i> violentat per la despossessió capitalista i per la forma-Estat.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #666666; font-family: proxima-nova-1, proxima-nova-2, Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 19px; margin-bottom: 19px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
A la creixent autoorganització sociopolítica a barris i pobles catalans, se li ha de sumar el desbordament de la intel·ligència col·lectiva i de la comunicació social, capaç d’emprendre processos democràtics decisoris de gran abast, a partir de la tecnopolítica<a href="http://ambitscolpis.com/2013/09/16/els-tres-esgotaments-del-regim-o-la-necessitat-dinstitucions-del-comu/#_ftn8" style="border: 0px; color: #0c0503; cursor: pointer; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="">[8]</a> i l’accés universal a la informació.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #666666; font-family: proxima-nova-1, proxima-nova-2, Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 19px; margin-bottom: 19px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Unes capacitats que poden convergir amb les experiències que plantegen la democràcia econòmica en la producció i l’intercanvi de béns i serveis (de l’alimentació, del crèdit o de l’energia); amb models de gestió comunitària d’equipaments socials, així com també amb la participació social en els serveis comunitaris (salut, educació). Unes capacitats forjades en les lluites contra l’acumulació per despossessió i en defensa dels béns comuns.<a href="http://ambitscolpis.com/2013/09/16/els-tres-esgotaments-del-regim-o-la-necessitat-dinstitucions-del-comu/#_ftn9" style="border: 0px; color: #0c0503; cursor: pointer; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="">[9]</a></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #666666; font-family: proxima-nova-1, proxima-nova-2, Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 19px; margin-bottom: 19px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Ja estem creant les incipients institucions del comú. Hem de fer créixer l’articulació de la cooperació social, per a poder produir i distribuir el poder i la riquesa compartida, per a proporcionar espais de decisió col·lectiva, benestar comunitari i recursos socials bàsics a gran escala a partir d’unes estructures que no estiguin dominades per la propietat estatal ni per la relació mercantil. Unes institucions que, superant el tercer esgotament de la democràcia liberal, articulin democràticament els desitjos i necessitats polítiques, econòmiques, socials i culturals de les poblacions, i en garanteixin el seu autogovern.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #666666; font-family: proxima-nova-1, proxima-nova-2, Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 19px; margin-bottom: 19px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Aquestes són les bases fonamentals d’un poder constituent capaç de crear la nova societat postcapitalista; per a fer efectiva la plena sobirania col·lectiva per la qual lluitem.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #666666; font-family: proxima-nova-1, proxima-nova-2, Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 19px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<strong style="border: 0px; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">BIBLIOGRAFIA</strong><div style="border: 0px; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<div style="border: 0px; font-family: inherit; font-style: inherit; margin-bottom: 19px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<a href="http://ambitscolpis.com/2013/09/16/els-tres-esgotaments-del-regim-o-la-necessitat-dinstitucions-del-comu/#_ftnref1" style="border: 0px; color: #0c0503; cursor: pointer; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="">[1]</a> RODRÍGUEZ, E. <i style="border: 0px; font-family: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Hipótesis Democracia. </i>Traficantes de Sueños. Madrid, 2013.</div>
</div>
<div style="border: 0px; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<div style="border: 0px; font-family: inherit; font-style: inherit; margin-bottom: 19px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<a href="http://ambitscolpis.com/2013/09/16/els-tres-esgotaments-del-regim-o-la-necessitat-dinstitucions-del-comu/#_ftnref2" style="border: 0px; color: #0c0503; cursor: pointer; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="">[2]</a> FERNÁNDEZ-SAVATER, A. “¿Cómo se organiza un clima?” A Fuera de Lugar 9/1/2012<a href="http://blogs.publico.es/fueradelugar/1438/%C2%BFcomo-se-organiza-un-clima" style="border: 0px; color: #0c0503; cursor: pointer; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">http://blogs.publico.es/fueradelugar/1438/%C2%BFcomo-se-organiza-un-clima</a></div>
</div>
<div style="border: 0px; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<div style="border: 0px; font-family: inherit; font-style: inherit; margin-bottom: 19px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<a href="http://ambitscolpis.com/2013/09/16/els-tres-esgotaments-del-regim-o-la-necessitat-dinstitucions-del-comu/#_ftnref3" style="border: 0px; color: #0c0503; cursor: pointer; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="">[3]</a> HARVEY, D. <i style="border: 0px; font-family: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El nuevo imperialismo</i>. Akal. Madrid, 2004.</div>
</div>
<div style="border: 0px; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<div style="border: 0px; font-family: inherit; font-style: inherit; margin-bottom: 19px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<a href="http://ambitscolpis.com/2013/09/16/els-tres-esgotaments-del-regim-o-la-necessitat-dinstitucions-del-comu/#_ftnref4" style="border: 0px; color: #0c0503; cursor: pointer; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="">[4]</a> Seguint amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, aquesta transició es visualitza amb les ocupacions d’edificis sobretot a Catalunya i Andalusia: l’Obra Social de la PAH.</div>
</div>
<div style="border: 0px; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<div style="border: 0px; font-family: inherit; font-style: inherit; margin-bottom: 19px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<a href="http://ambitscolpis.com/2013/09/16/els-tres-esgotaments-del-regim-o-la-necessitat-dinstitucions-del-comu/#_ftnref5" style="border: 0px; color: #0c0503; cursor: pointer; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="">[5]</a> DOMÈNECH, X. “Constituents… Notes d’autoaclariment” a Hegemonies 10/7/2013 <a href="http://inicis.blogspot.com.es/2013/07/constituents-notes-dautoaclariment.html" style="border: 0px; color: #0c0503; cursor: pointer; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">http://inicis.blogspot.com.es/2013/07/constituents-notes-dautoaclariment.html</a></div>
</div>
<div style="border: 0px; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<div style="border: 0px; font-family: inherit; font-style: inherit; margin-bottom: 19px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<a href="http://ambitscolpis.com/2013/09/16/els-tres-esgotaments-del-regim-o-la-necessitat-dinstitucions-del-comu/#_ftnref6" style="border: 0px; color: #0c0503; cursor: pointer; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="">[6]</a> Per a aprendre dels processos llatinoamericans: APARICIO, M. “Nous avanços del poder constituent democràtic: aprenent del sud” a VVAA <i style="border: 0px; font-family: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Per una assemblea constituent</i>. Sequitur. Madrid, 2012.</div>
</div>
<div style="border: 0px; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<div style="border: 0px; font-family: inherit; font-style: inherit; margin-bottom: 19px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<a href="http://ambitscolpis.com/2013/09/16/els-tres-esgotaments-del-regim-o-la-necessitat-dinstitucions-del-comu/#_ftnref7" style="border: 0px; color: #0c0503; cursor: pointer; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="">[7]</a> L’<i style="border: 0px; font-family: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">ecodemocràcia cooperativa</i> proposa l’articulació de la democràcia econòmica, política, social i cultural. GARCÍA, J. <i style="border: 0px; font-family: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Adéu capitalisme. 15M-2031</i>. Icària. Barcelona, 2012.</div>
</div>
<div style="border: 0px; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<div style="border: 0px; font-family: inherit; font-style: inherit; margin-bottom: 19px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<a href="http://ambitscolpis.com/2013/09/16/els-tres-esgotaments-del-regim-o-la-necessitat-dinstitucions-del-comu/#_ftnref8" style="border: 0px; color: #0c0503; cursor: pointer; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="">[8]</a> Veure VVAA Tecnopolítica<i style="border: 0px; font-family: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">, internet y r-evoluciones. Sobre la centralidad de redes digitales en el #15M</i>. Icaria, Barcelona, 2011.</div>
</div>
<div style="border: 0px; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<div style="border: 0px; font-family: inherit; font-style: inherit; margin-bottom: 19px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<a href="http://ambitscolpis.com/2013/09/16/els-tres-esgotaments-del-regim-o-la-necessitat-dinstitucions-del-comu/#_ftnref9" style="border: 0px; color: #0c0503; cursor: pointer; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" title="">[9]</a> Per al debat sobre els béns comuns, veure HARDT, M.; NEGRI, A. <i style="border: 0px; font-family: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Commonwealth. El proyecto de una revolución del común</i>. Akal, Madrid, 2011.</div>
</div>
</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; margin-bottom: 19px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; margin-bottom: 19px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; margin-bottom: 19px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
Ivan Miróhttp://www.blogger.com/profile/17040397538215215084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5206189864789479444.post-81075854704747939962013-10-06T03:58:00.000-07:002013-10-06T03:58:13.869-07:00Independència: més enllà d’un Estat propi<h1 style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></h1>
<div style="background: white; line-height: 19.2pt; margin-bottom: 2.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #333333;"><b>Ivan Miró / Publicat al Setmanari Directa 19.11.2012</b></span></div>
<div style="background: white; line-height: 19.2pt; margin-bottom: 2.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background: white; line-height: 19.2pt; margin-bottom: 2.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #333333;">Ara que la independència sembla inevitable, o que –siguem realistes-,
ara que el seu debat ha guanyat una centralitat rotunda en determinats sectors
socials, polítics i mediàtics (seria interessant saber què pensa <st1:personname productid="la Catalunya" w:st="on">la Catalunya</st1:personname> de les
perifèries metropolitanes o <st1:personname productid="la Catalunya" w:st="on">la
Catalunya</st1:personname> migrant), des dels moviments populars -habitualment
al·lèrgics a qualsevol idea d’Estat- hem de plantejar quines eines col·lectives
disposem per a possibilitar una independència més enllà de l’Estat propi.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; line-height: 19.2pt; margin-bottom: 2.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background: white; line-height: 19.2pt; margin-bottom: 2.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #333333;">Si per a l’independentisme burgés -perdò, transversal- es tracta,
esquematitzant, de traçar unes noves fronteres nacionals,<span class="apple-converted-space"> </span><em>un nou estat</em><span class="apple-converted-space"> </span>capitalista en <st1:personname productid="la Uni Europea" w:st="on">la Unió Europea</st1:personname>, i si,
fins i tot, des de determinades esquerres la qüestió diferencial és implementar
un genèric socialisme de tall estatista, per contra des dels moviments socials
i, suggereixo, des de l’esquerra independentista sensible al “poder popular”,
és central plantejar una estratègia alternativa de <em>procés constituent</em>.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; line-height: 19.2pt; margin-bottom: 2.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background: white; line-height: 19.2pt; margin-bottom: 2.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #333333;">Per a la teoria política clàssica, el procés constituent significa que
el poble exerceix la sobirania escollint els representants que redactaran una
nova constitució. Aquest procés liberal-representatiu, pel cas que ens ocupa,
significaria convocar un plebiscit d’autodeterminació o proclamar la
independència des del Parlament per, posteriorment, celebrar unes eleccions
generals catalanes que escullin els representants que elaborin la nova
constitució nacional. Aquesta lectura obté un consens absolut en el
sobiranisme, fins al punt que s’ha naturalitzat com l’únic horitzó possible per
assolir la independència.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; line-height: 19.2pt; margin-bottom: 2.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background: white; line-height: 19.2pt; margin-bottom: 2.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #333333;">Tant és així que, encara, no ha generat una crítica profunda ni una
alternativa estratègica d’aquells que, desitjant també la independència,
apostem per la superació de la democràcia representativa-liberal, avui
arquitectura jurídico-política de l’economia de mercat capitalista. Havent
viscut el 15M, amb una part important de la societat catalana expressant “ningú
no ens representa”, i amb debats sobre<span class="apple-converted-space"> </span><em>la
república del 99%</em><span class="apple-converted-space"> </span>damunt la
taula, aquesta problemàtica ha de ser forçosament afrontada.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; line-height: 19.2pt; margin-bottom: 2.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background: white; line-height: 19.2pt; margin-bottom: 2.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #333333;">Per altra, existeix una teoria socialista de l’Estat (“l’apropiació
popular de l’Estat”) que, a nivell metodològic, oscil·la entre assumir el
paradigma liberal-representatiu (referèndum-eleccions-constitució) fins a
models insurreccionals,<span class="apple-converted-space"> </span><em>a la
bolxevic</em>. La via socialista-estatista a la independència, tanmateix, no ha
estat desenvolupada en profunditat pels qui la defensen, si bé subjau en
determinades reivindicacions quan, en les lluites contra les retallades
socials, per exemple, es reclama la “nacionalització de la banca” o la
“estatalització de l’economia i dels sectors energètics”. Ara bé. Són aquestes
teories adequades per a exercir no ja la independència, sinó l’autodeterminació
permanent del poble català? Sincerament: ens interessen per a l’endemà de la
independència? No són fòrmules que, per contra, garanteixen l’expropiació
política de la societat catalana?<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; line-height: 19.2pt; margin-bottom: 2.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background: white; line-height: 19.2pt; margin-bottom: 2.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #333333;">Des d’una perspectiva històrica, i a causa precisament de la manca
d’un estat propi, els i les catalanes hem construit la nostra organització
social, política, econòmica i cultural de forma no estatal. Des de les
societats obreres de resistència de <st1:metricconverter productid="1855 a" w:st="on">1855 a</st1:metricconverter> l’economia popular, cooperativa i
mutualista entre 1870 i 1939; des dels ateneus, sindicats, escoles lliures,
casals, entitats culturals i teatrals, corals i orfeons, a les institucions
científiques, literàries, educatives, al llarg de la nostra història
contemporània i fins la derrota de 1939, <st1:personname productid="la Catalunya" w:st="on">la Catalunya</st1:personname> moderna i
emancipadora articulà la seva solidaritat social des de l’autoorganització
col·lectiva, això és, sense i contra l’Estat.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; line-height: 19.2pt; margin-bottom: 2.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background: white; line-height: 19.2pt; margin-bottom: 2.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #333333;">Quasi exterminat, aquest subjecte constituent renasqué i reemprengué
l’edificació d’un pais propi al bell mig de la dictadura franquista. Altra
vegada sense Estat i amb l’Estat en contra. Cooperatives d’habitatge, escoles
laiques i mixtes, editorials, universitats populars, col·legis professionals,
diaris i revistes, escoltisme i excursionisme, sindicats i assemblees obreres,
organitzacions feministes, associacions de veïnes i veïns. <o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; line-height: 19.2pt; margin-bottom: 2.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background: white; line-height: 19.2pt; margin-bottom: 2.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #333333;">Aquesta<span class="apple-converted-space"> </span><em>democràcia
catalana real</em>, malauradament, fou bandejada pels partits polítics
espanyols i catalans en la transició a la democràcia, la dels “demòcrates de
tota la vida”. Reduint a l’Estat la potència col·lectiva, normativitzant el
procés institucional, es desplaçà el subjecte social i cooperatiu i romangué la
pallofa putrefacte de la monarquia, això si, constitucionalitzada. De
l’autonomia social a l’Estat de les autonomies, del poder popular a la
democràcia autoritària de mercat, el nou estat ja estava llest per a ingressar
en l’aleshores Comunitat Econòmica Europea. Un nou estat d’Europa. Ens sona?<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; line-height: 19.2pt; margin-bottom: 2.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background: white; line-height: 19.2pt; margin-bottom: 2.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<em><span style="color: #333333;">No era això, companys, no era això</span></em><span style="color: #333333;">, cantava Llach fa més de trenta anys. Aprenguem doncs, i
anticipem-nos. Per a ser fidels a la història social del nostre poble, per a
respectar la naturalesa multitudinària dels i les catalanes, però, sobretot,
per a construir una realitat nacional diferent a l’Estat-nació capitalista, hem
de pensar en un procés constituent<span class="apple-converted-space"> </span><em>altre</em>,
que no subsumeixi la societat en l’Estat.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; line-height: 19.2pt; margin-bottom: 2.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background: white; line-height: 19.2pt; margin-bottom: 2.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #333333;">Ni liberals ni estatistes, cal una teoria revolucionària de l’Estat
que esdevingui una crítica pràctica del dret i les institucions estatals.
Passar del procés constituent liberal o socialista-estatal a la constitució
d’un<span class="apple-converted-space"> </span><em>poder constituent</em>,
passar de l’autodeterminació jurídico-política a l’autodeterminació material.
Un poder constituent que exclogui que qualsevol finalitat exterior pugui ser
imposada a aquella conscientment construïda per la multitud en la seva
experiència quotidiana. O sigui: un poder constituent fet amb les nostres
pròpies mans.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; line-height: 19.2pt; margin-bottom: 2.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background: white; line-height: 19.2pt; margin-bottom: 2.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #333333;">Disposem d’una economia col·lectiva i cooperativa capaç de satisfer de
forma solidària el conjunt de les necessitats materials del poble català?
Disposem d’escoles i universitats democràtiques que garanteixin l’accés
universal a l’educació o la producció i socialització del coneixement? De
mitjans de comunicació de propietat col·lectiva i gestionats democràticament
que garanteixin plenament la llibertat d’informació? De mecanismes de
democràcia directa i municipal que garanteixin l’autodeterminació quotidiana de
les comunitats locals? Etcètera.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; line-height: 19.2pt; margin-bottom: 2.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background: white; line-height: 19.2pt; margin-bottom: 2.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #333333;">O consolidem i generalitzem aquests embrions de poder constituent
material –els poders no estatals!- per tal d’exercir l’autodeterminació i la
independència des del punt de vista de les classes populars catalanes, o bé la
independència del nostre país serà un somni convertit en malson. No oblidem.
Existeix <st1:personname productid="la Catalunya" w:st="on">la Catalunya</st1:personname>
de Torres i Bages, de Cambó… i de Felip Puig. I existeix <st1:personname productid="la Catalunya" w:st="on">la Catalunya</st1:personname> de Salvador
Seguí, de Micaela Chalmeta… i de Xirinacs. En aquest sentit, també, nosaltres
decidim.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; line-height: 19.2pt; margin-bottom: 2.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background: white; line-height: 19.2pt; margin-bottom: 2.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Ivan Miróhttp://www.blogger.com/profile/17040397538215215084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5206189864789479444.post-46095050411799855062013-10-06T03:49:00.001-07:002013-10-06T03:54:29.778-07:00Història d’una fotografia: més enllà de la memòria mediàtica<div class="subtitol" style="background-attachment: scroll; background-color: white; background-image: none; background-position: 0px 0px; background-repeat: repeat repeat; clear: both; color: #444444; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px; margin: 10px 0px; overflow: hidden;">
<div class="region" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; padding: 5px 0px;">
<span style="color: #333333; font-size: 12px; font-weight: bold; line-height: 15.984375px;">Ivan Miró / Publicat a Setmari Directa </span><span style="color: #333333; font-size: 12px; font-weight: bold; line-height: 15.984375px;">22/02/2012</span><br />
<strong><br /></strong>
<strong>L’odi cap a un sistema social injust i l’amor cap al món nou que havia de sorgir de la lluita proletària van ser el context sociopolític de la miliciana de la fotografia, Marina Ginestà</strong></div>
</div>
<div class="field-format format-page-0 xp" style="background-color: white; color: #333333; float: right; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px; line-height: 15.984375px; margin-bottom: 10px; margin-left: 10px; margin-right: 5px;">
<div class="gallery-container teaser" id="container-2125">
<div class="item-list">
<ul class="itms" style="list-style-type: none; margin: 0px; padding: 0px;">
<li class="itm active first last" style="display: block; float: left; list-style: none outside none; margin: 0px; padding: 0px; position: relative;"><br /><span class="formatted-description" style="background-color: transparent; background-image: url(http://www.setmanaridirecta.info/sites/all/themes/directa_public/images/pix-trans.png); background-position: 0px 0px; background-repeat: repeat repeat; border-bottom-color: rgb(170, 170, 170); border-bottom-style: solid; border-bottom-width: 1px; color: #aaaaaa; font-weight: bold; left: 0px; line-height: 14px; min-height: 25px; padding: 2px 5px; position: absolute; text-align: right; top: 0px; width: 390px;">La jove Marina Ginestà al terrat de l'Hotel Colón JOHAN GUZMAN</span></li>
</ul>
</div>
</div>
</div>
<div class="cos" style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px; margin-right: 5px;">
<div style="margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: center;">
<img alt="La jove Marina Ginestà al terrat de l'Hotel Colón JOHAN GUZMAN" class="imagecache imagecache-d_gallery" height="265" src="http://directa.cat/sites/default/files/imagecache/d_gallery/johanguzman.jpg" style="border: 0px; font-size: 12px; line-height: 15.984375px;" title="La jove Marina Ginestà al terrat de l'Hotel Colón JOHAN GUZMAN" width="400" /></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Una miliciana, fusell a l’espatlla, mira a la càmera del fotògraf alemany Hans Gutmann (Juan Guzmán). La imatge és presa a l’Hotel Colón de la plaça de Catalunya, el 21 de juliol de 1936, poc després del triomf proletari sobre les tropes feixistes alçades contra la República. Juliol del 36. La Barcelona revolucionària. Les obreres en armes. L’inici de la Guerra Civil. Qui era, tanmateix, aquella miliciana? O potser millor: quina és la història col·lectiva que encarna la fotografia?</div>
</div>
<div style="margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<strong>La jove Marina Ginestà, comunista</strong></div>
<div style="margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: justify;">
La imatge va romandre a l’arxiu fotogràfic de l’Agència EFE fins que, el 2002, la seva publicació la va convertir ràpidament en una icona. Per a moltes, va passar a representar aquella dignitat obrera que, després de derrotar el cop militar del 18 de juliol a Barcelona, es va reapropiar de la ciutat i hi va practicar la revolució social.</div>
</div>
<div style="margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Després d’un temps de mantenir-se en l’anonimat, fa quatre anys, la identitat de la fotografiada va emergir, gràcies a la tasca d’un documentalista d’EFE, Xulio Garcia Bilbao. A partir de les memòries del corresponsal soviètic de Pravda, Mijail Koltsov, i rastrejant els arxius de la Guerra Civil de Salamanca, García Bilbao va descobrir el nom de la jove protagonista de la fotografia i va emprendre una intensa recerca fins que la va localitzar al seu domicili actual. A París, la jove Marina Ginestà Coloma tenia 89 anys.</div>
</div>
<div style="margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ginestà, que fins aleshores no sabia que existia la fotografia, va explicar la seva història. El 21 de juliol de 1936, tenia disset anys i era membre de les Joventuts Socialistes Unificades, creades recentment. Es trobava a la terrassa de l’Hotel Colón, requisat per la UGT i que, dies després, es convertiria en la seu central del nou PSUC (que es va fundar el 23 del mateix mes). Ginestà declarava, el 2008, que l’antiga fotografia reflectia el sentiment del moment, l’arribada del socialisme, la reapropiació joiosa d’un hotel que, fins aleshores, era el símbol ostentós de la burgesia.</div>
</div>
<div style="margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Abans de les jornades del juliol, Ginestà havia estat implicada en les Olimpíades Populars, convocades com a resposta als Jocs Olímpics organitzats per l’Alemanya nazi. El dia 19, Marina (amb el seu germà Albert) va passar a combatre l’aixecament feixista des de les barricades barcelonines. Poc després, van anar al front. Albert Ginestà va esdevenir un militar amb graduació; Marina, periodista. Va ser la traductora del corresponsal del diari soviètic Pravda (i enviat especial d’Stalin), Mijail Koltsov, durant l’entrevista que va mantenir amb Durruti el 14 d’agost de 1936 a Bujaraloz. Una trobada que, segons va declarar Ginestà a EFE, els va costar la vida: a Stalin no li va agradar el que van parlar. Després, va treballar a la rereguarda i, amb la derrota republicana, va marxar a l’Estat francès, on es va retrobar amb el seu pare i la seva mare. Amb l’ocupació nazi, Ginestà es va refugiar al Mèxic de Lázaro Cárdenas i, més tard, va recalar a Veneçuela. Anys després, va viatjar a París, on viu actualment.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQyrIN6CA10eY7j_hl_6ZHSZriHzMjUvYC4Qok_aREjK8hSZZW82skn6VwPDsxnZjupxEafxuUQ6pr3XpvFIrYiPdsmyem3H_aOzdXhnPHOQ3qJvm66FMLpVAICH6hJbSNAqXaJFAMlwQ9/s1600/marina+ginesta+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQyrIN6CA10eY7j_hl_6ZHSZriHzMjUvYC4Qok_aREjK8hSZZW82skn6VwPDsxnZjupxEafxuUQ6pr3XpvFIrYiPdsmyem3H_aOzdXhnPHOQ3qJvm66FMLpVAICH6hJbSNAqXaJFAMlwQ9/s320/marina+ginesta+1.jpg" width="221" /></a></div>
<br /></div>
</div>
<div style="margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<strong>L’oblit interessat d’un món</strong></div>
<div style="margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: justify;">
A partir de les descobertes de García Bilbao, la informació sobre Marina Ginestà es va publicar a alguns diaris i la seva història va quedar fixada, estàtica, per a la memòria de l’espectacle. Però, malgrat l’experiència punyent de Ginestà (la derrota de les esperances obreres, el dolor de l’exili, els companys afusellats), la mateixa agència EFE i gran part de la premsa que va reproduir la noticia van presentar el relat sota una pàtina d’idealització edulcorant. “La jove republicana”, “l’uniforme milicià”, “els cabells al vent”, “el fusell romàntic”, “la bella icona de la Guerra Civil”, “la primera i darrera ocasió en què agafava una arma”. Aquesta idealització i estetització, atribuïble a la mirada sexista sobre Ginestà –dona i jove– i a la lectura despolititzadora de la guerra, servien per recuperar una fotografia com a anècdota i no com a testimoni gràfic d’un món polític i social concret.</div>
</div>
<div style="margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La jove “rebel” i “idealista”, la “ingènua” que esperava vèncer els militars amb un vell fusell a l’esquena. Paraules textuals de la recuperació. Quina és, però, la matriu de la història de Ginestà, la seva genealogia? Era una jove espontània, ingènua, idealista, tal com la configura la memòria mediàtica? O, per contra, formava part d’aquell món obrer que aspirava a enderrocar el capitalisme i va ser derrotat el 1939? Si anem més enllà de l’anècdota, potser descobrim la memòria política que entranya la fotografia.</div>
</div>
<div style="margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Marina Ginestà era filla de Bruno Ginestà Manubens i Empar Coloma Chalmeta. Tal com van declarar ambdós quan, des de l’exili, van demanar la nacionalitat veneçolana l’any 1949, van tenir un fill i una filla a Tolouse. Albert, nat el 10 de gener de 1916, i Marina, el 29 de gener de 1919. La família Ginestà Coloma era una família obrera de sastres, comunistes. El fill Albert va ser detingut el 1933, acusat de repartir propaganda comunista, al seu domicili del carrer de Borrell número 145, tercer pis. El pare, Bruno Ginestà, que va desertar de l’exèrcit el 1930, formava part, el 1934, de la Cooperativa de Camiseria i Confecció. Era del comitè de la Federació Catalana del Vestit de la UGT i, fins el gener de 1939, va ser secretari del comitè d’enllaç CNT-UGT de Catalunya. La mare, Empar Coloma, s’havia presentat a les eleccions municipals de 1934 com a candidata del partit comunista, en companyia de Lina Odena i José del Barrio, i era una de les membres més actives de l’Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista, creada el 1932 per organitzar les dones de les cooperatives de consum i per lluitar pel reconeixement dels seus drets polítics a les cooperatives. Empar, el 1934, en un article al setmanari Acción Cooperatista, expressava els seus propis plantejaments: “Aspirem a l’abolició de la societat capitalista i a la implantació d’un nou sistema col·lectivista de producció i distribució, a una era de bondat i justícia imposada pels que produïm”.</div>
</div>
<div style="margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: justify;">
<strong>La néta de Micaela Chalmeta</strong></div>
</div>
<div style="margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: justify;">
Els antecedents polítics en la família de Marina Ginestà encara van més enrere. La seva àvia per part de mare era Micaela Chalmeta. Chalmeta era una coneguda militant socialista que, ja el 1903, feia de redactora, sota el pseudònim d’Amparo Martí, a la publicació Guerra Social. Anticlerical i antimilitarista, Chalmeta va donar suport i va participar de la vaga general revolucionària de 1909 (la que la burgesia va anomenar Setmana Tràgica) i va liderar assalts de dones a botigues de queviures durant l’època de carestia i atur que va patir el proletariat català al llarg de la Primera Guerra Mundial. A més de la seva militància socialista, Chalmeta participava activament del moviment cooperativista català. Amb el seu company Joan Coloma, van fundar la cooperativa Economia Social d’Hostafrancs i, més tard, van participar del Model del Segle XX, a Sants. Tal com remarca Montserrat Duch al llibre sobre Micaela Chalmeta (Cossetània, 2009), una de les aportacions més importants que va fer Chalmeta, juntament amb la seva filla Empar, al cooperativisme de l’època va ser la lluita per la participació de les dones en el moviment. El seu altre fill, Joan Coloma Chalmeta, va ser un dels dirigents més rellevants del cooperativisme català dels anys 20 i 30 i –bon escriptor i polemista– va dirigir Acción Cooperatista fins la seva mort, el 1937.</div>
</div>
<div style="margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: justify;">
L’any 1911, Micaela Chalmeta escrivia: “No són llàgrimes, queixes i debilitats, l’arma més pròpia per lluitar d’una dona que no viu en un elegant boudoir; és l’odi a un sistema social que li exigeix l’energia i l’activitat i la tracta injustament, el que ha d’inspirar tota assalariada”.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquell odi cap a un sistema social injust i l’amor cap al món nou que havia de sorgir de la lluita proletària van ser el context sociopolític de Marina Ginestà. Filla i néta de dones revolucionàries, Ginestà va participar en la defensa armada d’aquell món. Abans de la fotografia de l’hotel, la premsa cooperativista es referia a ella, el 19 de juliol: “(...) dalt d’un camió carregat amb pa procedent d’una de les nostres cooperatives, vigilava, amb el fusell a la mà (…) custodiant la càrrega que se li havia confiat, destinada als atletes de l’Olimpíada” (Acción Cooperatista, 31 de juliol de 1936).</div>
</div>
<div style="margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
<div style="text-align: justify;">
Marina, Empar, Micaela. Més enllà de la memòria mediàtica, la memòria política. La d’unes dones obreres i revolucionàries que, amb els seus encerts i el seus errors, van aspirar a abolir la societat capitalista que les oprimia.</div>
</div>
</div>
Ivan Miróhttp://www.blogger.com/profile/17040397538215215084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5206189864789479444.post-22340909949970815402011-07-21T04:21:00.000-07:002011-07-21T04:28:12.644-07:00El 15M activa el debat cooperatiu<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaB_z6ff1V8Qp-kt6h4mzu0yXgzjVzv8urOJm0UoLXZ308LXxUw4VcwRJZuMPWxpPl6MrU_5bcXNE24k4JKDkO858qK5m2Q6zLfPhEmrcr0lDhUMkyRfMZpVvpdW1ZiJGARx75g18Wtcqu/s1600/pla%25C3%25A7apublica.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 213px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaB_z6ff1V8Qp-kt6h4mzu0yXgzjVzv8urOJm0UoLXZ308LXxUw4VcwRJZuMPWxpPl6MrU_5bcXNE24k4JKDkO858qK5m2Q6zLfPhEmrcr0lDhUMkyRfMZpVvpdW1ZiJGARx75g18Wtcqu/s320/pla%25C3%25A7apublica.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5631765176160112290" /></a><br /><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 51, 51); line-height: 16px; " >“<b>No som mercaderia en mans de polítics i banquers</b>” va ser el crit inicial amb què el moviment del 15M desbordà el carrer. L’exhortació, amb una rotunditat que conjugà determinació i creativitat, esclatà al bell mig d’una societat paralitzada per la crisi, i la remogué a fons. ¿Qui no s’ha sentit interpelat, d’alguna forma o altra, pels seus lemes incisius, per les innovadores formes d’acció? De forma intuitiva –alguns han dit naïf- el moviment ha sabut exterioritzar el malestar de part de la població vers la convencional política representativa, incapaç de resoldre problemes socials com l’atur i la precarietat. També ha assenyalat les entitats bancàries com a responsables no només del desastre immobiliari, sinó com a portadores d’un egoisme financer que ha provocat les actuals polítiques d’austeritat –les malaurades retallades socials. En sintesi, les veus plurals del 15M han expressat de manera massiva el desig d’una <em>altra </em>participació política, així com la necessitat d’una <em>altra </em>economia, i ho han fet amb unes formes que practiquen la democràcia directa i l’autoorganització social.</span></div><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 51, 51); line-height: 16px; "><div><p style="text-align: justify; "><span class="Apple-style-span" >A partir d’aleshores, el moviment s’ha descentralitzat i estés a centenars de barris i pobles del nostre país. Avui, les places s’han convertit en àgores, i s’hi discuteix de política, d’economia, de comunitat. ¿Com transformem un sistema polític que “no ens representa”? ¿Com afrontem unes relacions econòmiques on el capital, feridor, avança desbocat? ¿Com defensem, repensem i inventem nous i vells drets socials? ¿Com ens organitzem? A mesura que les preguntes avancen, les respostes destitueixen el que es donava per inamovible. Així, front el colapse d’una política emmordassada pel sistema de partits, emergeix la vitalitat de les xarxes socials i de les assemblees a les places. Alternativa a la rapinya bancària, es (re)descobreixen les finances ètiques i solidàries. A diferència d’una economia que deshumanitza, es parla de cooperatives.</span></p><p style="text-align: justify; "><span class="Apple-style-span" >Efectivament, quan en el debat popular s’indaga sobre referents alternatius a l’economia convencional, les cooperatives sovint apareixen com una realitat tangible i alhora il·lusionant. Quan una generació “sobradament preparada” es troba, per primera vegada, amb unes expectatives laborals pitjors que les de la generació anterior, no és casual que es remeti a la cooperativa com a fórmula de creació d’ocupació. S’albira, així, com la possibilitat mancomunada de posar fi al dessassossec individual causat per l’abisme del mercat de treball actual. Com un reconeixement de la pròpia potència. ¿Quin paper poden jugar, tanmateix, les empreses de propietat col·lectiva i gestió democràtica, en el nou context social?</span></p><p style="text-align: justify; "><span class="Apple-style-span" >La fòrmula cooperativa autoorganitza l’activitat productiva de forma similar a com ho fan les subjectivitats del moviment: descentralitzada, horitzontal, en xarxa, aplica la cooperació a l’economia de tal forma com el moviment aspira a fer-ho en el conjunt de l’activitat social. Arrelada al territori, la cooperativa fomenta la realització personal en projectes col·lectius, dota de sentit a la pròpia experiència, es sostenta en valors com la responsabilitat social, la solidaritat o el recolzament mutu. És participació aplicada al treball i al consum; democràcia econòmica en marxa.</span></p><p style="text-align: justify; "><span class="Apple-style-span" >El temps dirà com evoluciona el moviment, si en neixen nous cooperativismes, si les cooperatives actuals n’extreuen innovacions. De moment, el debat ha començat, i això ja és una festa. Si no som mercaderia en mans de polítics i banquers, haurem d’agafar el present amb les nostres pròpies mans.</span></p><p><b>Publicat al diari Ara</b></p></div><p style="font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 12px; "><a href="http://emprenem.ara.cat/aracooperatives/2011/07/19/el-15m-activa-el-debat-cooperatiu/">http://emprenem.ara.cat/aracooperatives/2011/07/19/el-15m-activa-el-debat-cooperatiu/</a></p></span>Ivan Miróhttp://www.blogger.com/profile/17040397538215215084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5206189864789479444.post-21363873904788592032011-05-30T04:30:00.000-07:002011-05-30T05:43:18.393-07:00Genuí municipalisme de l’acció directa col·lectiva<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHnWYs1TKwXnAcZtO2Efyunx6ZGJqKSTdtn3FZvqu_qD5FgCh-wbrCVkRE6hDhQMtQ43nh9xhT-0VPcsJq2aSW-IXJC0wLfO0gzDMUPnhMVR3QOhIMN3pMC4wu57gxc-kXaFyO9nyTjzbN/s1600/foto+bus+nou+barris.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 244px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHnWYs1TKwXnAcZtO2Efyunx6ZGJqKSTdtn3FZvqu_qD5FgCh-wbrCVkRE6hDhQMtQ43nh9xhT-0VPcsJq2aSW-IXJC0wLfO0gzDMUPnhMVR3QOhIMN3pMC4wu57gxc-kXaFyO9nyTjzbN/s320/foto+bus+nou+barris.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5612477170642121650" /></a><br /><div><br /></div><div style="text-align: justify;">El 6 de maig de 1978, Manuel Vital, un conductor d’autobusos que presidia l’Associació de Veïnes de Torre Baró, a Nou Barris, segrestà el seu propi vehicle –el que feia la línia 47– des de la plaça Catalunya fins a Valldaura. Un cop allà, trucà als seus companys i els digué: “Que vinc!”. Durant el trajecte, entre la carretera alta de Roquetes fins a Torre Baró, se li anaren sumant joves i grans, homes i dones immerses en l’alegria i la determinació que suposava aquell desafiament, ja col·lectiu, davant les encara vigents autoritats municipals franquistes. S'havia demostrat que el transport públic podia arribar als barris obrers.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Tot i que feia tres anys de la mort del dictador, encara mancava un any per a les primeres eleccions democràtiques als ajuntaments i, en aquell interludi, el moviment popular urbà fou el que, primigèniament i definitiva, construí de nou una ciutat que havia estat assolada i triturada pels trenta-i-tants anys de misèria franquista. Aquella autoorganització veïnal i l’acció directa col·lectiva que la trenà van transformar els suburbis catalans en Barris i, a la vegada, generaren una consciència democràtica –encara sense "demòcrates"– que va relligar les identitats barrials, construïdes per la lluita social, a una idea general de ciutat. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La gesta del veïnat de Nou Barris, doncs, no va ser l’única intervenció política de caràcter local que va construir la ciutat. L’autoorganització, a partir de la comunitat, també es va exercir en la construcció d’habitatges, en el sanejament de carrers, en la creació autogestionada d’equipaments culturals, sanitaris i educatius, en projectes feministes de planificació sexual, en la creació de mitjans de comunicació.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El <i>genuí municipalisme de l’acció directa col·lectiva</i>, no obstant això, va patir un fort revés quan les estructures partidistes que hi convivien van determinar que els <i>tempos </i>havien canviat. De forma similar a un vigorós <i>moviment obrer</i> que va ser derrotat i convertit en <i>moviment sindical</i>, el moviment veïnal va quedar arraconat per la naixent democràcia de partits, la que s’arrogaria, a partir d’aleshores, el monopoli de l’acció política. Com un avís per a navegants, d’aleshores ençà, la travessa en el desert, la minorització del moviment popular, l’auge de l’Estat, l’ofensiva del mercat i l’afebliment de la comunitat com a subjecte sobirà de l’autodeterminació quotidiana i col·lectiva. Fins avui, que tornem a aixecar-nos de nou. Votar o no votar? Votar nul? El poder és a les nostres mans.</div><div><br /></div><div>(Publicat a la Directa 229, 18 de maig del 2011)</div>Ivan Miróhttp://www.blogger.com/profile/17040397538215215084noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5206189864789479444.post-27498663143693176312011-01-25T14:07:00.000-08:002011-01-25T14:09:42.493-08:00Les Cooperatives obreres de SantsLes cooperatives obreres de Sants. Autogestió proletària en un barri de Barcelona (1870-1939).<br />La Ciutat Invisible edicions, desembre 2010<br /><br /><br /><object style="width:600;height:450"><param name="movie" value="http://static.issuu.com/webembed/viewers/style1/v1/IssuuViewer.swf?mode=embed&documentId=110110123127-6fc75fa6530e4007bbb0559720d5c775&documentUsername=laciutatinvisible&documentName=les_cooperatives_obreres_de_sants&layout=http%3A%2F%2Fskin.issuu.com%2Fv%2Flight%2Flayout.xml&showFlipBtn=true" /><param name="allowFullScreen" value="true" /><embed src="http://static.issuu.com/webembed/viewers/style1/v1/IssuuViewer.swf" type="application/x-shockwave-flash" allowFullScreen="true" style="width:600;height:450" flashvars="mode=embed&documentId=110110123127-6fc75fa6530e4007bbb0559720d5c775&documentUsername=laciutatinvisible&documentName=les_cooperatives_obreres_de_sants&layout=http%3A%2F%2Fskin.issuu.com%2Fv%2Flight%2Flayout.xml&showFlipBtn=true" /></object>Ivan Miróhttp://www.blogger.com/profile/17040397538215215084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5206189864789479444.post-49887735373012504742011-01-25T13:40:00.000-08:002011-01-25T14:14:07.467-08:00El quart impuls<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.nexe.coop/nexe/images/stories/PDF/nexe26.pdf"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 85px; height: 120px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg800eI0kazf4gpJ70ZqkA0pTTf0WqlGZFodpi04U_Ndt-lLGYsM2s_Uf_4nOtU4DEMvgPeVnQoGdzk3Zaha-38eOIG5-WRadkvocZBzABjh-EK6FFduokqB_GPAg4aCXBXwO9WKX4j5jjU/s320/nexe-26.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5566242435493521506" border="0" /></a><br /><span style="font-weight: bold;">EL QUART IMPULS [Cooperativisme_Treball immaterial_Creativitat_Territori]</span><br />Ivan Miró i Acedo<br />Aquest article ès la versió integra del publicat a Nexe 26<br /><br /><br /><br /><br /><span style="font-weight: bold;">La nova oportunitat cooperativa</span><br /><br />Com hem de pensar el cooperativisme avui? Com, en aquests moments d’incertesa i també de transició, sustentem i acompanyem la creació d’una nova onada d’organitzacions econòmiques autogestionades? Vivim uns dies on alberguem els més grans dels temors, i a la vegada les més sorprenents i positives inquietuds. Oscil·lem entre els efectes perversos d’una vida travessada per les convulsions de la crisi capitalista, i a la vegada intuïm aquesta crisi com un territori fèrtil on repensar la nostra relació amb el treball i la col·lectivitat. D’avui, en poden sorgir formes regressives d’organització social, i alhora emergir experiències innovadores de creativitat i emancipació. Perquè la crisi és, també, un marc material i cultural propici per promoure formes alternatives a l’empresa capitalista i al treball assalariat. Tot depèn de com entenguem uns sèrie de fenòmens ja existents que apuntalen aquesta nova oportunitat cooperativa. La centralitat del treball immaterial en el capitalisme cognitiu, les formes innovadores de la creativitat social i la dimensió territorial/espacial del vincle social, són les traces que han de ser recombinades per a la cristal·lització d’una nova generació de cooperatives, per a una nova fornada d’experiències d’autoorganització del treball i de la col·lectivitat.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">La reapropiació del treball immaterial</span><br /><br />Avui, el treball immaterial té un paper estratègic en l’organització global de la producció capitalista. És present arreu del cicle productiu, des dels seus nivells superiors, amb prestigi i ben remunerats, fins als gestionats des de la precarització, la discontinuïtat o l’allargament de la jornada laboral. És present en la fàbrica postfordista, on es promou la integració de la subjectivitat obrera en l’organització del treball. En els Parcs de Recerca de R+D+i del capitalisme cognitiu o en les universitats-empresa, tan plenes de talent. És present en els hangars precaris dels nous imperis tecnològics, mediàtics, comunicatius. En les ciutats terciaritzades i en el seu citymarketing. En la valorització de dimensions com l’afecte, les emocions, la cura, la salut, la sexualitat –totes elles tan humanes!– convertides en matèries primeres per a l’acumulació, o “la vida posada a treballar”. És present en la indústria cultural, en la moda, en el disseny, en la publicitat, en els videojocs. En les noves “comunitats” de les xarxes virtuals. Fins i tot en restaurants de menjar ràpid, on ja no només s’exigeix puntualitat i obediència, sinó “implicació emocional”. En aquestes àrees, i tendencialment en tota la resta a través de la informatització, la integració del treball immaterial –coneixement, emoció, subjectivitat, llenguatge– ha esdevingut una de les principals fonts de la productivitat capitalista (Lazzarato i Negri, 1991).<br /><br />En un temps relativament curt, s’ha produït una mutació radical en l’organització del treball, en les formes de socialització laboral, en la composició tècnica i política dels treballadors. No obstant això, les formes de domini romanen, sovint transvestides per les noves aplicacions tecnològiques. Perquè, com apuntaria Franco Berardi, “el telèfon cel·lular ha substituït la cadena de muntatge en l’organització del treball cognitiu: l’info-treballador ha de ser ubicat ininterrompudament i la seva condició és constantment precària” (Berardi, 2007). Com pensem, des del cooperativisme, aquestes transformacions productives i socials? En primera instància, seguint postulant l’autogestió de l’economia com una alternativa a la precarietat del treball assalariat, immaterial o no. I més enllà: entenent que certa dimensió cooperativa ja intervé en la redefinició postfordista de la naturalesa del treball.<br /><br />En el treball postfordista, no només és la “força de treball” la que entra en joc en la relació salarial, sinó que s’hi capturen unes capacitats laborals genèriques –relacionals, comunicatives, organitzatives, és a dir, socials– necessàries per a la gestió dels processos productius complexos. En aquest sentit, sovint s’hi promouen formes de treball autoorganitzades, descentralitzades i cooperatives, no sols per reduir costos i flexibilitzar la producció, sinó “per capturar l’externalitat positiva i social que la cooperació produeix i organitza espontàniament” (Lazzarato, 1997). Tanmateix, aquests nivells “de cooperació, de saber i de comunitat”, que tenen una gran capacitat d’innovació organitzativa, que podrien buidar les funcions de domini de l’empresari capitalista, són organitzats externament per aparells de captura comunicatius i financers, són controlats pel tipus d’empresari que Lazzarato anomena “polític”, que és aquell que aconsegueix posar en seqüència segments de treball que no estan situats en continuïtat. Com apuntarien alguns autors, en el nou capitalisme es desarticula i destrueix la comunitat, per tal de ser rearticulada i reconstruïda sota els imperatius de l’empresa (Marazzi, 1994). Així, l’empresari capitalista veu com el seu caràcter constitutiu es torna purament formal, perquè “exerceix les seves funcions de control i vigilància des de l’exterior del procés productiu, ja que el contingut del procés pertany cada vegada més a un altre mode de producció, a la cooperació social del treball immaterial” (Lazzarato i Negri, 1991).<br /><br />Aquesta és una contradicció fonamental a tenir present avui, per les possibilitats de constituir una realitat laboral altra. Els i les treballadores immaterials, mentre constitueixen una força de treball social i autònoma capaç d’autoorganitzar el seu propi treball, es troben mancats de capacitat de decisió en els àmbits estratègic i global, i mancats de la propietat dels mitjans de producció. Davant d’aquesta contradicció, i per fer efectiva amb plenitud tota la seva potència, els i les treballadores immaterials requereixen d’un altre mode de producció que s’ajusti a les seves qualitats, on es faci efectiva la reapropiació del treball a partir d’unes formes jurídiques que atorguin poder de decisió estratègica i participació econòmica global. Requereixen un altre mode de producció basat en la cooperació social i, sobretot, en l’autogovern d’aquesta cooperació. Requereixen del cooperativisme.<br /><br />Avui, hem de fer arribar el missatge que la cooperativa de treball és, també, la fórmula pertinent al treball immaterial. Ho exigeix la centralitat creixent del treball immaterial en el capitalisme actual, ho possibiliten les capacitats organitzatives i creatives dels seus treballadors, i es fa urgent pels estralls de la crisi en aquests sectors i també per la crisi com a generadora de nous sentits i valors que reactualitzen el cooperativisme. Reeixir en aquesta perspectiva és assentar les bases no només per a un nou impuls del cooperativisme, sinó per situar el conjunt de l’economia social i solidària en el centre de la vida econòmica d’un nou model postcapitalista (Marcet, 2009).<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Les formes innovadores de la creativitat social</span><br /><br />Avui, les formes més innovadores de la creativitat productiva de la societat s’estan gestant fora del mercat, en els intersticis poc definits del treball voluntari, la cooperació i l’activisme social. En camps com la cultura lliure, en l’elaboració i socialització d’imaginaris, en la formació, en la comunicació a través de les noves tecnologies o en la intervenció comunitària, es produeixen el que podrien ser les articulacions socials del futur, ja que avui són laboratoris d’experimentació política, cultural, tecnològica, basats en l’autoorganització de la intel·ligència col·lectiva. Podríem dir que són moviments socials no fonamentats en la reivindicació, sinó directament en la creació: de nous vincles socials, de nous drets, de noves realitats, de nous béns i serveis autoproduïts per la comunitat.<br /><br />Què produeix aquesta creativitat? Programari lliure, música per compartir, videoart, tendències estètiques, coneixements teòrics, documentals, logos, articles periodístics i, entre d’altres, formacions pràctiques en àmbits infinits que van des de la informàtica a la qüestió de gènere, des del cinema als idiomes. Com es produeix tota aquesta riquesa social? Des de la gratuïtat, l’intercanvi, el peertopeer, la cooperació. Si tot procés productiu no només produeix béns i serveis, sinó també subjectivació en els qui hi participen, podem afirmar que totes aquestes xarxes són sostingudes des d’una subjectivitat cooperativa.<br /><br />Fins a quin punt aquestes subjectivitats cooperatives, expressades en les formes innovadores de la creativitat social, poden articular vincles socials perdurables i emancipadors? Tota aquesta riquesa productiva s’enfronta, avui, a diferents dilemes, tots ells relacionats amb la capacitat de mantenir l’autonomia dels mateixos processos. En primer lloc, trobem que el capital actua com un paràsit per tal de mercantilitzar aquesta innovació: la figura del coolhunter, rastrejant els carrers a la caça de les tendències estètiques autoproduïdes pels adolescents, és paradigmàtica del model productiu del capitalisme cognitiu, on “la creació del valor es funda en darrer terme sobre un procés d’expropiació del general intellect amb finalitats d’acumulació privada” (Fumagalli, 2008). En aquest sentit, èxits comercials com Youtube han estat precedits per aplicacions tecnològiques en l’àmbit de la comunicació política antagonista, com Indymedia (Padilla, 2010). La mercantilització, i la salarització, doncs, són horitzons de captura possibles i no desitjables d’aquesta productivitat social, captures que operen no sense dificultats, ja que aquesta creativitat excedeix contínuament, desborda. En segona instància, trobem que les formes jurídiques emanades de l’Estat coarten aquests tipus de processos per reorientar-los vers el mercat capitalista. Les lleis de propietat intel·lectual serien el paradigma restrictiu d’aquest tipus de noves enclosures a la cooperació social (Rodríguez, 2003). Tant el mercat capitalista, com l’Estat, exerceixen, doncs, un control a l’autonomia de les formes innovadores de la creativitat social, que es troben mancades d’estructures internes i col·legiades que promoguin la proliferació continuada d’aquests processos d’autonomia creativa. La cooperativa podria ser, per tant, l’estructura jurídica que articulés l’autonomia d’aquests processos. En l’àmbit intern, a més, la creativitat associada a la cooperació social també requereix estructures que garanteixin que aquells que la practiquen ho poden fer d’una manera sostinguda, estable i protegida. Que, per una banda, respectin l’espontaneisme flexible que li és pròpia, però que generin una retribució social (no nomes renda, sinó prestacions associades) com a reconeixement a la tasca d’innovació i de producció de riquesa social. Que superi, per tant, la dissociació en una multitud productiva que treballa des del voluntariat i en el seu “temps lliure”, i que en canvi aconsegueix renda i prestacions socials assalariant-se en el mercat de treball capitalista. S’ha de fomentar el sorgiment de cooperatives de treball en aquests sectors, i promoure que aquestes cooperatives s’ajustin a les formes que són pròpies a l’autoorganització de la creativitat social: petits grups de treball dinàmics, capaços de reformular-se de manera col·lectiva i permanent, que distribueixen el poder i la iniciativa interna, i que intercooperen a partir de la xarxa i de l’intercanvi. Promoure la cooperativa autoorganitzada (Garcia, 2009), doncs, com un node constituent de l’emergent creativitat productiva de la societat.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">La dimensió territorial de la cooperació: barris, pobles, ciutats cooperatives</span><br /><br />Finalment, a més de la qüestió del treball immaterial i les noves productivitats socials, per possibilitar un nou impuls del cooperativisme cal tornar a valoritzar la dimensió espacial/territorial del vincle social, com un dels factors clau per al desenvolupament d’estructures econòmiques autogestionades. Invertint les tesis de les “ciutats creatives”, que defensen l’especialització productiva dels territoris com a mitjà per l’eficàcia econòmica, el cooperativisme ha de pensar efectivament la dimensió de l’espai, però no per fomentar-hi l’especialització o el monocultiu de determinats sectors productius, sinó per potenciar una economia plural basada en formes econòmiques que s’ajustin a les necessitats de les comunitats locals. Això és: l’objectiu no és generar valor en un territori a partir de la homogeneïtat respecte de què es produeix, sinó articular totes i cadascuna de les necessitats de les comunitats locals amb formes econòmiques que posin l’accent en com es produeix. La dimensió comunitària i local de la cooperació social, avui en joc pels processos de mercantilització i estatalització, pot ser el substrat per a l’emergència de noves cooperatives de treball, que beguin de la seva font i alhora la rearticulin.<br /><br />No és únicament, per tant, l’aplicació d’aquell principi del moviment cooperatiu assentat en la “preocupació per la comunitat”, sinó que, més enllà, és entendre que la força de les cooperatives, en tant que organitzacions de l’economia social i solidària, rau en el seu arrelament en el vincle social (Laville, 2009). Per la seva naturalesa socioeconòmica, la cooperativa és l’eina apropiada per a una intervenció econòmica que constitueixi un espai públic de proximitat (Ibid, 2009). Alternativa tant a la poca participació dels serveis públics estatals, com al lucre de l’empresa capitalista, l’autoorganització de les necessitats comunitàries a partir de la fórmula cooperativa obre un camp important per a la seva proliferació, tant en el que s’ha entès com a serveis de proximitat (no només per veïnatge sinó per la implicació subjectiva dels participants), com en el camp del comerç just, la comunicació local, els serveis culturals i professionals, etc. Tots ells, a escala local i comunitària, poden ser articulats per “una consciència de pertinença col·lectiva a un mateix espai de redistribució i solidaritat” (Ibid, 2009).<br /><br />Les cooperatives de treball ja existents en els espais locals han de valoritzar i comunicar aquest arrelament. Han de conceptualitzar-lo, identificant-se amb els territoris i alhora incidir en la comunitat a partir de la comunicació del seu propi fet cooperatiu. I promoure el tipus de sinergies no pel que produeixen, sinó per com ho produeixen: de forma cooperativa. Fomentar la intercooperació entre cooperatives de treball en un territori, i visibilitzar aquesta intercooperacio local, és essencial per enfortir els projectes propis i per generar les condicions de possibilitat –simbòliques i materials– per al naixement de noves experiències. Una intercooperació local que no únicament ha de ser practicada entre les cooperatives de treball, sinó amb les de consum, d’ensenyament, d’habitatge, amb els estalviadors locals, així com entre les relacions genèriques i no monetaritzades de cooperació social, i entre moviments socials d’àmbit local. Això és, fer “mercat social” amb dimensió territorial, que no vol dir altra cosa que “articular nodes de producció, consum i distribució en els territoris tenint els moviments socials com a aliats estratègics; significa construir, en definitiva, l’economia solidària com a sector econòmic alternatiu postcapitalista” (Via, 2009). Després del llarg cicle de globalització financera i empresarial, on l’acumulació s’ha concentrat en els centres capitalistes i, per contra, els seus elevats costos econòmics, socials i mediambientals han recaigut en les comunitats locals, ja és hora de redimensionar l’economia per ajustar-la a les necessitats comunitàries. Les cooperatives de treball, si creixen arrelades en el vincle social, i el redimensionen, poden protagonitzar aquest gir, i erigir-se en una experiència reproduïble i central a l’hora d’organitzar la vida econòmica local.<br /><br />Cap al quart impuls del cooperativisme? Pot esdevenir la crisi actual, doncs, el marc material i cultural propici per promoure formes alternatives a l’empresa capitalista i al treball assalariat? Tal com recullen alguns autors, l’adveniment de crisis econòmiques és, efectivament, un dels factors de les diferents onades de noves cooperatives d’ençà del segle XIX fins avui (Garcia, 2009). Més enllà de les provinents del cooperativisme històric, així fou en la primera onada de l’actual economia social i solidària, formada per aquelles cooperatives de producció industrial que naixeren amb les fàbriques recuperades durant la crisi del model fordista –la reestructuració capitalista– dels anys setanta. Això no obstant, en altres casos, l’augment de les iniciatives solidàries han anat vinculades a una retirada de les prestacions associades a l’Estat de benestar, com foren les cooperatives d’inserció laboral, les associacions d’integració (la segona onada, dels anys vuitanta), etc., que han tingut un paper ambivalent per produir-se en un context d’ofensiva neoliberal de desmantellament i privatització del sector públic estatal. La tercera onada de l’economia solidària, la formada pels nous grups de consum cooperatius vinculats a l’alimentació ecològica, petites cooperatives de treball del món cultural, bancs ètics, etc., per contra, han sorgit de les sinergies amb els moviments socials, de mitjan anys noranta fins als primers anys del nou segle, en un diàleg entre l’autoorganització de les lluites (democràcia directa) i l’autoorganització del consum, del treball, de l’estalvi (democràcia econòmica).<br /><br />El quart impuls del cooperativisme, el vinculat a la crisi actual –econòmica, social, financera, mediambiental– haurà d’aprendre de tots aquests precedents, però també llegir-los críticament si cal, per tal de desplegar les seves potencialitats. Segurament, les noves formes de la cooperació social requeriran de canvis a les legislacions vigents que afecten les cooperatives, obrint-se a formes que permetin hibridar treball, consum i serveis i que reformulin la naturalesa i l’estructura empresarial de les cooperatives per permetre combinar l’estabilitat dels projectes amb la discontinuïtat en l’activitat o amb la mobilitat. En funció de com es resolgui aquest diàleg entre la cooperació social emergent i la forma legal de les cooperatives, les possibilitats que s’obren són immenses. Perquè, a diferència del declinant sector industrial a finals dels setanta, el treball immaterial (en els països del capitalisme central) és avui ascendent i creixentment sotmès a la precarietat de l’explotació postfordista (Tsianos i Papadopoulus, 2006). A diferència del privatitzat sector públic estatal dels anys vuitanta, les formes innovadores de la creativitat social constitueixen una nova esfera pública no estatal. A diferència dels projectes associats a l’activisme social dels anys noranta, avui la necessitat de repensar la relació amb el treball i l’economia excedeix els límits sectorials dels grups militants i, per l’impacte global de la crisi en totes les poblacions treballadores, possibilita la seva disseminació territorial i per tant una major centralitat en les economies locals. En tot cas, serà amb la implicació generosa i col·legiada de la pluralitat de l’economia social i solidària que contribuirem a fer realitat aquesta nova oportunitat cooperativa.<br /><br /><br /><br />Bibliografia: Berardi, F.: Generación post-alfa. Patologías e imaginarios en el semiocapitalismo. Tinta Limón ediciones. Buenos Aires, 2007.<br />Fumagalli, A. “Doce tesis sobre el capitalismo cognitivo y la bioeconomía” (2008) a www.n-1.cc.<br />García, J.: “Com aprofundir la participació en la cooperativa de treball” a Nexe, Quaderns d’autogestió i economia cooperativa, núm. 24, juny del 2009. Fundació Seira i Confederació de Cooperatives de Catalunya.<br />Garcia, J.: “La economía solidaria en el Estado español” a Laville, J. L. i Garcia, J., Crisis capitalista y economía solidaria. Icària, Barcelona, 2009.<br />Laville, J.L.: “La economía solidaria en perspectiva” a Laville, J. L. i Garcia, J., Crisis capitalista y economía solidaria. Icària, Barcelona, 2009.<br />Lazzarato, M. (1997): “Trabajo autónomo, producción por medio del lenguaje y general intellect” a Brumaria núm. 7 Arte, máquinas, trabajo inmaterial. Madrid, 2006. Lazzarato, M. i Negri, A. (1991): “Trabajo immaterial y subjetividad”, a ibidem.<br />Marazzi, C. (1994): El sitio de los calcetines. Akal, Madrid, 2003.<br />Marcet, M.: “Transformació. Les cooperatives en el nou paradigma. Un motor per al desenvolupament d’un marc postcapitalista”. A Cooperació Catalana núm. 320, abril 2009. Fundació Roca i Galès.<br />Padilla, M. “¿Qué piensa el mercado?” a Espai en Blanc, revista núm. 7-8 El combate del pensamiento. Edicions Bellaterra, Barcelona, 2010.<br />Rodríguez, E.: El gobierno imposible. Trabajo y fronteras en las metrópolis de la abundancia. Traficantes de Sueños, Madrid, 2003.<br />Tsianos, V. i Papadopoulus, D.: “Precariedad: viaje salvaje al corazón del capitalismo corporeizado” a Brumaria núm. 7 Arte, máquinas, trabajo inmaterial. Madrid, 2006.<br />Via, J.: “Repensar alternatives a la crisi” a Nexe, núm. 24 (ibidem)<br /><br /><br /><br />Nota 1. Aquesta tipologia de les onades de l’actual economia social i solidària actual és manllevada del text de Jordi Garcia, “La economía solidaria en el Estado español”, citat a la bibliografia. Seva és la periodització, i les característiques, mentre que algunes interpretacions són de collita pròpia.<br /><br />Publicat a Nexe 26. Quaderns d'autogestió i economia cooperativa. Juny 2010 (nexe.coop)Ivan Miróhttp://www.blogger.com/profile/17040397538215215084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5206189864789479444.post-25871725912651854032010-02-21T09:22:00.000-08:002010-02-21T09:29:09.544-08:00Desbordaments metropolitans<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCF8ocMgWWQ0MxFrJTDKNpp0aFgAhmAFFDBC_trRRZjWBJRKfZ0mAjC2U8mI0JHG_BA7zv9hFS6IpRIuxTnvts5W3d_fyQl434VkrXwdYqTk_8rRWWHmUwGU7oozezsnTEi1sRUOfYu2ph/s1600-h/IMG_8697(2).jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 213px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCF8ocMgWWQ0MxFrJTDKNpp0aFgAhmAFFDBC_trRRZjWBJRKfZ0mAjC2U8mI0JHG_BA7zv9hFS6IpRIuxTnvts5W3d_fyQl434VkrXwdYqTk_8rRWWHmUwGU7oozezsnTEi1sRUOfYu2ph/s320/IMG_8697(2).jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5440750002628477266" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><br /><div style="text-align: justify;">“Una reapropiació visual de l’espai”, afirma un dels habitants de La Carboneria. “O una ruptura simbòlica de la realitat”, matisa. Un grafit immens, excessiu, cobreix les quatre plantes de l’edifici okupat a la cantonada del carrer Urgell amb Floridablanca. És un arbre descomunal, de branques retorçades i arrels superlatives, més un rizoma que no una jerarquia. “Potser significa el desig d’arrelar en l’entorn quotidià del barri”, segueix el nostre amic. “I, a la vegada, simbolitza una natura que desborda i irromp en l’asfalt metropolità”. En tot cas, el mural que abraça la façana del centre social és una interpelació. Pintat el cap de setmana que celebrà l’aniversari del projecte, hi participaren una vintena de persones. Fer els esbossos, penjar-se amb els arnesos i les cordes, delimitar-ne els contorns, donar vida al gris. Grafiters amb experiència, estudiants de belles arts, també profans que s’atreviren en aquesta acció directa “com una de les belles arts”. En el seu procés de creació, la comunicació amb el veïnat s’intensifica. Detura les presses rutinàries, invita a la paraula. És l’oportunitat per a l’intercanvi d’opinions. Uns expressen rebuig, alguns es meravellen, n’hi ha d’altres a qui la sorpresa els desperta la curiositat per a saber què s’hi amaga rera el mural. Sopadors, biblioteca, botiga gratis, jams literàries, cicles de cinema, jornades d’agroecologia, tallers de pilates o d’enquadermació, implicació en lluites socials. Això s’hi amaga, o aquestes són les parts d’un cos que inaugura una nova pell. Abans del mural, a l’edifici s’hi desplegava una pancarta que afirmava: “la crisi són els rics”. Avui, l’arbre descomunal, que sembla un pop que tot ho abraça, desperta l’interés del transeunt, el convida a interrogar-se sobre les altres formes de vida que resisteixen i travessen la crisi. “En una ciutat on es criminalitza l’expressió lliure, fer un mural d’aquestes dimensions ha estat tot un plaer”, digueren els muralistes. Sota l’arbre, s’hi ha estampat un atiador, aquell utensili per a incitar el foc, la llar, el forn. Qui el subjecta és “l’acció col•lectiva”, qui li insufla aire és “la desobediència”, qui apunta és “l’assemblea”. El foc, la brasa, el forn? “L’autogestió”.<br /><br />(Publiat a La Directa, gener 2010)<br /></div>Ivan Miróhttp://www.blogger.com/profile/17040397538215215084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5206189864789479444.post-23277386261897789572009-10-21T11:07:00.000-07:002010-03-27T07:32:24.309-07:00Tesis per a un municipalisme autogestionari (en una metròpolis com Barcelona)<meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"><meta name="ProgId" content="Word.Document"><meta name="Generator" content="Microsoft Word 11"><meta name="Originator" content="Microsoft Word 11"><link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CCENTRE%7E1%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"><o:smarttagtype namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" name="metricconverter"></o:smarttagtype><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" latentstylecount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if !mso]><object classid="clsid:38481807-CA0E-42D2-BF39-B33AF135CC4D" id="ieooui"></object> <style> st1\:*{behavior:url(#ieooui) } </style> <![endif]--><style> <!-- /* Font Definitions */ @font-face {font-family:"Arial Unicode MS"; panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:roman; mso-font-format:other; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;} @font-face {font-family:Tahoma; panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:1627421319 -2147483648 8 0 66047 0;} @font-face {font-family:Verdana; panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:none; mso-layout-grid-align:none; text-autospace:none; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Arial Unicode MS"; mso-bidi-font-family:Tahoma; mso-ansi-language:CA;} p {mso-margin-top-alt:auto; margin-right:0cm; mso-margin-bottom-alt:auto; margin-left:0cm; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:ES-TRAD;} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> </style><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;} </style> <![endif]--> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style=""><span lang="CA">1.</span></b><span lang="CA"> En una metròpolis com Barcelona, la participació institucional està fèrriament dissenyada per a vetar totes les opcions polítiques que qüestionin la governabilitat capitalista de la ciutat. El propi sistema electoral dificulta l'entrada de les candidatures que no comptin amb un suficient recolzament mediàtic i/o empresarial; la circumscripció de ciutat menysprea les realitats sociopolítiques dels barris i privilegia l'endogàmia del sistema de partits; i els espais per a exercir un control social democràtic dels càrrec electes són, o bé inexistents, o directament una farsa. A ningú se li escapa que la gerència d'una ciutat-empresa com Barcelona està en mans de l'oligarquia financera, comercial i immobiliària de la ciutat, i que les retòriques participatives són simplement una broma pesada. Per tant, el camí per a la transformació social passa per articular formes de fer política radicalment asimètriques a les de la democràcia representativa.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">
<br /></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA">2.</span></b><span style="" lang="CA"> Quines són algunes d’aquestes altres formes? </span><span lang="CA">Promoure una reapropiació global de la política per part de la gent. Incentivar totes aquelles iniciatives que suposin obrir espais de democràcia directa a nivell local. Sigui consolidant experiències en l'àmbit de la comunicació popular, sigui fomentant xarxes d'economia social i cooperativa, sigui creant marcs amplis i unitaris de discussió, elaboració i execució de projectes que suposin una alternativa al model neoliberal i/o estatista de gestió del territori, de l'educació, del lleure, del consum o de la salut. No podem aspirar a canvis polítics fonamentals a través de la via institucional si no creem contrapoders a una hegemonia capitalista present en tots els àmbits de la vida. Hem de reaprendre a organitzar-nos col·lectivament, empoderar-nos per a generar conflicte i contradiccions al poder establert, i ser capaces d'autogovernar les nostres vides.
<br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">
<br /></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style=""><span lang="CA">3. </span></b><span lang="CA">Per a fer efectives unes mínimes condicions de possibilitat de la reapropiació de la política per part del social, s’ha de tenir clar que paral·lelament és necessari desestabilitzar, erosionar, fissurar, desfragmentar en mil bocins, la simbiosi que blinda el sistema de partits amb les estructures burocràtiques i administratives dels centres de decisió actuals. El monopoli de la política en mans dels partits va ser, clarament, un dels consensos fonamentals que emanaren de la transició -per tant constituents de l’actual Estat democràtic liberal- amb l’objectiu de construir un règim que foragités sistemàticament qualsevol possibilitat d’articulació política que no fos controlada per l’elit partidista. Tenint clar que aquest moviment d’erosió de la simbiosi partit-administració no tindrà conseqüències importants fins que no generi alternatives pràctiques, no podem menystenir l’obligació de plantejar-lo a nivell teòric, conceptual o discursiu. Per tant, la primera operació d’aquest moviment és posar en qüestió els partits polítics com a únics agents reconeguts per a gestionar processos de decisió col·lectiva, i així obrir les portes a que altres subjectes col·lectius participin en les decisions que afecten a la vida política local.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">
<br /></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style=""><span lang="CA">4. </span></b><span lang="CA">En segona instància, cal entendre que en la metròpolis barcelonina existeix un govern que va més enllà del que s’entén com a estrictament polític. Això és, que el conjunt del sistema de partits, en la seva fusió amb les estructures administratives municipals, i amb les seves divergències tàctiques internes, no són sinó la cara visible, aparentment representativa, d’uns centres de decisió econòmics de dimensió metropolitana que per a res estan subjectes a processos de legitimació democràtica. És, en aquests gabinets metropolitans, on es decideixen les actuacions estratègiques que seran aplicades, ara si, per l’aliança público-privada que es comporta com la gerència, mai la propietat, de la ciutat-empresa barcelonina. Així doncs, la segona operació del moviment ha de ser visibilitzar, per una banda, l’entramat d’interessos capitalistes que sense ser definit com a polític és qui impulsa les polítiques econòmiques metropolitanes, i per una altra, fer entendre a les seves pantalles institucionals que, si bé rebutgem actuar en farses participatives per qualsevol serrell anecdòtic, no renunciem a intervenir en les decisions estratègiques del règim d’acumulació del capitalisme metropolità.
<br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">
<br /></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style=""><span style="" lang="CA">5. </span></b><span style="" lang="CA">En aquests darrers anys, des dels moviments socials crítics ja s’ha parlat, a bastament, del règim d’acumulació capitalista específicament local sintetitzat en el model Barcelona, i venut pel màrketing urbà com la marca BCN. La crisi estructural, productiva i urbana que va viure Barcelona a finals dels anys 70, que denotava la obsolescència del model fordista de grans produccions, treball en sèrie o relació contractual estable, generà una resposta política i econòmica en clau de Mercat. La reestructuració capitalista, pel que fa a la reorganització espaial i geogràfica de la acumulació, suposà transformar la ciutat industrial en la ciutat de l’acumulació flexible. Expulsà la indústria a les perifèries metropolitanes, requalificà el sòl “alliberat” per a noves productivitats (culturals, grans infraestructures del transport, parcs de la nova economia immaterial, etc) i privilegià el sector terciari o de serveis en el centre urbà, amb les seves característiques: organització versàtil del treball i de la producció,<span style=""> </span>noves tecnologies de la comunicació i precarietat sociolaboral. No obstant, el que el declivi de la ciutat industrial posà en un pla privilegiat dels circuits econòmics no fou sinó l’habitatge. Davant la crisi industrial, fou el mercat immobiliari qui es presentà com la millor font d’inversió<i style=""> </i>i produí un cicle alcista de beneficis pel sector de la construcció que va atreure al sector financer local i transnacional. La transmutació de la ciutat en centre de serveis i d’oci fou paral·lela a la mercantilizació integral de l’habitatge, i legislacions com la llei del sòl possibilitaren onades especulatives com la que sostingué l’Ajuntament de Barcelona quan, entre 1992 i 2002, es va vendre <st1:metricconverter productid="179.404 m2" st="on">179.404 m2</st1:metricconverter> de sòl públic. Avui, però, aquest model està en replantejament. La crisi financera global ha tingut com a conseqüència l’estancament de les taxes ascendents dels beneficis en el mercat de l’habitatge, una de les potes econòmiques centrals en el model. Quina serà, o està sent, la sortida capitalista? Quina era l’altra pota? Per què la construcció d’habitatges resta estancada, i en els pròxims mesos s’inauguraran diferents hotels de luxe a la ciutat, i multitud d’edificis d’apartaments que buscaran suplir els apartaments il·legals presents arreu? En aquest sentit, l’aposta dels centres de decisió econòmics de la ciutat és clara: si les rendes mitges-baixes de la ciutat estan en crisi, i a més han demostrat, com al 2007, saber mobilitzar-se per una vivenda digna, haurem de convidar al banquet a les rendes altes globals, més agraïdes. El sector turístic, que inclou des de la gestió d’esdeveniments comercials internacionals fins a les places hoteleres, s’erigeix com la sortida capitalista a la crisi. Aquesta és una realitat a tenir en compte des d’ahir: la “guerra d’hotels contra cases” afecta directament les condicions de vida dels i les habitants dels barris, trastoca la composició social i política dels mateixos, i fins i tot redefineix les identitats dels barris o els arriba a suprimir. Qui farà política de base? Des d’on? Una reapropiació social de la política i de la ciutat no pot deixar de plantejar, a nivell discursiu i pràctic, el desacord radical amb aquesta decisió estratègica del capital metropolità i internacional.
<br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /><b style=""><span style=";font-family:Verdana;font-size:11pt;" lang="CA" ><o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Verdana;font-size:11pt;" lang="CA" ><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style=""><span style="" lang="CA"><o:p> </o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style=""><span style="" lang="CA">6.</span></b><span style="" lang="CA"> Qualsevol proposta de municipalisme alternatiu, sigui electoral (candidatures assembleàries locals) o no (reapropiacions autogestionades de les relacions socials, econòmiques i polítiques d’un barri o poble), ha de tenir en compte que els cicles baixos de la mobilització social, com el que estem vivint des de fa un anys, no són precisament els idonis per a plantejar unes altres formes de gestionar la ciutat. Mobilització política i col·lectiva de continguts i horitzons emancipadors, s’entén. Doncs no ha de passar per alt que, a la metròpolis barcelonina, la mobilització és una forma de gestió de la població i la hiperactivitat individual el fenomen de masses més important. Esdeveniments culturals multitudinaris, triomfs i competicions esportives, salons publicitaris i centres comercials són el repertori de mobilització activat constantment per a lubrificar la màquina comercial de la ciutat i exercir el control biopolític a partir del moviment, que se sumen a la constant sobreactivació dels individus –virtual, curricular- per a tenir èxit personal i professional i als moviments d’arrel neoconservadora com les campanyes ciutadanes contra la prostitució, la pobresa, la migració o la simple vida al carrer. Avui, a Barcelona, sobra mobilització ciutadana, i el que manca és acció col·lectiva d’oposició al poder i en defensa de les alternatives que es constitueixen. Possiblement, les lluites estudiantils contra Bolonya del 2009 són també un toc d’alerta en aquest sentit: el cicle de lluites autònomes dels 90, aquell que agità les aigües mortes de la pau olímpica, queda massa lluny, les lluites contra la globalització neoliberal queden massa lluny, la lluita contra la guerra queda massa lluny. El municipalisme no pot ser només l’aspiració a gestionar millor: també ha de tenir en compte la dimensió disruptora, la creació de conflicte i la lluita col·lectiva com a premisses per a una transformació alliberadora i emancipatòria de la societat. Tota mobilització social que no vagi en la seva direcció, anirà contra ella.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /><span style="" lang="CA"><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size:11pt;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style=""><span style="" lang="CA"><o:p> </o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style=""><span style="" lang="CA">7. </span></b><span style="" lang="CA">Avui, en la constitució de la metròpolis global, està en joc una recomposició de les identitats urbanes. De manera similar a la identitat obrera que es difuminà paral·lelament a la fàbrica difusa, en el model de ciutat actual es difuminen les identitats i subjectes col·lectius que podien articular conflicte. Ahir, en l’anterior model de ciutat, els barris populars expressaven modes de vida propis, a partir de sociabilitats comunitàries, llocs compartits i de posada en comú, que de fet foren les condicions de possibilitat per a l’emergència –primer obrera, més tard veïnal i popular- d’un contrapoder polític, social i econòmic que desafià el somni burgés d’una ciutat dominada. Avui, per contra, la creació de múltiples espais especialitzats, unifuncionals, de mobilitat i trànsit permanent, i sense possibilitat de fixar llocs de trobada ni memòries compartides, dificulta enormement ser part d’una narració comuna, per tant d’un sentit col·lectiu, de la pròpia experiència. A la fragmentació de les identitats col·lectives habituals, se li sobreposen noves identitats individuals, sovint poc connectades al barri i més vinculades virtualment amb altres territoris. L’eix de conflicte s’ha globalitzat, s’han multiplicat infinitament les possibilitats d’identitat, arriben noves comunitats que aporten les seves identitats pròpies. Com possibilitar en aquest context nous subjectes col·lectius que, acollint les diferències i essent conscients de les seves desigualtats, sostinguin la lluita contra l’apropiació capitalista de la ciutat i permetin processos d’autonomia local i d’autogestió política del territori?</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /><span style="" lang="CA"><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p style="text-align: justify;"><b style=""><span lang="ES-TRAD">8. </span></b><span lang="ES-TRAD">Respecte el cicle de lluites autònomes que enllaçà els anys noranta amb l’inici del nou segle, en podem treure moltes conclusions, però ens centrarem en una vinculada amb la qüestió dels espais socials, la generació de subjectes col·lectius i les possibilitats de mobilització. Sembla ser que hi ha un cert consens en associar la irrupció d’un nou protagonisme social a mitjans dels anys noranta amb les pràctiques d’apropiació d’immobles abandonats i la seva conversió en centres socials. La presa de fàbriques abandonades en antics barris obrers, d’edificis amenaçats en nuclis històrics, de casetes en barri afectats per reformes, a banda de significar –en els millors dels casos- una intromissió conflictiva i intel·ligent en els llocs afectats per la reestructuració urbana, generà espais existencials i polítics que produïren pràctiques creatives des del comú. En aquell cas, la creació d’espais generà identitats col·lectives que permeteren i acompanyaren un període de mobilitzacions: l’okupació va ser un aprenentatge -i pot ser-ho encara. Posteriorment, el reflux de la “mobilització pública okupa” –que no de les ocupacions- generà la necessitat d’un altre tipus d’espai, però espai en definitiva (ateneus, associacions culturals). També grups que participaren en cicles de lluites com les vinculades al moviment global han arribat a conclusions similars i han obert espais (infopunts, cooperatives de consum, horts urbans). I grups que participaren en les mobilitzacions contra la guerra han travessat el seu apogeu i zenit ocupant espais de nou. I fins i tot les que han participat en les lluites per l’habitatge digne, o les que han participat en mobilitzacions de migrants, han obert espais per a realitzar-hi oficines de drets socials, punts d’informació laboral o referents per l’ajuda mútua. I si voleu, arribem fins avui amb les mobilitzacions estudiantils contra el procés de Bolonya: també generen nous espais. Que es connecten, en molts casos, amb els espais arrencats en les lluites de la transició, amb els espais que han superat les ruptures generacionals. Si les pràctiques polítiques indiquen que la pervivència i transformació de les xarxes crítiques estan vinculades a la obtenció i manteniment d’espais físics (i temporals, com les apropiacions conflictives de l’espai públic que suposen activitats com les festes majors alternatives), és just pensar que alguna cosa estem fent bé i del que es tracta és consolidar, obrir, hibridar i ampliar aquestes diverses trames de nodes locals per a albergar-hi el sorgiment de noves identitats col·lectives i noves possibilitats d’acció.</span></p><p style="text-align: justify;"><span lang="ES-TRAD">
<br /></span></p> <p style="text-align: justify;"><b style=""><span lang="ES-TRAD">9.</span></b><span lang="ES-TRAD"> La hibridació d’aquest tipus d’espais és, no obstant, un factor decisiu per a generar identitats col·lectives locals que recullin la diversitat i que vagin més enllà de les identitats especifiques o grupals. Què pot promoure aquesta hibridació, i per tant fer el salt de les experiències alternatives atomitzades als subjectes col·lectius locals? En primer lloc, la memòria compartida de les lluites socials precedents, la recerca i socialització dels bagatges obrers i populars. Conèixer col·lectivament els seus llocs de trobada, els esdeveniments que protagonitzaren, els seus repertoris de confrontació, els edificis que habitaren, les pràctiques que impulsaren. Conèixer les vides quotidianes i les reflexions dels i les que lluitaren abans que nosaltres, transforma la mirada de les realitats locals, perfora la tabula rasa de la constitució metropolitana, dibuixa punts de referència, amarra les pràctiques polítiques d’avui i en permet la projecció al futur. En segon lloc, a més de la memòria compartida, cal articular uns relats actuals comuns. Els espais locals han de comunicar-se entre ells i amb els seus entorns. Calen butlletins, ràdios comunitàries, televisions i webs locals, obrint-se a la possibilitat que les noves realitats participin en la redefinició de les identitats locals: facilitant, per exemple, tecnologia i aprenentatge perquè els nouvinguts i nouvingudes expressin la seva mirada i la seva experiència de l’entorn comú. Memòria compartida, narratives actuals comunes i, en tercer lloc, autoconeixement. Per tal de construir una identitat que no sigui una reificació del passat, una naturalització de tòpics o llocs comuns, és necessari obrir processos de diagnòstic comunitari i compartit, per tal d’identificar col·lectivament les necessitats i els anhels, els problemes i les solucions. Només el<span style=""> </span>coneixement col·lectiu del territori que habitem, amb les seves diversitats i desigualtats, permetrà establir objectius compartits de lluita i sustentarà socialment nous projectes comuns. I finalment: en el camí per la creació de les noves identitats a partir de les memòries compartides, dels nous relats fruit de la comunicació, dels nous diagnòstics comunitaris, s’haurien de tenir en compte eines que garantissin que tots aquests factors cristal·litzin en processos amplis de presa de decisions. Els referèndums o consultes populars locals, encara que no siguin legals i no tinguin efectes vinculants de cara a l’Administració, generen una legitimitat social i unes agregacions col·lectives que no haurien de ser desestimades.
<br /></span></p><p style="text-align: justify;">
<br /><span style="" lang="CA"><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style=""><span lang="CA">10.</span></b><span lang="CA"> Tots aquests processos de participació local autogestionada requereixen d’unes arquitectures internes on sedimentar-se, fer balanços, recombinar-se entre ells. L’aprofundiment de la democràcia directa local requereix de marcs organitzatius unitaris que acumulin experiència, recursos, generacions, que estiguin atents i oberts a les noves composicions socials i politiques dels barris, que siguin el paraigües plural i comú de tots els espais socials, que s’hi puguin forjar els imaginaris compartits. Es diguin assemblees de barri, es diguin trobades alternatives, es diguin xarxes comunitàries, es diguin plataformes locals, es diguin consells comunals, es diguin fòrums barrials. Es diguin com es diguin, cal construir referents comunitaris reconeguts per tota la trama de nodes locals, que tinguin capacitat de permanència i per tant perspectiva temporal dels canvis que es produeixen en els entorns urbans i socials, però també institucionals. Referents permanents que afrontin els cicles baixos de l’acció col·lectiva, i que quan aquesta s’electritzi novament, referents permanents a ser desbordats i repensats sense contemplacions.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">
<br /></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style=""><span lang="CA">11. </span></b><span lang="CA">Per tal de superar el règim capitalista metropolità actual, cal trencar la simbiosis partit-administració i la democràcia representativa que el sustenta i legitima, i ho podem fer a partir de processos amplis i autogestionaris de participació social, a partir de les arquitectures internes que els dotin d’autonomia, i a partir de la lluita col·lectiva. Complementàriament, però, cal pensar en transformar les condicions de vida materials dels qui habitem els barris. Els barris no només s’han de defensar, sinó que també s’han de transformar en un sentit alliberador i emancipatori. En el tardofranqusme, davant dels bloquejos de l’Administració municipal d’aleshores, en els barris populars barcelonins afloraren multitud d’experiències autogestionàries en els camps educatius, de salut, de lleure. Posteriorment, amb l’aparent obertura de l’estructura d’oportunitats polítiques, totes aquestes necessitats d’un consum col·lectiu amb valor d’ús, no mercantilitzat, es projectaren cap a una Administració municipal democràtica a l’espera que les proveís en forma de serveis públics sota criteris d’equitat i redistribució. En els darrers anys, tanmateix, les arques municipals s’han buidat més en les grans infraestructures neoliberals que no pas en la política social, i els Districtes s’escuden en la seva dimensió local per no afrontar polítiques com les laborals o les d’habitatge. Per contra, impulsar processos de municipalisme autogestionari significa també afrontar des de la comunitat local aquest tipus de necessitats. I per tant crear, consolidar i interrelacionar cooperatives de treball, de consum, d’habitatge, educatives, de salut, posar en pràctica altres formes d’organitzar a nivell local l’economia, en definitiva, és una aposta que no només apunta a la reapropiació de la política per part de la gent, sinó a una reapropiació global de la vida.
<br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">
<br /></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">12. Finalment, per acabar. Les experiències de municipalisme autogestionari han d’afrontar els seus límits, que són –a banda de la capacitat en reeixir o no de les pròpies iniciatives- les vinculades a la cada vegada més relativa autonomia dels barris com a unitats productives, territorials, econòmiques,... autosuficients. És obvi que no és així, i menys quan ens hem referit abans a la constitució de la metròpolis a partir de les </span><span style="" lang="CA">decisions estratègiques del capital metropolità i internacional. És necessari, per tant, que els moviments urbans locals que apostem per una reapropiació social i autogestionada dels barris puguem trobar-nos per a traçar estratègies conjuntes d’abast metropolità, per a realitzar accions unitàries, per a seguir creant eines comunicatives, financeres o antirepressives amb un caràcter global. Que ens trobem per a compartir recursos, coneixements, habilitats, i que ens trobem, també, en una metròpolis com Barcelona, pel gust de trobar-nos.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /><span style="" lang="CA"><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: right;" align="right"><b style=""><span style="" lang="CA">Ivan Miró i Acedo<o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: right;" align="right"><b style=""><span style="" lang="CA">Octubre 2009<o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal"><b style=""><span style="" lang="CA"><o:p> </o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style=""><span style="" lang="CA"><o:p> </o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style=""><span style="" lang="CA"><o:p> </o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style=""><span style="" lang="CA"><o:p> </o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style=""><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7ZK1_EjeX4tL5fShDgYYpmLV7Mq4Fm9NCc2jLcibtdCmN4zguUWT7tKpNIXO-_Z4IU70QMQu9ZGWSNrJEx19WiyvMcEOCbX9CHvKE-k-Q5mPn8J8E5eVXcvrJaUY2iDggS_dFP6S_Docm/s1600/municipalisme1.jpg">
<br /></a>
<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOIu0L2GuKG7VkWLEyD-x8L9jJffdXqQ4PZc1xu-y2BVy_37M1kIXY4b-blrPvtR12Ath4fwAPAhSODxH2FdsP4ykvZSkqsh8YFkzxXaUh9AnI9uZCMeZhm10VWxuNyQ0KeB_kw_KuLMdz/s1600/municipalisme1.jpg">
<br /></a>
<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7wIFelz6NdcJtP2eCllMi6htpKsXxFFj99-6UfKTKH7alNvb9ixFHya-fB_pAmyo952bQl1a5gGzuvZIM3vXixomIPf7RVNONkKRc4lBQ4sKJODAp7hNj4hHiizj-TtW6HSU50KkHGhlx/s1600/municipalisme2.jpg">
<br /></a>
<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLYQn-MvGbc2u4N1Lqj5FJ636qUIlWLKJzOL5WP0Yf1I8_AwYOmYA5md2LbfGDBZhAxeQWaLkScxfNpenhKL_5RU0BFC_xt_KzLjIdLtVTWY-EGOmEPfbazKCtwQ8tidswBFqw5lS997s1/s1600/municialisme3.jpg">
<br /></a>
<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXu8XpoDV-_hYdFBAemclyWaN5wwhIi_-5nGJhBWOt4pERbibs70Wbw_ipatDtKP9hngi51pcHaRwg4cMCp88qa1jCg1nYwBF4-vAF-4ttl5ZGl3P_8z6ERMpHFF6V_-H11cFH9mcZ6z72/s1600/municipalisme4.jpg">
<br /></a>
<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbFIzOhV_3wG3xRkRFExwYH8qftzixTKshyfLcgByASS-hXoA3YouWLEeBBm4Azsu1JwHXO67reTC1dy92ZqWZU0Frtycs428tH4BBbzbfRLhH0ArEEYzCda814deOWZXOlfGTzMEFe5qa/s1600/municipalisme5.jpg">
<br /></a>
<br />
<br />
<br />Ivan Miróhttp://www.blogger.com/profile/17040397538215215084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5206189864789479444.post-75938166508155442582009-06-27T04:20:00.000-07:002009-06-27T04:32:32.160-07:00PUNT DE NO RETORN<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2iATEVxQuW1c_pYLFf6oSKekhpIXCAaEnOV1fZrAOZYKJ3aVXFIaS1s9raJj5zcIgCjW8Fvpl1-bcAXMcO3Vr6gYjlKMYGKsszm-Kgup_d6hrOHqgB8CWLDdzhIoo3NLU2iq12WYSS2FG/s1600-h/llibres2.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 192px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2iATEVxQuW1c_pYLFf6oSKekhpIXCAaEnOV1fZrAOZYKJ3aVXFIaS1s9raJj5zcIgCjW8Fvpl1-bcAXMcO3Vr6gYjlKMYGKsszm-Kgup_d6hrOHqgB8CWLDdzhIoo3NLU2iq12WYSS2FG/s200/llibres2.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5351968326662103042" /></a><br /><br /><span style="font-weight:bold;">PUNT DE NO RETORN (O ALGUNS APRENENTATGES DE MARÇ)</span><br /><br /> La societat deixa de ser autònoma, afirmava Castoriadis, quan deixa de qüestionar-se a sí mateixa. Quan la gent se sent impotent per a dominar les seves condicions de vida. Quan la gent es rendeix davant del que considera inevitable. Quan la gent se sent incapaç d'autodirigir-se. Quan la col•lectivitat experimenta aquesta pèrdua de poder, aquesta incapacitat per a articular-se autònomament, es produeix un doble moviment complementari: la clausura d'allò polític en el sí de la societat, i el retorn de la política (i dels polítics). <br /><br /> És a dir, la constitució d'una societat heterònoma. Dirigida per uns altres, governada des d'un afora, gestionada com un objecte, l'esterilització de la capacitat social de practicar l'autocrítica i per tant la possibilitat de reinvenció, no és res més que la garantia que la Institució romandrà immaculada en el seu exercici de poder. <br /><br /> No obstant, on millor es pot reconèixer una societat democràtica és en les seves queixes continuades de no ser-ho suficient (Bauman). No obstant, quan algú afirma voler-te representar, el que pretén és substituir-te, reemplaçar-te, apartar-te i col•locar-se ell en el teu nom (Saviesa popular). No obstant, cada generació -d'activistes, de militants...- té el seu punt genuí de no retorn. Per a uns, l'okupació i desallotjament del Cinema Princesa. Per d'altres, Gènova. Per a uns de més recents, una intersecció curiosa entre Via Laietana -de nou- i una ciutat -de nou també- italiana: Bolonya. <br /><br /><span style="font-weight:bold;">El moviment del 18 de Març: punt de no retorn, bifurcació a ser desplegada</span><br /><br /> De les mobilitzacions universitàries de març, hi ha tantes lliçons a ser assaborides! A molts nivells, és necessària una reflexió conjunta (“no podran amb nosaltres si el nosaltres el construïm junts”) entre totes les que s'hi sentiren partícips. <br /><br /> A nivell tàctic, és evident que la relativa pau social dels darrers cinc anys -la de Zapatero i el tripartit- ha sepultat alguns coneixements col•lectius del carrer que hauran de ser reapresos. Les diverses càrregues policíaques del 18 de març -massives, bestials, impunes- hauran de ser afrontades de nou, doncs possiblement inaugurem un nou cicle de mobilitzacions i per tant, un nou cicle de respostes repressives en auge. Però ni una càrrega policíaca és un tsunami imprevisible, ni tampoc és inevitable haver d'empassar-se el dolor de cent cinquanta companys ferits. La qüestió policíaca, tan desagraïda de tractar, haurà de ser malauradament encarada: quan la tinguem materialment a sobre en les manifestacions, haurem de minimitzar danys propis. Quan la tinguem simbòlicament damunt en el debat polític, haurà de ser desarmada políticament, i socialment deslegitimada. <br /><br /> A nivell estratègic, quan es produeixen punts de no retorn com el del 18 de març, sol haver una discussió política en els moviments. Seguim insistint en reformular la Institució, o en desertem i construïm alternatives? Persistim en una identitat que faciliti el conflicte específic, o ens diluïm i ens hibridem i potenciem el conflicte social general? Siguin quines siguin les respostes, que no tenen perquè ser excloents, seria bo compartir-les amb les alternatives forjades en els punts de no retorn anteriors. Que els començar de cero es parlin amb els començars de cero anteriors, que l'organització autònoma estudiantil incentivi i es retroalimenti en l'organització autònoma de la societat. <br /><br /><span style="font-weight:bold;">Dues ribes clarificades</span><br /><br /> Finalment. El cicle de lluites autònomes dels 90 s'accelerà sota governs de signe conservador, i s'exhaurí amb la pujada de l'esquerra institucional als diferents nivells de l'Estat. El cicle actual, en canvi, s'inicia sota la gestió de governs d'esquerres, i en pateix la seva criminalització. Ells gestionen les universitats i la policia, i ho fan imposant plans neoliberals sense discussió política, i represaliant les respostes crítiques a la mercantilització. I la totalitat del sistema de partits tanca files, i la totalitat de mitjans de comunicació de masses tanca files, i gran part dels seus apèndixs socials -professorat progre, sindicats majoritaris- tanca files al voltant dels plans neoliberals i repressius. Aquí no hi ha esperances a ser defraudades, aquí no hi ha retorn messiànic de la política (i els polítics), aquí no hi ha cants de sirenes per a una millor representació política que l'anterior. Aquí hi ha dues concepcions de la societat enfrontades, dues ribes clarificades en el punt de no retorn del 18 de març. <br /><br /> Una, la que vol preservar l'exercici del seu poder a tot preu, fins i tot hipotecant el futur dels seus suposats projectes polítics castigant aquells que podrien haver-ne estat avaladors. I l'altra, la que no renuncia a dominar les seves condicions de vida, la que no es vol rendir perquè considera que no hi ha res inevitable, la que se sent capaç d'autodirigir-se i d'articular-se per ella mateixa. Aquí hi ha una societat que qüestiona a sí mateixa, aquí hi ha societat autònoma. Aquí hi ha un punt de no retorn, i veurem què hi germina.<br /> <br />(Publicat a la Directa a l'abril del 2009)Ivan Miróhttp://www.blogger.com/profile/17040397538215215084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5206189864789479444.post-86062394669859194562009-04-09T10:21:00.000-07:002009-04-09T10:23:26.165-07:00ALS ESTUDIANTS EN LLUITADes dels moviments socials de Sants (assemblea de barri, col•lectius, centres socials okupats, associacions de veïns, ateneus, casals, cooperatives de consum i treball, mitjans de contrainformació), us volem donar la benvinguda als col•lectius universitaris que esteu lluitant, des de fa mesos, contra la imposició dels plans neoliberals a la Universitat. Us saludem a totes aquelles i aquells que lluiteu contra el Pla Bolonya, i us volem dir que estem amb vosaltres, i que els barris són casa vostra. <br /><br />De la mateixa forma, us volem dir també que sentim la vostra lluita com la nostra lluita. La privatització de la Universitat és una de les mil formes amb que ens estan robant la vida, que ens estant robant els nostres somnis, les nostres maneres de construir un present i un futur més enllà de la misèria quotidiana que ens imposa el capitalisme.<br /><br />La mercantilització de la Universitat és un aspecte més de la mercantilització general de la vida. Així, la violència immobiliària i urbanística que pateix la gent dels barris els agermana amb les violències que viviu vosaltres. La violència viscuda en un mercat laboral precaritzat agermana a la resta de precaris amb les violències que viviu vosaltres. Les violències que viuen els migrants sense papers ens agermanen amb les violències que viviu vosaltres. Estem aquí per a dir-vos que la vostra lluita és la lluita de tots, que no esteu sols i que no estem soles, i que avui el conflicte estudiantil és un més dels mil colors d’un conflicte social i global que hem de articular en comú i globalment. Tota la ràbia, tota l’energia que tenim a dintre, és necessari exterioritzar-la en un front comú, que coordini i que potencii les singularitats, per a aturar les múltiples cares del domini i l’explotació. És necessari que conspirem junts.<br /><br />Però no només ens agermanen les violències compartides. També volem compartir amb vosaltres les formes de lluita, la desobediència al poder, la resistència. La vostra tenacitat i determinació, la vostra capacitat d’autoorganització col•lectiva, la vostra força en l’ocupació de les facultats, la vostra capacitat d’autogestionar els temps i els espais d’una vida que us heu reapropiat, les vostres assemblees per a decidir horitzontalment quina vida voleu viure, la creativitat de la vostra lluita. Volem que siguin exemple per a la resta de la societat, exemple per a tots nosaltres, i que la reapropiació de la vida sigui practicada, dia a dia, per tothom. <br /><br />També estem aquí per a defensar-nos junts de la brutalitat amb què el poder polític i econòmic, a través dels seus mercenaris ultraviolents, vol acabar amb tot pensament crític i amb tota capacitat de generar alternatives. La repressió policíaca de la setmana passada, la criminalització i distorsió mediàtica, els jocs partidistes per a guanyar miserables quotes de poder, l’únic que ens indica és que el seu món està podrit, i que únicament podrà mantenir-se exercint la violència desmesurada cap a la dissidència social. I, de la mateixa manera que els altres dies vàrem resistir juntes als atacs policíacs, i diem fort que afrontarem la seva brutalitat sempre que sigui necessari, amb tots els mitjans per a defensar la nostra gent, avui us volem felicitar per no haver caigut en la trampa que tots els poders polítics, econòmics, mediàtics i policíacs desitjaven amb una obsessió morbosa. <br /><br />Avui volien destruir el moviment estudiantil, distreure el debat sobre Bolonya cap el fals debat de la violència i la repressió, i volien destruir, també, totes les aliances que esteu trenant amb la resta de la societat, totes les complicitats que esteu teixint amb els treballadors de les fàbriques reestructurades, amb els aturats i precaris, amb els sense papers, amb la gent dels barris en lluita.<br /><br />No podran amb nosaltres, si el nosaltres el construïm junts. Ara és el moment de passar a construir el nou món, sense els seus partits polítics miserables, les seves policies assassines, els seus empresaris cobdiciosos, els seus mitjans de comunicació sistemàticament mentiders. Portem un nou món en els nostres cors, i avui és el millor dia per a continuar parint-lo.<br /><br />A les universitats, als barris, a les fàbriques, a la vida. Amunt tots els que lluiten!<br /><br />Assemblea de Barri de Sants, 26 de març del 2009<br /><br /><br />(autoria col·letiva)Ivan Miróhttp://www.blogger.com/profile/17040397538215215084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5206189864789479444.post-21528269633999266572009-01-07T02:57:00.000-08:002009-01-07T03:44:18.290-08:00POLÍTIQUES DE PORBlindatges, encapsulaments o pallisses a manifestants: crear i socialitzar la por, privilegiar-la en la gestió del conflicte social. No ignoren els responsables polítics dels cossos policials que la por genera estructures socials tancades en si mateixes, amb consensos elevats a partir de la contraposició amb un enemic, exterior o interior. És la idea positiva de la por (Hobbes), que entén la creació de societat a partir de les renúncies de cadascún, amb un poder artificial institucionalitzat que arbitra i regula les pors de tots. Per contra, diu Montesquieu: la por es relaciona amb les formes despòtiques de govern. El despotisme manipula la por per a governar mitjançant l’arbitri i la força cega. La por com a degradació de la política. Què tria Saura, Hobbes o Montesquieu?<br /><br />L’autoritarisme sempre ho ha tingut clar: “el món només pot governar-se amb la por”. En l’actual incertesa social, suscitada per les crisis de l’economia de mercat capitalista, la socialització de la por és una aposta estratègica fonamental per a la governabilitat. La por sacralitza les representacions del poder, les naturalitza com a necessitat. Allà on la por col•lectiva s’espandeix, les societats renuncien a conquerir noves cotes de llibertat. En la societat del risc, la solidaritat neix precisament de la por i es converteix en força política, diu Ulrich Beck. És el vincle d’una nova comunitat. Però val la pena crear aquest tipus de món?<br /><br />Què fer, doncs, i com exorcitzar la por? Cal una altra política. Una altra comunitat no construida pel temor a l’altre, sinó basada en l’ajuda entre iguals. Exorcitzar la por amb la confiança i el coneixement mutu, amb l’experimentació i curiositat col•lectiva per nous espais de llibertat. <br /><br />I d’entrada i pel que fa a la creació de conflicte i les manifestacions: publicitat màxima de les convocatòries, debat en els grups d’afinitat sobre les situacions de risc, interiorització progressiva dels objectius per part de cercles amplis d’activistes, organització d’esdeveniments fruit d’un procés col•lectiu coordinat i solidaritat i suport mutu. I aleshores veurem qui té més por.<br /><br /><br />(Publicat a la Directa núm. 121, gener 2009)Ivan Miróhttp://www.blogger.com/profile/17040397538215215084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5206189864789479444.post-29843078833834281082008-11-22T10:51:00.000-08:002008-11-24T12:32:23.636-08:00LA FESTA MAJOR, ELS ALTERNATIUS, L'ALCALDE I EL PERIODISTAAdvertència. Malgrat el títol de sainet, o de cuplé, o d’opera bufa, aquí no parlarem només d’arts escèniques considerades menors, sinó que expressarem una sèrie de consideracions sobre l’elevat art de la propagada política, això és, de la construcció discursiva de la realitat amb finalitats de control social. Art elevat, però de fàcil utilització i per tant prolífic, doncs com afirma Noam Chomsky, “és més fàcil aplicar la propaganda que les càmeres de tortura”.<br /><br />A pams. Durant l’agost s’han celebrat Festes Majors a diferents barris de Barcelona. I com succeïx a desenes de barris i pobles catalans, aquestes han inclòs en el seu marc un tipus de programació festiva, vinculada a col•lectius de lluita social, que hem convingut de denominar Festes Alternatives. El motiu de l’emergència d’aquest tipus de Festes és evident. Malgrat que les Festes Majors fossin recuperades pel teixit social en la transició, a molts indrets han estat institucionalitzades, o bé anestesiades, o bé vinculades a estructures de poder locals, o bé corresponen a una composició de la societat que avui s’ha vist desbordada per transformacions socials en àmbits molts diversos, i que han fet que cada vegada més sectors -inicialment juvenils- es plantegessin programar uns dies de festa que, en alguns casos, difereixen en la norma tant en els continguts festius com en els processos que els sostenen. Cultura popular, allunyament de programacions empresarials de la festa, tendència a l’autogestió, espai per a la denúncia política... Aquesta és una riquesa social a defensar, doncs fomenta el vincle social, la sociabilitat, el sentir-se part del comú, i els etcètera que tots i totes vivim quan gaudim d’una festa major.<br /><br />La festa, com ens recorda Manuel Delgado, és una vella activitat social alhora ordinària i excepcional. Són persones normals qui la duen a terme per a diferenciar els temps i espais de la seva normalitat. I és excepcional perquè transforma els moments viscuts i els espais on s’hi realitza, i per tant accelera, intensifica i desborda l’espai públic fins a un punt que s’aproxima a la revolta. D’aquí que els “homes grisos” –del buròcrata municipal a l’Alcalde- sofreixin una por irrefrenable vers tota aquella festa no organitzada, regulada, monitoritzada, subvencionada o participada per ells. És a dir, la Mercè és la millor festa de la ciutat, que per això paga l’MTV o la CocaCola; les dels barris en són les parents pobres i lletges, doncs tenen un finançament que ni els permet pagar els locals i cada any les Comissions de carrers tanquen barraca; i les alternatives ja es presituen, i en alguns casos es gestionen, sota l’epígraf de l’ordre públic. “Si no ho puc comprar, sempre ho puc trencar”.<br /><br />Primera consideració. La construcció mediàtica i institucional dels “alternatius”, com anteriorment “els okupes” respecte els Centres Socials Okupats i Autogestionats, pretén emmascarar les pràctiques alternatives que es produeixen en les Festes Majors dels nostres barris i pobles. Així, una festa no és alternativa perquè sigui organitzada en assemblea, autogestionada econòmicament, destini els beneficis a projectes socials i esdevingui escenari on visibilitzar lluites socials quotidianes, sinó perquè l’organitzen “els alternatius”. Punt i final de la recerca mandrosa i interessada del Periodista, que després ni s’immuta quan l’hipòtesi que “ell només ha transmés” li fa aigües. “No deixem que la realitat ens espatlli un bon titular”.<br /><br />Segona consideració. Les Festes Alternatives no són alternatives perquè funcionin amb criteris alternatius als dominants (burocratitzats o mercantilitzats o esclerotitzats) ni perquè promouen la crítica a les polítiques institucionals, sinó que són alternatives “als veïns”. Punt i final, en aquest cas, de l’acte d’il•lusionista de l’Alcalde. Prestidigitador, mag en l’art de treure conills del barret, també es capaç de retirar la ciutadania, d’un cop d’efecte, alez hop!, a milers de veïns, que ja no són veïns, sinó “alternatius”, i que a més s’enfronten amb veïns-veïns. Per sort, hi ha molts “veïns” que són més “alternatius” del que les prebendades xarxes d’informació de l’Alcalde li fan arribar, i els “alternatius” són més “veïns” del que la imaginació del Periodista li és capaç de transmetre.<br /><br />Tercera consideració. De totes les festes majors alternatives d’aquest país, nombroses i incipientment agermanades en la Coordinadora de Festes Autogestionades, només se’n parla de dues. La de Gràcia, que obre foc amb una Vanguardia assedegada de civisme, i que és víctima del model propagandístic i de ciutat que ha promogut el propi Ajuntament. I la de Sants, que li va al darrera, on es produeix un acte de desobediència col•lectiva a causa de la incapacitat dels gestors locals d’empassar-se l’orgull tecnocràtic i escoltar el que tot el barri clama en veu alta. Però, en cap dels casos, ni es parlarà del model insostenible de ciutat, ni tampoc de conflicte polític. Sinó que s’hi vincularà - veritable talismà de l’estigmatització- “els okupes” (el Periodista) i s’afirmarà (l’Alcalde), que d’aquests fenòmens “n’hem de parlar cada vegada menys”, i que la “inexorable aplicació de l’autoritat democràtica” ja s’encarregarà de gestionar-ho. És a dir, silenci. Silenci per a ocultar les pròpies misèries, silenci per invisibilitzar les alternatives socials que es construeixen, i si la cosa arriba a la putrefacció, repressió per a sanejar-la. <br /><br />I aquí s’acaba l’enèssim acte del sainet, o del cuplé, o de l’opera bufa, i s’abaixa el teló... fins l’estiu que ve. Bona Festa Major!<br /><br />(Publicat a la Directa, octubre 2008)Ivan Miróhttp://www.blogger.com/profile/17040397538215215084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5206189864789479444.post-85527341329202360562008-11-22T10:45:00.000-08:002008-11-22T10:51:06.464-08:00L’ONADA DE 1968. MUNDIAL I REVOLUCIONÀRIA, EXISTENCIAL I POLÍTICAEmbalsamar 1968? Apostar per a reproduir-lo mimèticament i acrítica? O banalitzar-lo, reduir-lo a la categoria d’esdeveniment hormonal i juvenil, d’erupció aïllada en la seva excepcionalitat? No, ni una cosa ni l’altra. Ni l’operació ideologitzada de situar el 68 en l’altar militant, per a fer-ne adoració política des d’un present hostil a la transformació; ni tampoc col•locar-lo en un aparador hedonista i frívol com a mercaderia de la renúncia. <br /><br /><span style="font-weight:bold;">1968, bifurcació històrica</span><br /><br />Situar-lo allà on li correspon: en el centre d’una onada revolucionària i mundial, existencial i política, La possibilitat d’una bifurcació històrica, que sacsejà les democràcies capitalistes, europees i nord-americanes. Que erosionà profundament les aberracions stalinistes, a l’Europa de l’est. Que s’oposà a l’imperialisme al sud-est asiàtic. I que malgrat que fou globalment derrotada, produí victòries a ser repensades.<br /><br />Però per a pensar, s’han d’esquerdar mites, clichés, revivals. Maig de 1968. Estudiantil i francès. Evidentment la Sorbonne fou ocupada, i al Boulevard Saint Michel li fou aixecada la pell a tires, i al Barri Llatí els Comitès d’Acció d’instituts i facultats ballaren en les flames del pacte social fordista. Aquestes són les icones. Què hi hagué més?<br /><br />1968 no només va ser la revolta d’estudiants parisencs, que “sota les llambordes anhelaven platges”. A la mateixa França, prop de 10 milions de vaguistes escatimaren als patrons 150 milions de jornades de treball. Amb ocupacions de fàbriques i crides a la seva autogestió, ells també “prengueren la paraula”. La vaga obrera més impressionant del segle vint. Estudiantil?<br /><br />1968 bevé de les lluites algerianes contra la metròpoli. Del guevarisme a l’Amèrica Llatina. Fou l'any de l’ofensiva del Tét en un Vietnam que s’espolsava els nordamericans de sobre. De les insurreccions victorioses contra la dictadura militar pakistaní. De vagues al Japó. De la matança d'estudiants i obrers a Tlatelolco, doscents morts damunt la taula de l’olimpisme mexicà. De les revoltes dels afroamericans, amb el Black Panther Party actualitzant Malcolm X i radicalitzant un Luther King assassinat quan s’afartava de pacifisme. Dels estudiants alemanys de Rudi Dutschke, de les revoltes a la Berkeley californiana. S'inicià el cicle de lluites més potent de la recent història europea: de la revolta fabril de l’obrer-massa italià al moviment del 77. L'any de la Primavera de Praga esclafada pels tancs soviètics, metàfora d'un estroncat socialisme autogestionari i amb llibertats personals. Per Tarek Alí, “cada continent estigué infectat pel desig de canvi”. Un 68 únicament francès?<br /><br />Al llarg del 68, es produí una convergència mundial de les revoltes contra l’explotació capitalista a Occident, contra el despotisme burocràtic a l’Est, i contra l’opressió colonial en l’anomenat Tercer Món. Fou la reobertura d’un cicle revolucionari que s’allargaria fins a la reestructuració capitalista dels 70-80, i fins l’ensulsiada burocràtica de 1989. 1968 fou mundial.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">1968, la política i la vida</span><br /><br />Existeixen lectures despolititzants que redueixen el 68 a l’alliberament antiautoritari o la modernització dels costums. Per tal d’encabir-lo en una delirant genealogia de la societat mercantil, es pretén que el 68 mundial fou sobretot qüestió cultural i generacional: el càntic empallegós de la joventut perduda. Cercant una recuperació nostàlgica -sense arestes incòmodes- dels progres instal-lats, s’obvia l’antagonisme polític i material que produí. Però les revoltes del 68 foren brutalment polítiques. Posaren en qüestió l’organització capitalista i burocràtica de la producció, la divisió internacional del treball. Atacaren la racialització del poder (blanc) hegemònic. S’expressaren rebutjant les tradicionals formes polítiques de l’esquerra: el vergonyós paper del Partit Comunista Francès, paradigmàtic. Esquerdaren la governabilitat política i econòmica que garantia el repartiment del pastís mundial. Porros? Minifaldilla? Rock’n’roll?<br /><br />Però també fou existencial. El rebuig a la disciplina fabril i assalariada. L’avorriment a la família patriarcal. Les arcades a la religiositat, catòlica o soviètica. El desbordament passional de les pròpies estructures militants. I en canvi existeix, en l’extrema esquerra, una lectura que ignora la potència política d’aquest alliberament. Menyspreant-la, es malmet fins i tot la seva capacitat productiva. El capital, en canvi, ho entengué a la perfecció, i en la seva reestructuració no són gens alienes la flexibilitat pel que fa l’organització de la producció i del treball, o la comunicació com a negoci. La revolució tecnològica, la sobreexcitació del ciberespai, no podrien ser exasperacions mercantils de la comunicació –fanzines, murals, octavetes, cinetracs- autònoma i desbordant del 68? <br /><br /><br /><span style="font-weight:bold;">Més enllà del 68</span><br /><br />1968 fou una revolta existencial: la crítica radical de la vida quotidiana, l'anticipada pels situacionistes. Però aquell canvi l’entengué el capital més dinàmic de l’emergent societat de consum, i no tant l’extrema esquerra d’aleshores. Davant d’aquell fracàs, haurien de sortir nous moviments socials: el feminisme, possiblement com a conclusió d’un 68 masculinitzat. El moviment gai, contra la repressió de les sexualitats. L’ecologisme, front els deliris productivistes que assolaven tant l’Oest com l’Est. La vida al centre de la política, la politització de l’existència, el desig d’autonomia social. 1968 existencial.<br /><br />D’aquella “obertura del camp de possibilitats”, d’aquell “assaig general” revolucionari, alguns -des de l’honestedat, com Daniel Bensaïd- ens diuen que “el que interessa no són les cendres del 68, sinó les seves brases, les reaparicions dels possibles vençuts i rebutjats”. Però s'ha de remarcar que el 1968, aquella veritable bifurcació mundial, fou cremada i recremada, i les brases escampades pel vent del neoliberalisme. Doncs el 68 no només fou escombrat amb la repressió, sinó que la contrarevolució capitalista canvià “les preguntes quan ja s’intuïen les respostes”. Poc després del 68 s’iniciaria una transformació tan radical de les relacions socials, que és impensable, en el capitalisme global d’avui, tornar a l’enfrontament amb les eines d’aleshores. <br /><br />Però és un bagatge impressionat que encara avui interpel•la el present. Mundial i revolucionari, existencial i polític. Hi tornem?<br /><br /><br />(Publicat a la Directa, maig del 2008)Ivan Miróhttp://www.blogger.com/profile/17040397538215215084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5206189864789479444.post-43608725905928855602008-11-22T10:43:00.000-08:002008-11-22T10:44:35.015-08:00LA CIUTAT DE LA PORTu recordes els camins per on s’arriba a la ciutat de la por? Recordes com les ombres tènues aparegueren, tímidament primer, i més tard empastifaren cada una de les mol•lècules de l’aire? Tu recordes aquest procés que eclosionà amb la paranoia col•lectiva? <br /><br />Havíem viscut uns anys de foc, la presa de carrer rupturista i directa -així ens hi referíem, en aquests termes o alguns de similars. Havíem reinventat les places, havíem reconstruït el món sobre les desferres del passat industrial, li havíem injectat color, passiórevolta. Colonitzàvem l’espai de la metròpoli balbucejant: li fèiem gargots vitalistes. Okupàvem, per exemple, la plaça Catalunya i ens hi quedàvem a dormir, o bé entràvem als supermercats i ens reapropiàvem d’aliments per a repartir-los, o be saludàvem les primeres llum de l’alba, extenuats per balls quasi tribals en unes platges encara no prou perimetrades. <br /><br />Tu hi eres en aquelles festes, hi érem tots, i tots ens convertírem en agents d’un àcid devenir -perdérem força, actitud, coratge- ens varem deixar enteranyinar en una individualitat autocentrada. L’òsmosi amb l’ambient general tampoc era inevitable, no, tampoc era inevitable. Quin va ser el detonador que clausurà la ciutat que valia la pena habitar-la? O va ser una mena de llot finíssim, tan imperceptible que quan ens n’adonarem ja hi teníem les cames enfangades? <br /><br />Tu recordes els camins per on s’arriba a la ciutat de la por? Els recordes? Potser no, tanmateix resulta una urgència epicèntrica -quasi nuclear- la tasca de desconstruir-los, desvectoritzar-los, sotmetre’ls a una exhaustiva exploració. Primer per a pensar-nos, desprès per a trobar-nos i embriagar-nos en un nou recomençar.<br /><br />(Publicat a la Directa, abril 2008)Ivan Miróhttp://www.blogger.com/profile/17040397538215215084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5206189864789479444.post-80946756739150475792008-11-22T10:35:00.000-08:002008-11-22T10:41:19.758-08:00LA VIDA I L'ACCIÓ COL·LECTIVAAnys Noranta. La utopia capitalista consolidada per la derrota dels seus oponents ideològics: caigut el mur de Berlín, “fi de la història” a nivell mundial. Al nostre país, apogeu d’allò pactat en la transició: consens entre tots els actors institucionals sobre el model econòmic a seguir, i minorització de l’adversari social per no reconèixer-lo com a actor polític.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">El social inesperat</span><br /><br />No obstant, i malgrat la voluntat de tabula rasa de la doctrina neoliberal, o potser com a resposta a la violència simbòlica i material del triomf capitalista, al llarg de la dècada s’anaren produint de nou, també a casa nostra, unes tremolors de vida col•lectiva que convinguérem a denominar -com en altres ocasions- moviments socials.<br /><br />Aquelles remors parlaren en veu alta al Cinema Princesa al 96, contra les ETT al 97, amb la qüestió antirepressiva i antifeixista del 99, contra la desfilada militar al 2000, amb les lluites dels sense papers, contra el Plan Hidrológico Nacional, amb el cicle global –Praga, Banc Mundial, Unió Europea- o en moments de les mobilitzacions contra la guerra d’Iraq. I en d’altres. En forma de “protestes”, aquelles irrupcions indicaven que un altre tipus de societat, de caràcter autoorganitzat, amb formes de sociabilitat i comunicació autònomes, emergia crítica amb la precarització de l’economia de mercat i amb la representació política, i coexistia, conflictivament, en un marc social hiperdeterminat per les relacions socials mercantils i vertebrat per l’estat-democràcia. Era l’emergència del social inesperat.<br /><br />Durant aquells anys, sobretot per la conjuntura institucional, a les formes autoorganitzades del social se’ls atorgà carta de naturalesa política. L’acadèmia, els massmedia, els propis partits, legitimaren als moviments socials com a actors polítics, fins i tot quan era per a denostar-los.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Crisi dels moviments?</span><br /><br />Amb la legislatura de “tota l’esquerra-institucional-copant-el-poder”, això canvià. Malgrat persistir tremolors quotidianes de vida col•lectiva, malgrat persistir causes profundes del malestar social, les “protestes” –amb honroses excepcions, com les lluites contra la destrucció del territori o per l’habitatge- declinaren. I el més significatiu: el seu reconeixement d’actor polític desaparegué. Es produí, de forma similar a d’altres moments històrics de construcció de “reflux”, una operació de neutralització de la potència política –simbòlica- dels moviments.<br /> <br />Per tant, la percepció de “crisi dels moviments socials” encara plana en part de la gent que ha participat en aquelles experiències de visibilització de la vida social autoorganitzada. I és una percepció que ens suggereix la necessitat d’aprendre d’allò viscut: saber què hem fet, com ho hem fet, quines potències hem desplegat, quins límits –propis o externs- ens han tenallat, i elaborar quins reptes se’ns presenten ara. Ja sigui en un context on partits de govern diuen “representar” els moviments, ja sigui en un nou escenari de governs neoconservadors i indissimuladament repressius.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Fracàs de la representació </span><br /><br />Paral•lelament a les lluites al carrer dels Noranta, aconseguirem reptes cabdals, d’un valor enorme. Varem posar en pràctica noves formes d’organització. Varem obrir espais de sociabilitat on assajar altres formes de relacionar-nos. Qüestionàrem la indiscutida mercantilització de la vida. Dificultàrem l’aplicació de polítiques neoliberals que encara haguessin anat més a fons. Obrirem la possibilitat, de nou, de la política en tant que acció col•lectiva del comú, del social.<br /><br />Però també varem constatar –constatem- paradoxes en la pròpia pell, prou doloroses. Avui és possible, i probable, que una votant d’un partit d’esquerres malvisqui amb una pensió insultant. Que un afiliat d’un sindicat obrer hagi de treballar amb un contracte precari. Que algú amb consciència ecològica hagi de menjar merda per falta de recursos econòmics. Que una assistent a les manifestacions per l’habitatge es trobi sola davant d’un abús immobiliari. I més. Hem constatat, també, la facilitat amb que reapareixen la dispersió, l’aïllament, el campi qui pugui individualitzat típic de tot moment de reflux.<br /> <br />Aquestes paradoxes assenyalen el gran fracàs de la representació política, i també d’un cert tipus de concepció cíclica de “moviment social”: la persistència de l’escissió entre vida i acció col•lectiva. <br /><br /><span style="font-weight:bold;">Polititzar la vida</span><br /><br />Avui, a més de la labor política que ha caracteritzat aquests darrers cinc anys de ‘reflux de la protesta”, i que no ha estat altra que la de consolidar l’autoorganització de l’altra societat emergent -mitjans de comunicació, cooperatives, centres socials...-, també calen espais de lluita al carrer, doncs sabem que tota crisi de moviment, de reflux, accelera la intensitat i velocitat de les polítiques del poder. Sembla, a més, que repunta la conflictivitat en sectors socials que semblaven adormits, i que ho fan amb unes formes de transversalitat apreses en el cicle de lluites anterior.<br /><br />Dit això, preguntes. En aquest context que s’aproxima, voldrem què se’ns reconegui -externament- la naturalesa política en tant que “moviments socials”? Voldrem comptar com a actors, un tant diferents, en l’arena política convencional? Voldrem generar, encara que sigui de forma autònoma, impacte en una agenda política que no hem determinat? Voldrem que el nostre re-empoderament passi per constituir-nos com la “quota social i participativa” de la democràcia representativa, una vegada els sindicats de concertació han estat buidats definitivament de legitimitat?<br /><br />O bé aprofitarem la nova embranzida per a articular la nostra vida quotidiana amb formes d’organització comunitària? Crearem eines per afrontar els conflictes materials que ens travessen? Reforçarem i estendrem els projectes autogestionaris que encarnen aquesta altra societat que duem a dintre? <br /><br />Sabem de la incompatibilitat última entre l’economia de mercat i les formes de cooperació no mercantils. Sabem que el paradigma capitalista dissol el vincle social. Sabem que el poder és constitutiu de les relacions socials. Per això volem transformar radicalment la societat que ens ha tocat viure. Ara bé, de quines eines ens dotem, i aquí ja entranya una discussió estratègica, per a repolititzar les nostres vides? Com fem, en definitiva, que la pròpia vida esdevingui acció col•lectiva?<br /> <br />Que segueixi el debat i prossegueixi el ball, que la música ens agrada!<br /><br />(Abril 2008)Ivan Miróhttp://www.blogger.com/profile/17040397538215215084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5206189864789479444.post-76817232938528152022008-11-22T10:31:00.000-08:002008-11-22T10:33:48.161-08:00TASQUES IMMEDIATES: REPTES DELS MOVIMENTSDesafiar la lògica seguretària, resistir al tancament autoritari de l’espai públic: la lluita pel carrer. Desafiar la invisibilització de la dissidència, trencar el control ideològic: la lluita per la comunicació. Desafiar l’aïllament i la parcel•lació: la lluita per les complicitats, pel reconeixement entre iguals, per l’estratègia comuna des de la singularitat i l’autonomia de cadascú. Desafiar, en fi, la lògica de la mercantilització, que destrueix les condicions de possibilitat del vincle social humà: la lluita per la col•lectivitat, pels espais físics, pel territori.<br /><br />Més enllà del desafiament com a desobediència, el desafiament com a crítica i autocrítica. Analitzar les transformacions de l’acció col•lectiva. Els ritmes amb què ens mobilitzem, les formes amb què ens expressem, els objectius que perseguim. Si les nostres protestes serveixen per impactar en les polítiques públiques estatals o bé per obrir espais perquè emergeixin els nostres mons o bé per compartir mons... I recrear constantment les formes de lluita, no executant-les per rutina militant, sinó ajustant-les als objectius buscats.<br /><br />Més enllà encara, el desafiament com a creació. Analitzar la profunda crisi de representació que experimenta la democràcia de mercat i les seves institucions polítiques, però també altres formes d’agregació col•lectiva que potser ens són més properes. I imaginar i posar en pràctica les institucions polítiques de l’autoorganització. Per exemple: les assemblees de barri, organismes situats i arrelats en el seu context, permanents i dinàmics, espais oberts de discussió pública i d’execució de decisions, generadors d’acció col•lectiva i de democràcia directa, coordinadors locals d’experiències de l’altra societat en marxa, que creixen per multiplicació i no per gegantisme. <br /><br />O analitzar la crisi del vincle social. Entendre què passa en unes societats enrampades per la violència del diner: en el món del treball, en l’educació, en els serveis socials, en l’urbanisme…, i com podem, a partir de les cooperatives de treball i de consum, de l’educació alternativa, del suport mutu, dels centres socials autogestionats, de l’ús social del carrer…, dibuixar una altra geografia política, pràctica i vital, mapes on la col•lectivitat s’hi assenta i recrea malgrat tot. O...<br /><br />Desafiar allò instituït, analitzar les nostres potències, desplegar-les a partir de la creació. Raúl Zibechi afirmaria: “Lo más revolucionario que podemos hacer es empeñarnos en crear nuevas relaciones sociales en nuestros territorios, relaciones que nacen en la lucha y se sostienen y expanden gracias a ella”.<br /><br />(Publicat a Illacrua, juny de 2007)Ivan Miróhttp://www.blogger.com/profile/17040397538215215084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5206189864789479444.post-20501910845201301982008-11-22T10:24:00.000-08:002008-11-22T10:26:57.244-08:00S'ESTÀ PRODUÏNT UNA OFENSIVAS’està produint una ofensiva cap a altres formes de fer política, cap a altres formes de viure, cap a altres formes d’habitar la ciutat. En som conscients, oi?<br /> <br />Unes formes de fer política asimètriques a les del Poder: horitzontals, quotidianament situades, alliberadores. Unes formes de viure –unes ganes de viure, unes vides- que s’allunyen de la mètrica mercantilitzadora que tot ho apama... per a canviar-ho per diner. Unes formes d’habitar la ciutat –de produir-la, de reinventar-la- que són comunitàries i singularitzadores, no massives ni alienants. <br />Doncs no. La Metròpoli no traga, engoleix. El Sistema de Partits no neutralitza, arrassa. L’Economia de Mercat no precaritza, polvoritza.<br /> <br />Després d’uns anys de retòrica progressista, on per tal de consolidar l’especificitat del Model Barcelona en el mercat global de les metròpolis era relativament necessari consentir altres formes de fer política, altres formes de viure, i altres formes d’habitar la ciutat, sembla que ara s’imposa –o s’intensifica, siguem precises- el que alguns han anomenat populisme punitiu, que no és altra cosa que relegar al codi penal la gestió del conflicte social. <br /><br />Les okupacions, per exemple. Els Centres Socials Autogestionats i Okupats, per a ser més exactes. Aquestes eines materials –no discursives, ni ideològiques- que han servit –i serveixen, i serviran- per a experimentar altres formes de fer política, altres maneres de viure, altres modes d’habitar la ciutat. Okupacions que no només han denunciat els feridors nivells de la mercantilitzacio de l’habitatge, que també, sinó que han estat útils per a reinventar –actualitzar, empoderar- tota una cultura d’oposició al capitalisme. Que han estat palanca per a esquerdar –recorde-m’ho- l’horrorós consens neoliberal de fa uns anys. Que han estat els vivers des d’on s’han parit de nou les alternatives polítiques, socials, artístiques, comunicatives, econòmiques... basades en la cooperació i l’autogestió, l’autonomia i la democràcia directa. Que han permès de nou –com en els ateneus obrers de principis de segle, com en les col.lectivitzacions del 36, com en la creativitat social que emergi entre la mort del Dictador i la gàbia de ferro constitucional- el vell somni de l’autoorganitzacio social.<br /><br />La pròpia consolidació de la metròpoli capitalista, amb la seva permanent reestructuració urbana i l’ús voraç del territori com a font de valor, posa en perill els espais –polítics, vitals, físics- alliberats amb l’okupació. El Sistema de Partits, sense excepcions, en tant que gestor del capitalisme metropolità, no tolera polítiques autònomes que li qüestionin l’èxit –per a uns- del projecte. I els Mass Media, i la Justícia, i el Gran i el Petit Especulador urbà.<br /><br />Tots ells estan contribuint a la definició d’un estereotip, l’okupa, en tant que ésser caracteritzat per no ser subjecte politic ni mereixedor de drets socials. Rera la definició, vindrà l’extirpació quirúrgica de totes les pràctiques polítiques, vitals, urbanes, que hi incloguin en el catàleg.<br /><br />S’està produint una ofensiva cap a altres formes de fer política, cap a altres formes de viure, cap a altres formes d’habitar la ciutat. En som conscients, oi? <br /><br />(Publicat a la Directa, febrer 2007)Ivan Miróhttp://www.blogger.com/profile/17040397538215215084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5206189864789479444.post-55100276846514518842008-11-22T10:21:00.000-08:002008-11-22T10:23:39.574-08:00DESPOLITITZAR EL CONFLICTE. L'ORDENANÇA "CÍVICA" I EL NOU PROTAGONISME SOCIAL<span style="font-weight:bold;">1. Legalitzar la violència classista</span><br /><br />L’ordenança per a “garantir la convivència ciutadana a la ciutat de Barcelona”, la malparida ordenança del civisme, no s’ha aprovat només perquè li fem retrets humanitaris, quasi assistencials. És rotundament cert que persegueix l’economia informal dels més desafavorits (prostitució, venda ambulant, captaires), i que criminalitza i penalitza els comportaments, les formes de vida i fins i tot els subjectes socials que escapen a la definició del ciutadà benestant, pulcre, integrat, participatiu o obedient. La marca Barcelona -corporació empresarial metropolitana en constitució- pretén, per una banda, monopolitzar tota l’activitat econòmica en el paraigües del capitalisme formal, de manera similar al sistema fabril anglès que perseguí implacablement a milers de vagabunds desposseïts per a salaritzar-los i recloure’ls en fàbriques. I per altra, en tant que empresa dedicada a la producció i comercialització d’imaginaris i serveis associats, la marca Barcelona no tolera distorsions del seu skyline a peus de terra, això són, totes aquelles persones que trepitgen el carrer de forma inapropiada o disfuncional al publireportatge permanent de l’economia de mercat. <br /><br />Un exemple clar de violència classista: la viscuda pels desplaçats territorialment, pels expulsats per l’ofensiva immobiliària i urbanística que dinamitza el model Barcelona. La gent amb rendes baixes, que ha tingut la gosadia de viure tota la vida en barris històrics i que de fet ha traçat l'historicitat que avui dóna valor afegit al territori, aquests milers de persones que veuen com els són arrebatats els drets a la ciutat, el dret a habitar i, molt sovint, el dret i la pràctica de l’experiència de la col•lectivitat. Desplaçats, expulsats, atomitzats,... l'ordenança del civisme és el braç legal que acompanya la violència material de l'elitització: els seus afectats no mereixen ser inclosos en el catàleg de la ciutadania...<br /><br />Si els objectius socio-economics buscats per l’ordenança són clarament de dretes (clàssicament burgesos, econòmicament empresarials), no ens ha d’estranyar que els mitjans utilitzats també ho siguin. L’ordenança no li fa fàstics a inscriure’s en la tradició jurídica neoconservadora de la tolerància zero, la que equipara criminalitat als petits actes irregulars que cometen els exclosos del benestar urbà. Més que garantir “la convivència ciutadana”, el que fa l'ordenança és apuntalar l’ordre econòmic classista del capitalisme metropolità. Aleshores, davant del repte que suposa, l’haurem de desafiar amb uns criteris que vagin més enllà dels humanitaris, i això significa inscriure-la al bell mig d’una confrontació entre antagonistes econòmics, socials i polítics.<br /><br /><br /><span style="font-weight:bold;">2. Desactivar el protagonisme social</span><br /><br />A més de legalitzar la violència classista cap a les manifestacions econòmiques i socials de la pobresa, en l’ordenança s’hi inclouen aspectes d’immediata confrontació politica. Qüestions que, evidentment, no han estat gens publicitades ni per les Institucions, ni pels mitjans de comunicació de masses, ni pel partit enrotllat de torn, però que tampoc han estat -malgrat la seva gravetat- suficientment denunciades pels opositors a la llei. Diguem-ho clar: l'ordenança cívica apunta directament a la neutralització de les pràctiques polítiques rupturistes i quotidianes dels moviments de base enfrontats al model capitalista de ciutat. <br /><br />En els darrers anys, la creativitat social ha desbordat la malla estreta dels partits politics, les formes arcaiques del sindicalisme del pacte social, la professionalitzacio anestesiant de les ONG, la presa de pèl de la participació ciutadana, l'insult del voluntariat... Desobeint els nous i vells agents del control, un nou protagonisme social s’ha fet present de forma quotidiana en els carrers de la ciutat. Un magma irrepresentat i irrepresentable, intervenint insistentment en l’espai urbà, tant físicament com simbòlica, expressant-se a partir de la reapropiació del carrer i articulant-se molt sovint en l’agregació espontànea, en la manifestació, en el concert, en la festa alternativa, en la paradeta, en la pancarta, en el cartell, en la pintada, en el menjar popular, en el mercat d’intercanvi... Un protagonisme social que ha sorgit com a resposta, repte i alternativa a la crisi de representació de la política tradicional i a la precarització de la vida, capaç de materialitzar –més enllà de les paraules- certa resistència física a la construcció de la metròpoli capitalista. Arxipèlag de relacions socials basades en la cooperació, d´altres formes de fer política i construir col•lectivitat. Creació d´espai public allà on només hi hauria circuit comercial, experimentació d’una esfera pública no estatal allà on únicament hi hauria hagut malestar urbà individualitzat...<br /><br />L’expressió del nou protagonisme social ha suposat la politització autònoma de l’espai públic, a partir de l’ús intens del carrer com a lloc per a la creativitat i el conflicte. I són aquestes formes expressives les codificades i sancionades en l’ordenança. Doncs per al model Barcelona, tot ús de l’espai urbà –de fet, tota relació social- que escapi i/o entri en conflicte amb la mercantilització i/o el control, suposa un repte “biopolític” que ha de ser neutralitzat. L’ordenança és un moment més en la lluita per l’espai públic, una palanca per a facilitar la mercantilització que interessa al capital público-privat, un moviment legal per a garantir la governabilitat. Restringint l’ús de l’espai urbà de tal forma com ho fa l’ordenança, es pretén clausurar els espais propis del nou protagonisme social. Desactivar un moviment que no s’articula políticament ni en els despatxos ni en el parlament, sinó que ho fa en el carrer.<br /><br /><br /><span style="font-weight:bold;">3. Despolititzar el conflicte</span><br /><br />L’ordenança busca restringir al màxim la possibilitat de crear moviment social. Tanmateix, la seva aposta és una neutralització que superi els dispositius tous d’integració (un tant fracassats, filosofia fòrum o participació ciutadana) i que no obstant no suposi la lectura política que podria despertar la repressió “dura”. Planteja així el control “administratiu”, que busca un ofegament de les pràctiques dissidents però no des d’un punt de vista immediatament polític sinó gairebé tècnic.<br /><br />En primer lloc, ho fa amb el xantatge econòmic, que promourà que siguin únicament les empreses o les grans organitzacions de la societat civil les que utilitzin l’espai públic. En l’article 14, relatiu a l'organització i autorització d'actes públics, s’estableix que: “l'Ajuntament podrà exigir als organitzadors que dipositin una fiança o subscriguin una pòlissa d'assegurança per respondre dels danys i els perjudicis que es puguin causar”. I en segon, amb la censura política, l’Ajuntament legalitzant la seva arbitrareitat, autolegitimant-se com a jutge sobre qui pot utilitzar l’espai urbà i qui no, com si la ciutat no fos viscuda i treballada per tots. “L’Ajuntament no atorgarà autorització per a la celebració d’esdeveniments festius, musicals, culturals, esportius o d’índole similar en els espais públics on es pretenguin realitzar quan, per les previsions del públic assistent, les característiques del propi espai públic o altres circumstàncies degudament acreditades i motivades a l’expedient, els esmentats esdeveniments puguin posar en perill la seguretat, la convivència o el civisme”. Paraules ambigües -seguretat, convivència, civisme- que simplement amaguen la discrecionalitat total que s’arroga l’Ajuntament, una discrecionalitat que, com afirma la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col•legi d’Advocats de Barcelona, afectarà segurament “als drets polítics d’aquells grups més descontents o insatisfets amb la política municipal”. També es proclamen motius tècnics alhora de prohibir la comunicació pròpia dels moviments: “La col•locació de cartells, tanques, ròtuls, pancartes, adhesius, papers enganxats o qualsevol altra forma de publicitat, anunci o propaganda, haurà d'efectuar-se únicament en els llocs expressament habilitats a l'efecte per l'autoritat municipal. És prohibida la col•locació de cartells i pancartes en edificis i instal•lacions municipals, en qualsevol espai públic o element del paisatge i el mobiliari urbà o natural, sense autorització expressa de l'Ajuntament” així com “escampar i llançar tota classe de fulletons”. Per altra banda, en el segon apartat de l'article 23 s’estableix que: “igualment, caldrà autorització expressa de l'Ajuntament, a més de la del titular del bé afectat, quan el cartell o la pancarta s'instal•li en un bé privat si vola sobre l'espai públic, excloses les pancartes a balcons i altres obertures”, Etcètera.<br /><br />Tota la comunicació directa dels moviments, des de l’organitzacio d’actes públics, fins a la distribució d’octavetes o publicacions alternatives, es pot veure afectada per la neutralització tècnica. Mentre el franquisme hagués prohibit una pancarta pel seu contingut politicament subversiu, fet que escandalitzaria i suscitaria solidaritat politica, en la democràcia de la repressió administrativa la prohibició s’imposa en el mateix mitjà de la comunicació. Ara la lluita ja no és per la llibertat d’expressió (expressar una cosa o altra) sinó per la possibilitat d’expressar. (La cosa té trampa, però, perquè l’Ajuntament sap que els continguts de les pancartes probablement no seran del seu gust...)<br /><br />La neutralització tècnica té com a objectiu impedir l’articulació politica del malestar urbà. Desallotjar un centre social okupat en nom de la propietat privada, o bé tancar una associació cultural perquè s’hi han fet xerrades contra el fòrum 2004, és una repressió política que posa damunt la taula debats igualment politics. Ara bé, tancar un centre social o un ateneu perquè no tenen llicència de bar, és repressió administrativa, tècnica, que permet rentar-se les mans respecte les motivacions polítiques de fons que igualment han motivat el tancament d’aquell lloc públic i associatiu –que no negoci il•legal.<br /><br />Despolititzar el conflicte existent en la metròpoli elititzada / precaritzada significa que el malestar urbà, la visibilització de la pobresa, i els moviments socials de resposta a la precarització de l’existència, no han de ser llegits políticament ni afrontats de forma col•lectiva. Han de ser tractats com a problemes d’ordre públic, en tant que desordres asocials o anòmics, en tant que comportaments individuals desviats, i per tant gestionats a partir de sancions personals administratives o a partir de la “reeducació”... <br /><br />Intervenint a partir de l’ofegament administratiu, s’aspira a despotenciar encara més els que no tenen poder, i refundar el consens fissurat amb l’ajuda dels sectors socials conservadors. Desactivar el protagonisme social que emergeix entre les ruïnes de la politica institucional desacreditada, aquesta altra societat que, quotidiana i discreta, ha anat alimentant i realimentant-se amb les successives mobilitzacions urbanes dels darrers anys. És, el setge a aquesta geografia politica capaç de crear resistència i alternativitat, l’objectiu inconfessat –o confessat amb veu baixa- de l’ordenança de la marca Barcelona. No estarem parlant de l’eterna obsessió del sistema de partits que, represaliant les formes politiques informals, pretén preservar el seu monopoli de la politica....?<br /><br /><br /><span style="font-weight:bold;">4. Si el gos borda...</span><br /><br />En la Barcelona postmoderna i postindustrial, semblava que el conflicte que històricament ha tatuat els carrers de la ciutat hagués estat relegat als arxius o museificada. L'enfrontament entre la burgesa ciutat dels prodigis i la rosa de foc proletària, únicament material de novel•la o fulletó. Per “sort” l’ordenança, malgrat buscar el contrari, el que ha fet a partir de la tipificació i càstig administratiu és reconéixer un desbordament. Això és, l’existència d’uns subjectes socials que, per manca de drets formals –laborals, politics, legals-, s'articulen col•lectivament a partir de mecanismes informals, al•legals, directament il•legals o il•legalitzats, molts d'ells tipificats d’incívics... La Institució, incapaç de proposar una sortida emancipatòria a la crisi de governabilitat, pretén ofegar els desafiaments d’un protagonisme social, arrelat al carrer, que si practica alternatives a la crisi. <br /><br /><br />Precaris... sense papers... prostitutes... activistes... graffiters... incivics...<br />si el gos borda és que estem entrant en el pati del seu amo<br /><br /><br />(Publicat a Illacrua, abril 2006)Ivan Miróhttp://www.blogger.com/profile/17040397538215215084noreply@blogger.com0